PUBLICITAT

Lo Campus diari

Premsa universitària i escolar de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer

Projecte Europeu PROFuture : Com alimentar 10.000 milions de persones amb una dieta enriquida amb microalgues

Data publicació
Notícia anterior
Notícia posterior

ZcXoj9pO

L’IRTA lidera un projecte europeu, ProFuture, per desenvolupar tecnologies de cultiu de microalgues per incrementar-ne la producció i reduir-ne els costos

Aquests microorganismes permetrien resoldre un problema complex: augmentar un 70% la producció d’aliments per al 2050 conservant els ecosistemes del planeta

Les microalgues permeten obtenir aliments nutritius rics en proteïnes, més sostenibles, des de pasta i pa, a barretes energètiques o pinso per a animals

El 2050 la població mundial fregarà els 10.000 milions de persones, la qual cosa suposarà un 70% d’increment de la demanda d’aliments, segons estima la FAO, i posarà contra les cordes la capacitat d’alimentació de la humanitat. Amb recursos naturals limitats, com ara aigua dolça o terra fèrtil, obtenir el nivell de producció d’aliments necessari per proporcionar proteïnes a la població deixarà de ser sostenible. En aquest sentit, les microalgues ―que formen part del fitoplàncton― són unes candidates prometedores per contribuir a solucionar aquest repte, pel seu elevat potencial de valor nutricional i la seva baixa petjada ecològica.

L’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) coordina i lidera un ambiciós projecte europeu, ProFuture, que persegueix desenvolupar tecnologies de producció de microalgues sostenibles i competitives amb què obtenir aliments rics en proteïnes, nutritius i amb un menor ús de nutrients químics i energia.

Les microalgues són organismes unicel·lulars que poden conrear-se en grans piscines obertes o en bioreactors, i que principalment requereixen llum solar, temperatures elevades i nutrients inorgànics per a créixer, amb un consum de terra i aigua dolça inferior al del cultiu d’altres proteïnes vegetals. Tenen una capacitat productiva molt elevada i permeten obtenir una biomassa rica en proteïna i greixos que, transformada en farina vegetal, es pot utilitzar per a fabricar aliments com a pasta, pa, pinsos, sopes o barretes energètiques.

«El problema amb les microalgues avui dia és que, tot i que s’estudien des de fa anys a Europa sobretot per produir biocombustibles, la producció en continua sent limitada i no acaba d’estar al 100% industrialitzada, la qual cosa fa que el preu del producte sigui alt», assenyala Massimo Castellari, investigador de l’IRTA i coordinador de ProFuture.

Precisament, solucionar aquest escull és el principal objectiu del projecte, en el qual participen 31 partners europeus, entre centres de recerca, empreses i associacions. Per a això, han seleccionat quatre espècies de microalgues molt productives ―dues d’aigua dolça (Lemon/lightly Chlorella vulgaris i Arthrospira platensis, l’espirulina) i dues de marines (Tetraselmis chui i Nannochloropsis oceanica)― i desenvoluparan i aplicaran tecnologies i tècniques de cultiu innovadores per a augmentar-ne la producció i reduir-ne els costos. La fase inicial s’implementarà en plantes pilot a Portugal, en col·laboració amb universitats i centres de recerca , i després s’escalarà gràcies a nou petites, mitjanes i grans empreses d’alimentació de set països europeus.

Una vegada collides aquestes microalgues, s’assequen i se n’obté una espècie de farina, que és l’ingredient principal per al mercat. Fins al moment, un dels inconvenients d’aquest ingredient a l’hora d’incorporar-lo en la fabricació d’aliments és que té un gust molt marcat i aporta una coloració verda als productes. Un exemple n’és la pasta o el pa enriquits amb espirulina.

«En el projecte ens proposem desenvolupar algun ingredient més purificat, que ens permeti millorar la textura, l’aparença el sabor i també l’aroma dels productes elaborats amb microalgues i ampliar una mica el ventall d’aplicacions», explica Castellari, que especifica que en el marc de ProFuture es crearan set tipus d’aliments: pasta, pa, sopes i cremes vegetals, begudes i barretes energètiques per a esportistes, salsitxes veganes i pinso per a animals.

Elaborar productes amb microalgues permetria disposar d’una font de proteïnes de qualitat per a tots els països, i el sistema de creixement del cultiu podria adaptar-se a l’entorn. «Es pot implementar fins i tot enmig del desert, en àrees marginals, per la qual cosa no competeix amb altres cultius vegetals pel sòl. I això en països com Espanya, en què avança la desertificació, podria ser molt interessant”, apunta l’investigador.

El projecte, que tindrà una durada de quatre anys i està dotat amb 7,78 milions d’euros, és finançat pel programa de la UE Horitzó 2020, de suport a la recerca i innovació.♦

 

Fotografia: Chlorella vulgaris, vista pel microscopi (Autor: NEON, llicència Creative Commons).

Notícia anterior
Notícia posterior
PUBLICITAT