PUBLICITAT

Lo Campus diari

Premsa universitària i escolar de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer

La Universitat Politècnica de Catalunya s’uneix al Consorci internacional “Planetary Health Alliance”

Data publicació
Notícia anterior
Notícia posterior

mamiraua-Michel-Andre-web

El Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques (LAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) és, des del 24 de novembre, membre de la Planetary Health Alliance (PHA), un consorci integrat per més de 240 membres, incloses universitats, ONG, instituts de recerca i entitats governamentals de tot el món, compromesos amb la necessitat de comprendre i abordar el canvi ambiental global i els seus impactes en la salut.  

La salut humana depèn de la biodiversitat. Ja no es poden ignorar les alteracions de l’entorn natural causades pels éssers humans, ni es pot deixar de tenir en compte els impactes que el canvi ambiental global té en la nostra salut, amb un augment global de malalties, la mortalitat relacionada amb la calor, els riscos per a la salut mental i una disminució de la nutrició que afecten les comunitats de tot el món. Aquests desafiaments brinden oportunitats per a l’acció interdisciplinària.

En unir-se a la PHA, el LAB de la UPC contribuirà amb la seva tecnologia a monitoritzar la biodiversitat i alertar sobre les amenaces potencials del canvi climàtic i la pressió humana sobre els hàbitats naturals, per ajudar a salvaguardar la salut de les poblacions i la de les generacions futures. Aquesta participació del LAB enfortirà l’impacte de les tecnologies de la UPC en una xarxa mundial que inclou les millors universitats i instituts d’investigació del món. Els investigadors d’aquestes universitats tindran, a partir d’ara, accés a les dades i els índexs ecoacústics que recull el LAB, i que informen permanentment sobre la salut dels ecosistemes monitoritzats en diferents indrets del planeta. Aquest procés permetrà establir canals de comunicació amb els experts en salut humana de la PHA per alertar de la presència d’espècies invasores que poden transportar nous patògens a les poblacions humanes adjacents.

Els boscos tropicals estan desapareixent ràpidament del nostre planeta com a resultat de la desforestació causada per la ramaderia, la tala, la mineria, l’extracció de petroli, l’expansió agrícola, la construcció de carreteres i preses, i l’expansió d’àrees urbanitzades. El conjunt de factors de risc que comprometen la conservació de la biodiversitat marina, una de les amenaces més crítiques és el soroll que produeixen les operacions industrials offshore. Tots dos processos, en l’oceà i en les selves tropicals, es veuen agreujats per l’escalfament global i han provocat un augment dramàtic en la taxa natural d’extinció d’espècies i la conseqüent pèrdua de biodiversitat. Les dades recents suggereixen que aquesta pèrdua de biodiversitat pot conduir a una exposició sense precedents a nous patògens que podrien afectar greument la salut humana. La qüestió és com monitoritzar aquests canvis i alertar els experts d’una amenaça potencial no només per a la biodiversitat sinó també per als éssers humans.

En els boscos tropicals, els satèl·lits de teledetecció i els avions científics proporcionen una gran quantitat de dades a escala mundial per rastrejar els canvis en la coberta forestal i l’ús de la terra, però amb una resolució espacial i temporal relativament baixa i sense la capacitat de supervisar la biodiversitat sota aquesta coberta vegetal. És per aquest motiu que la seva utilitat per a la conservació forestal, a nivell científic, sigui molt limitada. Alhora, la realització de mostreig in situ a gran escala de l’activitat biològica sota la canòpia, utilitzant protocols estàndard i durant llargs períodes de temps, segueix sent prohibitiu des del punt de vista logístic i econòmic.

Pioners en monitoritzar la biodiversitat

El LAB de la UPC, juntament amb l’Institut Mamirauá (Amazones, Brasil), són pioners en la forma en què es monitoritza la biodiversitat als boscos tropicals, mitjançant l’aplicació i el desplegament d’una tecnologia que permet el monitoratge acústic continu de la biodiversitat sota un protocol estàndard, amb la identificació automatitzada i en temps real, de més espècies que qualsevol altra tecnologia. Es tracta d’una transmissió sense fils de dades amb baix consum d’energia, la qual cosa permet que aquest monitoratge sigui operatiu durant llargs períodes de temps sense necessitat de manteniment.

Cada node de Providence (com s’anomenen aquests ‘sentinelles’ de la biodiversitat) és autònom i inclou sensors visuals, acústics i de moviment, així com una font d’energia de recol·lecció d’energia, sistemes de comunicació de curt i llarg abast i capacitat per integrar altres sensors mediambientals. Els nodes de Providence integren, per primera vegada, el reconeixement d’espècies a través de tècniques d’àudio i imatge en una sola unitat i amb la capacitat de supervisar la biodiversitat de les selves tropicals a escales inexplorades, a través d’una xarxa que permet la construcció automàtica d’indicadors eco-acústics de la seva activitat biològica. Aquests indicadors són essencials per detectar conflictes entre activitats humanes i naturalesa abans que es converteixin en un problema per a la biodiversitat o la salut humana.

Enfocament bioacústica

El medi marí sempre ha tingut un paisatge sonor vibrant amb sons produïts per animals i processos físics. No obstant això, en els últims cent anys s’han introduït moltes fonts antropogèniques que actualment estan contribuint al balanç general de soroll dels oceans. A més del soroll, el recent desenvolupament mundial de fonts d’energia renovable al mar (parcs eòlics, generadors maremotrius) ha introduït noves formes d’energia submarina, que inclouen camps electromagnètics, els efectes de les quals sobre els ecosistemes marins es desconeixen. Les seves implicacions són menys tingudes en compte que altres amenaces globals i, fins fa poc, han estat en gran part indetectables per a qualsevol que no fos un expert. El LAB de la UPC proposa un canvi transcendental en la metodologia i exploració de la sensibilitat acústica de nous organismes marins. Aquesta informació és necessària per abordar la magnitud d’aquestes fonts de contaminació a escala d’ecosistemes, i anticipar, d’aquesta manera, així el futur ampli d’ús de noves tecnologies, per ajudar a proporcionar indicadors d’impacte ambientalment responsables.

Proporcionar indicadors de l’estat de conservació dels hàbitats naturals és clau per a la salut del planeta i, per tant, dels éssers humans. El LAB preveu convèncer els membres actuals i futurs de la Planet Health Alliance (PHA) sobre la necessitat d’un enfocament bioacústic per trobar solucions sostenibles que combinin els interessos de la salut humana i la conservació de la vida silvestre. La comunicació és clau en aquest aspecte. La tecnologia desenvolupada pel LAB permet a qualsevol persona des de qualsevol lloc monitoritzar la biodiversitat i alertar sobre possibles amenaces de l’equilibri natural de la regió on estan implantats aquests sensors. Actualment, opera a la majoria dels oceans de món, així com a l’Amazones i Àfrica. El flux de dades que genera aquesta xarxa de sensors és probablement el major big data sobre sons biològics al món i està en continu creixement.♦

Fotografia: Reserva de Desenvolupament Sostenible de Mamirauá a l’Amazones.

Notícia anterior
Notícia posterior
PUBLICITAT