Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|dissabte, octubre 31, 2020
Sou aquí: Home » Actualitat » Les universitats catalanes comencen el curs amb un model híbrid i les universitats valencianes volen implantar una eina tecnològica de control d’aglomeracions en tots els campus

Les universitats catalanes comencen el curs amb un model híbrid i les universitats valencianes volen implantar una eina tecnològica de control d’aglomeracions en tots els campus 

compartir

uni

CATALUNYA

Les universitats comencen el curs amb un model híbrid que prioritza la presencialitat entre l’alumnat primerenc 

Assistir a les aules depèn del nombre d’alumnes, la disponibilitat d’espais i varia segons centres i assignatures 

Les universitats catalanes comencen progressivament aquets dies les classes i ho fan potenciant majoritàriament la presencialitat entre els alumnes de primer curs. Seguint les recomanacions, el model híbrid que combina formació telemàtica i a l’aula s’ha imposat aquest primer semestre per l’actual situació de pandèmia. L’objectiu majoritari de les universitats catalanes és que els alumnes de primer curs puguin tenir més contacte presencial per fer una bona adaptació i en la resta de casos aquesta presencialitat variaria segons els centres o facultats, les assignatures o els horaris. D’altra banda, totes han reforçar les eines telemàtiques per garantir el seguiment de la formació des de casa quan sigui necessari.

 

 

A la Universitat Autònoma de Barcelona, i a l’espera de xifres finals, una mica més del 50% dels alumnes podran seguir les classes de manera presencial aquest primer semestre, tot i que això depèn molt del curs i del centre, segons han explicat fonts de l’Autònoma. En el seu cas, la priorització d’aquesta presencialitat no és només per als alumnes de primer curs sinó també per als que cursen el seu darrer any universitari. Hi ha facultats on es faran setmanes alternes presencials, en d’altres el segon i el tercer curs són pràcticament en línia i en altres casos la presencialitat depèn de les assignatures. Així, aquesta és més notòria si hi ha pràctiques, laboratoris o algun tipus de seminari.

En el cas de la Universitat Pompeu Fabra, també es potenciarà que el primer curs tingui més contacte presencial. En línies generals però l’organització del curs s’ha fet al voltant d’un model híbrid que combinarà classes presencials en grups petits i espais grans i classes en línia, amb interacció entre professors i estudiants.

Les assignatures que es cursin de manera presencial es faran en espais que garanteixen “totes les mesures de seguretat”. En primer lloc, s’aplicarà l’aforament permès seguint les recomanacions sanitàries segons l’espai disponible i també s’hauran de seguir les mesures sanitàries obligatòries en cada moment. És per això que la Pompeu preveu que el rentat de mans, la distància de seguretat i l’ús de mascareta siguin “segurament habituals al llarg de tot el curs”.

En cas que calgui un confinament forçós, la UPF preveu que totes les assignatures presencials de grau i de màster puguin passar a impartir-se completament en línia en un termini “no superior a tres dies” des del moment en que se suspengui la formació presencial. També s’actuarà així quan s’hagi de confinar preventivament tot un grup-classe.

En el cas de la Universitat Politècnica de Catalunya, la presencialitat es mantindrà per a activitats pràctiques, tallers i laboratoris i els grups de primer curs tindran la “màxima presencialitat que sigui possible”. Aquesta presencialitat es prioritzarà encara més en el primer curs en el cas d’assignatures pràctiques o en matèries que s’hagin d’impartit en laboratoris. A més, la UPC oferirà mentories i diferents eines docents per acompanyar els alumnes en el pas de la secundària a la universitat. Per a la resta de cursos, el format presencial o telemàtic depèn de l’escola o facultat, així com de l’assignatura.

Quan aquestes classes siguin presencials, la Politècnica ha demanat al professorat que eviti circular per l’espai de l’aula mentre imparteix la classe i que sempre mantingui una distància mínima de dos metres amb la primera fila d’estudiants. Als estudiants se’ls recomana ocupar seients fixes durant tot el quadrimestre.

