Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|dijous, octubre 29, 2020
Sou aquí: Home » Cultura » “Parlar dues llengües de forma activa protegeix del deteriorament cognitiu” / Universitat Oberta de Catalunya i la Universitat Pompeu Fabra

“Parlar dues llengües de forma activa protegeix del deteriorament cognitiu” / Universitat Oberta de Catalunya i la Universitat Pompeu Fabra 

compartir

dues science_bilingualism

Segons un estudi liderat per Marco Calabria, investigador del Speech Production and Bilingualism i del Cognitive NeuroLab de la UOC, els pacients d’Alzheimer amb un grau més alt de bilingüisme reben un diagnòstic de deteriorament cognitiu lleu més tard.

es llengües, a més de permetre’ns comunicar-nos amb altres persones, són l’instrument que tenim per vehicular els nostres pensaments, identitat, coneixement, la manera de veure i entendre el món. Dominar-ne més d’una ens enriqueix, és una porta d’entrada a d’altres cultures i, a més, segons ha descobert un equip d’investigadors liderats per científics de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), quan les fem servir activament, ens aporta beneficis neurològics i ens protegeix davant el deteriorament cognitiu associat a l’envelliment.

En un treball que publiquen a la revista Neuropsychologia, els investigadors conclouen que parlar dos idiomes de manera habitual -i haver-ho fet tota la vida- contribueix a la reserva cognitiva i endarrereix l’aparició de símptomes associats a un empitjorament de la cognició i la demència

“S’ha vist que la prevalença de la demència en països on es parla més d’una llengua és un 50 % inferior a la d’aquelles regions on la població només fa servir una llengua per comunicar-se”, afirma l’investigador Marco Calabria, membre dels grups de recerca en Speech Production and Bilingualism de la UPF i del Cognitive NeuroLab de la UOC, i professor dels Estudis de Ciències de la Salut també de la UOC.

Treballs previs ja havien trobat que l’ús de dues o més llengües al llarg de tota la vida podia ser un factor clau per augmentar la reserva cognitiva i endarrerir l’inici de la demència; també, que comportava avantatges de memòria i funcions executives.

“Nosaltres volíem esbrinar quin és el mecanisme pel qual el bilingüisme contribueix a la reserva cognitiva enfront el deteriorament cognitiu lleu i la malaltia d’Alzheimer, i si hi havia diferències respecte al benefici que atorga entre els diferents graus de bilingüisme, i no tan sols entre monolingües i bilingües”, assenyala Calabria, que ha liderat aquest estudi.

Així, i a diferència d’altres treballs, els investigadors van definir un gradient de bilingüisme: des d’aquelles persones que parlen una llengua tot i que estan exposades de forma passiva a una altra, fins a aquells individus que tenen una excel·lent competència en les dues i les fan servir indistintament en el seu dia a dia. Per fer aquest gradient van tenir en compte diverses variables, com ara l’edat d’adquisició de la segona llengua, l’ús que se’n feia de cada una, o si se n’alternava l’ús en un mateix context, entre d’altres.

Els investigadors es van centrar en la població de Barcelona, on hi ha forta variabilitat quant a l’ús del català i el castellà, amb barris predominantment catalanoparlants i d’altres, castellanoparlants. “Vam voler aprofitar aquesta variabilitat i, enlloc de comparar monolingües i bilingües, vam mirar si a dins de Barcelona, on tothom és en major o menor grau bilingüe, hi havia algun grau de bilingüisme que tingués avantatges neuroprotectors”, explica Calabria.

Bilingüisme i Alzheimer

Van reclutar en quatre hospitals de Barcelona i àrea metropolitana 63 individus sans, 135 pacients amb deteriorament lleu cognitiu, com ara pèrdua de memòria, i 68 persones amb Alzheimer, que és la demència més prevalent. Van recollir-ne la competència lingüística en català i castellà amb un qüestionari i van establir el grau de bilingüisme que tenia cada un. Després, van correlacionar aquest grau amb l’edat del diagnòstic neurològic i d’inici dels símptomes.

Per entendre millor l’origen de l’avantatge cognitiu, van fer que els participants realitzessin diverses tasques de cognició, centrades sobretot en el sistema de control executiu, atès que estudis previs havien proposat que aquets era l’origen del benefici. En total, els participants van fer cinc tasques en dues sessions, com ara tests de memòria i control cognitiu.

“Vam veure que les persones amb un grau més alt de bilingüisme rebien un diagnòstic de deteriorament cognitiu lleu més tard que les persones que eren bilingües passives”, afirma Calabria, per a qui, segurament, parlar dues llengües i canviar sovint d’una a l’altra és un entrenament del cervell que fem tota la vida. Segons aquest investigador, aquesta gimnàstica lingüística està relacionada amb altres funcions cognitives, com ara el control executiu, que es posa en marxa quan fem diverses accions alhora, com ara quan conduïm, per ajudar-nos a filtrar la informació rellevant.

El sistema cerebral del control executiu està relacionat amb el sistema de control de les dues llengües: ha d’alternar-les, fer que el cervell es focalitzi en una i després en l’altra per no fer intrusions d’una llengua en l’altra quan parlem.

“Aquest sistema, en el context de les malalties neurodegeneratives, podria compensar-ne els símptomes. Així, quan alguna cosa no funciona bé degut a la malaltia, el cervell té sistemes alternatius eficients per resoldre-ho gràcies a ser bilingüe”, considera Calabria, que redobla: “hem vist que com més facis servir dues llengües i millor competència lingüística tinguis, més avantatge neuroprotector et confereix.  El bilingüisme actiu és, de fet, un predictor important de l’endarreriment en l’aparició dels símptomes del deteriorament  cognitiu lleu, una fase preclínica de la malaltia d’Alzheimer, perquè contribueix a la reserva cognitiva”. 

Ara els investigadors volen comprovar si el bilingüisme també resulta beneficiós per a d’altres patologies, com ara el Parkinson, o la malaltia de Huntington.♦

Article de referència: Marco Calabria, Mireia Hernández, Gabriele Cattaneo, Anna Suades, Mariona Serra, Montserrat Juncadella, Ramón Reñé, Isabel Sala, Alberto Lleó, Jordi Ortiz-Gil, Lidia Ugas, Asunción Ávila, Isabel Gómez Ruiz, César Ávila, Albert Costa (2020) “Active bilingualism delays the onset of mild cognitive impairment”, Neuropsychologia, Volum 146, 107528, ISSN 0028-3932, https://doi.org/10.1016/j.neuropsychologia.2020.107528

Related posts: