PUBLICITAT

Lo Campus diari

Premsa universitària i escolar de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer

La UOC i la Fundació El Llindar elaboren caixes d’eines mòbils per fer front a l’escletxa digital i als problemes de la semipresencialitat

Data publicació
Notícia anterior
Notícia posterior

UOC

L’escola de segona oportunitat El Llindar i la UOC han unit esforços per elaborar uns kits didàctics portàtils que permetin fer front a la semipresencialitat educativa i a l’escletxa digital, així com, democratitzar el saber entre aquell alumnat que el sistema ha expulsat.

La creixent semipresencialitat en l’àmbit educatiu ha dificultat el procés d’aprenentatge de l’alumnat en risc d’exclusió i ha derivat en un augment de l’absentisme i de la bretxa digital, amb molts alumnes amb problemes de connectivitat manca de dispositius tecnològics.

En aquest context, la iniciativa neix quan Begonya Gasch, directora de la Fundació El Llindar, li planteja un repte a Susanna Tesconi, professora dels estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC: Desenvolupar equips portàtils que permetin mantenir l’aposta per un aprenentatge vivencial d’oficis entre l’alumnat amb risc d’exclusió educativa en situacions de semipresencialitat.

Com expliquen les artífexs d’aquesta iniciativa, “La idea era treballar conceptes que poden resultar complicats, com ara un esquema d’electricitat, amb artefactes físics, que es puguin fer servir a casa… i a classe. No treballem pel període COVID-19. Totes les decisions que prenem, el que dissenyem, es pot utilitzar presencialment o a distància”.

Ensenyar a pensar amb les mans

L’escola de segona oportunitat El Llindar defensa la idea d’ensenyar a pensar amb les mans, fet que xoca amb els problemes derivats de la introducció dels dispositius digitals en l’àmbit educatiu: “La dificultat de la digitalització afecta tots els aspectes d’aquesta manera d’aprendre, si no podem anar a taller, si no podem tocar les màquines….” explica la Begonya.

Sobre l’origen de les caixes d’eines, la Susanna afirma que “vam començar a pensar solucions més enllà del digital, a crear materials físics per portar a casa i fer activitats vinculades a la manipulació” i remarca que “si algú pensa que el que rebran aquests nois i noies és simplement un objecte estan molt equivocats. És una manera de fer escola en la distància. Crec en la importància de mantenir la sensació de pertinença i vincle amb la comunitat educativa i, per què no?, aquesta sensació pot venir en rebre una cura per mitjà d’alguna cosa material, a casa.”

Codisseny: UOC i el Llindar

La idea va començar a plasmar-se durant el mes de juny passat quan la UOC i El Llindar van començar a treballar amb la metodologia del codisseny: “Volíem millorar i adaptar el que l’equip docent ja havia fet. Primer es van identificar les necessitats i el que no es podia treballar a distància, i a partir d’aquestes, es va decidir què havien de contenir aquestes caixes d’eines”, afirma la Susanna, que participa en el programa d’intensificació de recerca dels seus estudis i en el grup de recerca DARTS.

Segons explica la Susanna, per identificar i prioritzar el que és important per a l’alumnat, “Ha calgut dialogar amb el professorat, molt i en profunditat, per trobar la manera de generar uns materials que no siguin simplement maquetes que munto i oblido i que permetin a l’alumnat expressar la seva creativitat”.

Sobre la decisió de col·laborar amb el Llindar, la Susanna assegura que “volem transformar la UOC en un node obert que posi a disposició de tothom el coneixement que generem i que, alhora, es pugui connectar i enriquir amb contribucions externes. Per a això, és imprescindible generar espais de cocreació, com el que hem creat juntament amb El Llindar”.

La distribució dels kits educatius, una realitat

Els primers prototips de caixes d’eines s’han començat a distribuir entre l’alumnat durant el mes de desembre per tal de testar-los i avaluar-los. Es tracta d’una caixa d’eines genèrica, una tèxtil, en la qual es treballen tècniques de costura i llengua espanyola, una bàsica d’electricitat i una mecànica.

Està previst que al llarg dels pròxims dos trimestres s’enviïn caixes d’eines a més de 200 alumnes dels estudis postobligatoris d’El Llindar i, en els pròxims cursos, als d’ensenyament obligatori: “Ho hem aconseguit junts, amb creativitat. No és fàcil generar construcció conjunta de coneixement”, recalca orgullosa Begonya.

El material, a l’abast d’altres entitats

La Susanna explica que “Per a ensenyaments com els d’El Llindar, s’han deixat enrere les necessitats de digitalització que ha comportat aquesta situació sanitària” i remarca que, pensant en el futur, “apostem per aquests artefactes. El material quedarà en obert per a entitats semblants, un cop llest i testejat. Es podran baixar plànols i replicar processos, adaptant-los a cada entorn”.

A més, arran d’aquesta col·laboració, s’està gestant un altre projecte destinat a entitats del tercer sector, una caixa d’eines metodològiques per donar suport en els processos de virtualització de l’acció socioeducativa, que s’està creant conjuntament la professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació Gemma Abellán i l’equip de l’Àrea de Globalització i Cooperació de la UOC.

La Susanna creu que cal seguir apostant per aquest tipus de projectes col·laboratius perquè “donen la possibilitat d’utilitzar les tecnologies en els espais de fabricació per rescatar les pedagogies actives i crítiques que s’estan oblidant amb la pressió tecnològica. La tecnologia és grandiosa, ens connecta, ens permet simplificar la nostra vida, però en educació, si no s’acompanya d’una visió crítica, pot contribuir a crear noves formes d’exclusió, sobretot si l’aproximació és solucionista, no individualitzada, acrítica o poc participativa”.♦

Text: Fundació Pere Tarrés – Transversal / Xarxanet.

Notícia anterior
Notícia posterior
PUBLICITAT