Per últim, la naturalesa dels estudis, el tipus d’assignatura i la disponibilitat d’aules en cada edifici marcaran el grau de presencialitat a la Universitat de Barcelona. També en aquest cas, s’intensificarà la presencialitat per als estudiants de primer curs. Aquestes classes presencials es faran en grups petits, garantint els 2,5 m2 de seguretat individual per alumne i en alguns casos la presencialitat serà rotatòria.

La UB ha adaptat tots els espais disponibles per tal que les classes que siguin presencial permetin complir totes les mesures de seguretat, així com també perquè es pugui fer l’enregistrament o la retransmissió de les mateixes per aquells que segueixen la formació a distància. També ha fet una inversió per garantir la connectivitat i la disponibilitat de dispositius per aquells alumnes amb dificultats econòmiques.

A la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) la formació telemàtica és intrínseca al seu model ja que és una universitat en línia. Tot i això, s’han mantingut les mesures preses el curs passat en que ja es van adaptar les activitats que requerien algun tipus de presencialitat. En aquest sentit, les proves d’avaluació final i la defensa dels treballs finals de grau i màster es continuaran fent de manera virtual. Les pràctiques externes s’assignaran prioritàriament a centres en què es pugui fer teletreball.

URV, UdG, UdL i UVic-UCC segueixen un patró similar

La Universitat de Girona (UdG) va començar el 14 de setembre un curs “híbrid” que combina l’activitat presencial amb la formació virtual. Seguint les restriccions per evitar contagis de la covid-19, el curs es farà amb grups estables de màxim 30 alumnes per aula i reduint els moviments per dins les facultats. Si abans eren els estudiants els que canviaven constantment d’aula, ara ho farà el professorat.

Els universitaris no aniran cada dia a classe per reduir el nombre d’estudiants als edificis. Així, alguns dies tindran educació presencial i els altres seguiran el curs a distància. A més, el miler de professors de la UdG se sotmeten a una avaluació mèdica per determinar si poden fer classes presencials amb normalitat, si han de reforçar els equips de protecció individual o si, per prescripció mèdica, només poden fer-les per via telemàtica.

Aquesta ràtio al voltant de 30 també es complirà a la Rovira i Virgili (URV). Aquesta universitat redueix la presencialitat a les aules durant el primer quadrimestre del curs, que arrenca amb 14.000 estudiants i més de 2.000 treballadors. La URV ha establert que la docència dels ensenyaments ha de ser mixta i que tenen prioritat les activitats dels alumnes de primer curs de grau i també aquelles que no es poden fer via telemàtica, com ara pràctiques clíniques i de camp, laboratoris o algunes avaluacions. A més, la universitat ha instal·lat càmeres a les aules per enregistrar les classes. D’aquesta manera, es facilitarà el seguiment de les assignatures des de casa.

En una resolució signada divendres per la rectora María José Figueras, s’estableix que es poden impartir classes teòriques en grups reduïts —al voltant de 30 estudiants—, sempre que es pugui mantenir la distància de seguretat i l’espai permeti la seva ventilació. Pel que fa a les activitats lectives a l’aire lliure, es podran fer si també es mantenen les distàncies de seguretat i quan el nombre d’estudiants convocats no superi les 300 persones. A banda, la URV treballa per tenir un sistema de registre complementari basat en la lectura d’un codi QR a les entrades i sortides d’aules o espais docents per tal de fer seguiment en els casos de contagi.

En el cas de la Universitat de Lleida (UdL), l’alumnat de primera tindrà un 65,7% de les classes presencials, mentre que l’estudiantat de la resta de cursos un 61,6%. Així ho va aprovar el Consell de govern de la universitat lleidatana el passat mes de juliol i la mesura es manté després de l’estiu. Bàsicament, es prioritza un model de docència mixta que combini classes presencials i virtuals, apostant en primer terme per la presencialitat, les activitats de caire pràctic i les assignatures amb un nombre reduït d’alumnat.

Les activitats per a un mateix grup s’hauran de concentrar en franges horàries per reduir el nombre de dies que els estudiants hagin d’anar físicament a la universitat, mentre que les no presencials es faran en l’horari establert. Pel que fa a les videoconferències, es faran de forma simultània perquè hi pugui participar l’estudiantat i s’enregistraran perquè posteriorment puguin estar a disposició. La capacitat de les aules s’ha definit a partir de l’aplicació d’un distanciament físic d’1 metre i mig entre persones i l’ocupació màxima de l’aula en base a dos metres quadrats i mig per persones. La mascareta serà obligatòria per tots els alumnes a dins de l’aula.

Per últim, a la Catalunya Central la UVic-UCC inaugurarà el curs a mitjans d’octubre. La universitat ha invertit 936.000 euros a adaptar els espais a les restriccions i reforçar la docència en línia. S’han decantat per un “model híbrid”, on la meitat de la formació serà en línia i la resta, presencial. Per a fer-ho possible s’han adequat algunes aules –entre dues i tres per facultat- amb càmeres per retransmetre en directe.

També reforçaran l’acompanyament dels alumnes de primer, tot i que la formació presencial es preveu que sigui la mateixa per a tots els cursos. Reduir a la meitat els aforaments de les aules, el control de la temperatura i dispensadors per a la neteja de mans en els accessos dels edificis són altres de les mesures que s’han instaurat als campus de Vic i Manresa de la UVic-UCC.

 

PAÍS VALENCIÀ

El Govern valencià i els rectors de les universitats públiques acorden implantar una eina tecnològica de control d’aglomeracions en tots els campus

Aplicaran un sistema d’informació per demanar dades anonimitzades que permetin prevenir contagis i fer traçabilitat si es produeixen

La consellera informa a les universitats de les quantitats que rebran del fons COVID en funció del nombre d’alumnes i alumnes

 

La consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Carolina Pascual, i els rectors de les universitats públiques valencianes han acordat implantar una eina tecnològica per al control d’aglomeracions i traçabilitat de contagis per COVID-19 en tots els campus.

Aquest acord ha tingut lloc durant una reunió per videoconferència sobre l’inici de curs amb les rectores i rectors de les universitats públiques valencianes per fer balanç de l’inici de curs i coordinar les accions que s’estan duent a terme en cada un dels campus.

La consellera ha destacat que “una vegada més les tecnologies es posen a el servei de les persones, de manera que ens faciliten el nostre dia a dia en un escenari marcat per la pandèmia, a la vegada que permet que l’alumnat valencià pugui acudir a classe amb seguretat “.

També ha ressaltat “l’alt nivell de les universitats públiques valencianes en investigació i desenvolupament de tecnologies, com en aquest cas, i la coordinació i col·laboració de totes elles amb la conselleria”.

Aquesta eina, elaborada per la Universitat Politècnica de València (UPV), està desenvolupada mitjançant tecnologia oberta i ha estat posada a disposició de la resta d’universitats, amb la finalitat de facilitar la gestió d’afluència de persones i, a més, poder fer un seguiment de les persones que han tingut contacte amb algú que pugui donar positiu.

A més, la conselleria i les universitats també han acordat la implantació d’un sistema d’anàlisi d’aigües residuals per sectors que permetrà detectar focus de possibles contagis, en el cas que es produeixin.

Fons COVID

Durant la trobada també s’ha fet referència a el Fons COVID que es destinarà a les universitats públiques valencianes, que puja a 25.560.000 d’euros, que seran repartits per nombre d’alumnes.

D’aquesta manera, la Universitat de València (UV) rebrà 9.712.800 euros; la Universitat Politècnica de València rebrà 5.623.200 euros; la Universitat d’Alacant (UA), 5.112.000 euros; la Universitat Jaume I (UJI), 2.556.000,00 i la Universitat Miguel Hernández (UMH), 2.556.000 euros.

Aquesta assignació està destinada a un conjunt de despeses sobrevinguts derivats de la crisi de la COVID-19, entre els quals destaquen el condicionament i adaptació d’infraestructures, principalment aules i laboratoris i l’adquisició d’equipament informàtic, a més de per a neteja i desinfecció, material higiènic, contractació de professorat i assistència tècnica de suport i reforç en serveis telemàtics i la implementació de plans de formació tecnològica.

Related posts: