Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|dissabte, febrer 22, 2020
Sou aquí: Home » Recerca » Recerca UV: Els estudis de la mare, el factor socioeconòmic més influent en el desenvolupament cognitiu durant la infantesa

Recerca UV: Els estudis de la mare, el factor socioeconòmic més influent en el desenvolupament cognitiu durant la infantesa 

compartir

dav

Una investigació en la qual han participat diferents institucions de l’Estat espanyol, entre elles la Universitat de València (UV), ha demostrat que els factors que més influeixen en el desenvolupament cognitiu en la infància són el nivell formatiu de la mare i la classe social del pare. L’estudi, sobre 525 menors de 5 i 6 anys de València, ha sigut publicat en la revista Gaceta Sanitaria i presenta la influència de les desigualtats socials des d’una perspectiva de gènere.

 

El desenvolupament cognitiu en la infància és crucial i ha sigut considerat el període més important de desenvolupament durant la vida de la persona. Un dels factors més rellevants en aquesta etapa és la posició socioeconòmica de la família, que inclou factors dels progenitors com els ingressos, el nivell formatiu i la classe social o ocupació que desenvolupen. Com a novetat d’aquest treball, l’equip investigador ha examinat el desenvolupament cognitiu de xiquets i xiquetes atenent de manera separada a les característiques de la mare i del pare, i considerant els diferents rols de gènere.

Comparant de manera separada en mares i pares el nivell formatiu i la classe social (basada en l’ocupació), l’equip investigador ha conclòs que durant la infantesa l’educació materna pesa més en el desenvolupament cognitiu, i en el cas del pare és més rellevant la classe social, si bé existeix un ampli solapament entre els dos factors.

Entre les conclusions també destaca que l’edat i la intel·ligència de la mare són factors clau per al desenvolupament cognitiu, i que les xiquetes obtenen millors puntuacions que els xiquets, així com que les i els participants de major edat aconsegueixen millors resultats.

D’altra banda, comparant classe social, ingressos i educació en el desenvolupament cognitiu durant la infantesa, de manera conjunta entre pare i mare, s’explica prop del 10% de la variació del desenvolupament cognitiu de xiquetes i xiquets, i és la mare la que aporta lleugerament més pes en comparació al pare. Són elles les que majoritàriament ixen del mercat laboral durant els primers anys de criança, fet pel qual l’educació compta amb una major estimulació cognitiva materna i pesa més que la de l’home en el desenvolupament neuronal en aquesta etapa.

En l’estudi també s’han inclòs variables relacionades amb el desenvolupament cognitiu dels progenitors (edat, país d’origen, salut mental, intel·ligència i consum de tòxics), de l’entorn familiar (tipus d’estructura familiar, número de germans o germanes, assistència a guarderia i repartiment del treball domèstic) i pròpies dels xiquets i les xiquetes com el sexe, l’edat, haver sigut xicotet/a per a l’edat gestacional o ser prematur o prematura.

“El valor fonamental de l’estudi radica en el fet que, malgrat haver considerat altres elements determinants més pròxims al xiquet o la xiqueta, com poden ser variables d’exposició a tòxics durant l’embaràs (alcohol i tabac), l’efecte de variables distals i estructurals és prou forta per tindre  un paper fonamental. L’article convida a una reflexió social sobre quines mesures es poden prendre a nivell polític per a reduir les diferències socials i de gènere”, ha destacat Llúcia González, primera autora de l’article, que realitza el seu doctorat a la Universitat de València i és investigadora del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa d’Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP) i en la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica (FISABIO).

Per la seua part, Ferran Ballester, catedràtic del Departament d’Infermeria de la Universitat de València i també investigador en FISABIO i en CIBERESP, afig que el treball s’emmarca en el projecte INMA (Infància i Medi Ambient), un estudi de cohorts de naixement que va començar a Espanya l’any 2003 i que realitza el seguiment prospectiu d’uns 4.000 parells de dones embarassades i els seus fills i filles a set àrees d’Espanya. Durant l’embaràs i la infància, s’ha recollit informació detallada sobre les característiques sociodemogràfiques, dieta, estils de vida i exposició a contaminants ambientals. La combinació d’aquesta informació permet dur a terme una precisa avaluació de la relació d’aquests factors i el desenvolupament infantil.

En l’estudi s’ha analitzat el desenvolupament cognitiu d’una cohort de 525 menors, d’entre 5 i 6 anys, del projecte INMA de València. Un 51,4% eren xiquets i un 48,6%, xiquetes. La investigació s’ha dut a terme mitjançant la Puntuació Global Cognitiva (PGC) de les Escales McCarthy d’habilitats de xiquets i xiquetes.

En la investigació han participat la Universitat de València, FISABIO, la Universitat Jaume I, CIBERESP i la Xarxa d’Investigació en Serveis de Salut en Malalties Cròniques (REDISEC).♦

  Article : González L. et al. «The role of parental social class, education and unemployment on child cognitive development». Gac Sanit. (2020); 34(1):51-60. DOI: https://doi.org/10.1016/j.gaceta.2018.07.014

 Fotografia: De dreta a esquerra). Llúcia González, Marisa Rebagliato (professora titular Universitat Jaume I), Mario Murcia (Conselleria de Sanitat i CIBERESP) i Ferran Ballester.

Related posts: