Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|diumenge, maig 31, 2020
Sou aquí: Home » Recerca » Cinc institucions de recerca catalanes participen en projectes amb un finançament europeu de més de 8M€ per fer front a la COVID-19

Cinc institucions de recerca catalanes participen en projectes amb un finançament europeu de més de 8M€ per fer front a la COVID-19 

compartir

coronavirus-1580229274318

ICN2 lidera el projecte CoNVaT per al desenvolupament d’una plataforma de diagnosi ràpida de la COVID-19 

UB, BSC-CNS, IRB i BCN Peptides integren 4 dels 17 projectes finançats per la Comissió Europea

El sistema de coneixement de Catalunya segueix mostrant la seva elevada capacitat de captació de fons competitius de recerca

 

Cinc institucions de recerca del nostre país lideren o participen en projectes d’investigació relacionats amb la COVID-19 que han captat fons competitius europeus per valor de 8.374.687,48 euros que tenen com a finalitat donar resposta clínica i de salut pública a la pandèmia. El sistema de coneixement català continua d’aquesta forma donant mostra de la seva alta capacitat de captació de fons competitius europeus en el marc de la crisi sanitària global.

Aquests fons formen part de la convocatòria d’ajuts SC1-PHE-CORONAVIRUS-2020 de la Comissió Europea (CE) davant del brot del COVID-19, que ha destinat un total de 47,5 milions d’euros a 17 projectes de recerca arreu del continent. Els cinc agents de recerca del sistema català que hi prenen part són l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2), la Universitat de Barcelona (UB), el Barcelona SupercomputingCenter (BSC-CNS), l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB) i BCN Peptides.

El conjunt dels projectes i iniciatives de recerca del sistema català de coneixement vinculats a l’actual crisi sanitària estan relacionats de forma actualitzada en un nou espai web habilitat des de la Secretaria d’Universitats i Recerca del Departament d’Empresa i Coneixement.

Plataforma de diagnosi ràpida i monitoratge de COVID-19

L’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2) encapçala el projecte CoNVaT (Combating 2019-nCoV: Advanced Nanobiosensing platforms for POC global diagnostics and surveillance), finançat per la Comissió Europea amb un total de 2.547.152,48 euros provinents de la convocatòria H2020-SC1-PHE-CORONAVIRUS 2020.

La recerca que lidera la investigadora de l’ICN2 Laura M. Lechuga treballa en el desenvolupament d’una plataforma per a la diagnosi ràpida i el monitoratge de la COVID-19 a partir de mostres de saliva. El mecanisme es basa en la unió del virus als anticossos immobilitzats en un nanoxip que no requereix d’equipament sofisticat de laboratori, ja que funciona gràcies a un feix de llum que detecta la presència de virus. El resultat és recullen un smartphone o tauleta. El projecte compta també amb la participació de la Universitat de Barcelona (UB) gràcies a la col·laboració del professor de Zoologia i Antropologia Biològica d’aquesta universitat, Jordi Serra Cobo.

El dispositiu biosensor, a més, permetrà l’anàlisi de diferents variants de coronavirus presents en reservoris animals, com ara ratpenats, i obrirà la porta a monitoritzar l’evolució d’aquests virus i prevenir salts interespècie que propiciïn noves infeccions entre humans.

Computació avançada

El Barcelona Supercomputing Center forma part d’un segon projecte suportat per la Comissió Europea. Es tracta d’Excalate4Covid, un consorci europeu format amb el propòsit d’aprofitar els recursos dels supercomputadors de la UE amb capacitat per analitzar tres milions de molècules per segon i una biblioteca de 500 mil milions de molècules. Aquest consorci ha captat fons per valor de 2.970.875 euros. La seva finalitat és treballar conjuntament amb els millors laboratoris de recerca en ciències de la vida per contrarestar les pandèmies internacionals d’una manera més ràpida i eficient.

Dos agents més de recerca del nostre país prenen part en algun dels 17 projectes seleccionats en la convocatòriaSC1-PHE-CORONAVIRUS-2020. L’Institut de Recerca Biomèdica (IRB) que participa en el projecte  RiPCoNque, amb un finançament de 1.230.635 euros, treballa en la identificació de medicació ja aprovada amb potencial per al tractament de la pandèmia de COVID-19 gràcies a l’ús de tècniques de interactome-profiling deep-learning.

Finalment, l’empresa farmacèutica BCN Peptidesestà integrada en un projecte en l’àmbit del tractament (Solnatide), per a l’exploració de la seguretat, la tolerància i l’eficàcia clínica del fàrmac Solnatide IMP en pacients infectats pel nou coronavirus. Aquest projecte rep 1.626.025 euros de finançament de la CE. 

Plataformes d’emergència, models matemàtics

Més enllà de la convocatòria SC1-PHE-CORONAVIRUS-2020 per fer front al brot del COVID-19, altres projectes amb participació catalana també disposen de finançament comunitari. El projecte PREPARE (Platform for European Preparedness Against (Re-)emerging Epidemics), que compta amb la participació de diversos investigadors de l’Institut Universitari per a la recerca a l’Atenció Primària de Salut Jordi Gol i Gurina (IDIAP Jordi Gol). Aquesta plataforma s’activa davant de situacions d’emergència i en el marc de la crisi sanitària derivada de la pandèmia de coronavirus ho ha feten el seu nivell de resposta més elevat.Coordinadades de la Universitat d’Anvers, PREPARE treballa connectant recerca clínica en xarxes assistencials primàries i hospitalàries. El seu impacte es mesura en la preparació de les xarxes de sanitat primària i hospitalàries perpermetrereaccionar ràpidament a nivell de recerca (estudis observacionals i assajos clínics).

Per la seva part, el directori general Digital Excellence and Science Infrastructure de la Comissió Europea és el destinatari de l’informe elaborat diàriament des de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) de quantificació de l’evolució de la COVID-19 per àrees geogràfiques (per exemple, comunitats autònomes) i estats.Aquest model matemàtic incorpora també una predicció de  l’evolució de la pandèmia per als següents tres dies i està coordinat per l’investigadordel grup de Biologia Computacional i Sistemes Complexos (BIOCOM-SC), Sergio Alonso. Aquesta recerca s’elabora juntament amb Martí Català, investigador del Centre de Medicina Comparativa i de Bioimatge de Catalunya, i Pere-Joan Cardona, de  l’Institut de Recerca en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol), amb el suport de La Caixa. 

Altres instruments de finançament comunitari

La Unió europea ha habilitat altres dos mecanismes per al finançament de projectes de recerca enfocats al tractament, la recerca de vacunes i la minimització dels efectes de l’actual crisi sanitària.

L’EIC Accelerator Pilot (anteriorment, SME instrument) és una iniciativa de l’EuropeanInnovationCouncil(EIC) per finançar mitjançant instruments d’acceleracióprojectes que reben entre 0’5 i 2’5 milions d’euros en forma d’ajuts per a una durada d’entre 12 i 24 mesos. Les dates límit per a les properes convocatòries són el 19 de maig (només per a propostes que encaixin en la iniciativa “Green Deal”) i el 7 d’octubre de 2020, per a totes les temàtiques.

Complementàriament, la convocatòria conjunta H2020-JTI-IMI2-2020-21-single-stage es configura com una crida per al desenvolupament de tractaments i eines diagnòstiques per combatre infeccions per coronavirus. En aquest cas s’hi exclouen les vacunes preventives.♦

Related posts: