Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|divendres, agost 14, 2020
Sou aquí: Home » Miscel·lània » La intervenció arqueològica al Cogul acaba amb la recuperació de tres soldats de la Guerra Civil

La intervenció arqueològica al Cogul acaba amb la recuperació de tres soldats de la Guerra Civil 

compartir

Intervenció arqueològica al Cogul (Garrigues), on s'han recupe

El Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, ha recuperat tres soldats de la Guerra Civil en la intervenció arqueològica que s’ha portat a terme al Cogul (Garrigues) durant les últimes dues setmanes. Es tracta de restes amb traumatismes, ferides de bala i restes de metralla. Els ossos s’han traslladat al laboratori de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) per fer-ne l’extracció d’ADN i intentar-ne la identificació. 

Tres fosses de la Batalla de les Garrigues  

Les tropes rebels italianes van conquerir la població del Cogul el desembre de 1938 després d’uns combats molt durs amb l’exèrcit republicà, durant la Batalla de les Garrigues. La Direcció General de Memòria Democràtica va poder localitzar tres fosses d’aquell episodi a partir d’un testimoni que recorda que els italians van obligar-lo a ell i els joves del poble a enterrar soldats republicans que havien mort al camp de batalla.

Una de les fosses localitzades estava a la zona coneguda com el Tossal de les Forques, on els arqueòlegs hi han trobat les restes d’un individu. Les altres dues fosses estaven en dos punts dels terrenys de la Punta del Sacarrenyo, on s’hi han trobat les restes dels altres dos homes. Malgrat tot, les troballes no permeten saber si es tracta de soldats republicans o rebels. 

31 fosses obertes

Amb aquestes tres actuacions, la Generalitat ja ha obert 31 fosses a través del Pla de fosses, el programa que des de 2017 planifica i prioritza l’obertura de fosses i els treballs per identificar-ne les víctimes. Les excavacions del Pla han facilitat la recuperació de 308 persones.

D’aquestes, vuit han estat identificades amb el Programa d’identificació genètica, que és el  sistema que disposa d’una base de dades amb perfils genètics de familiars de víctimes i perfils genètics de restes localitzades en fosses. Les dades s’encreuen per veure si hi ha coincidència genètica.

Prioritat: les dades genètiques de les restes

El Programa d’identificació genètica disposa actualment d’unes 2.000 mostres d’ADN de donants vius i d’uns 200 perfils genètics de restes de fosses. El Departament es marca com a prioritat l’extracció de dades genètiques de les restes que encara no s’han analitzat. Es tracta d’un procés complex i car. Cada extracció d’ADN d’un individu d’una fossa té un cost aproximat d’uns 1.000 euros.

En canvi, la donació d’ADN per part de familiars és gratuïta i indolora, i és clau per poder identificar les víctimes. Els familiars que vulguin donar una mostra genètica s’han d’inscriure al Cens de persones desaparegudes. L’Hospital Universitari Vall d’Hebron és l’encarregat d’extreure la mostra del frotis bucal.

A Catalunya hi ha 517 fosses de la Guerra Civil documentades, amb una xifra estimatòria de 20.000 persones enterrades.♦

Related posts: