Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|dilluns, març 8, 2021
Sou aquí: Home » Recerca » RECERCA IRTA: Les gavines són bones indicadores dels bacteris resistents als antibiòtics que circulen pel medi ambient

RECERCA IRTA: Les gavines són bones indicadores dels bacteris resistents als antibiòtics que circulen pel medi ambient 

compartir

irta

Un estudi realitzat per experts en sanitat animal de l’IRTA i biòlegs de la UB revela que les gavines són uns dels principals animals silvestres que són reservoris de Campylobacter i Salmonella resistents als antibiòtics, els dos gèneres de bacteris intestinals més rellevants causants de gastroenteritis en humans.

Les gavines dispersen fàcilment aquests bacteris al medi ambient pels seus moviments locals o els moviments migratoris.

 

Els bacteris resistents als antibiòtics són un greu problema tant per la salut humana com animal, ja que poden impedir o dificultar el tractament d’infeccions bacterianes. Segons els experts, la fauna silvestre és un reservori de soques de bacteris resistents o multiresistents a antibiòtics i en concret alguns animals com les aus tenen gran capacitat de dispersar-les pel medi ambient, ja sigui pels seus moviments locals o migratoris. Un estudi publicat a la revista Science of the Total Environment conclou que les gavines poden servir com a sentinelles de la pressió antibiòtica en el medi ambient.
 
Els investigadors han analitzat 9 colònies de dues espècies de gavines del Sud d’Europa, el gavià de pota groga (Larus michahellis) i la gavina corsa (Larus audouinii), una espècie endèmica del Mediterrani.

En totes les colònies es van trobar bacteris dels gèneres Campylobacter Salmonella, incloent soques resistents a antibiòtics. «Aquests bacteris són els principals causants de les gastroenteritis en humans. Principalment vam aïllar l’espècie Campylobacter jejuni, així com alguns dels serotips de Salmonella freqüents en brots de salmonel·losi humana, com ara Salmonella Typhimurium», destaca Marta Cerdà, investigadora del Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA) de l’IRTA.
 
A Europa i en la majoria de països industrialitzats la principal font d’infecció per aquests patògens pels humans és el consum i manipulació d’aliments contaminats d’origen aviar, especialment la carn o els ous. No obstant, a banda d’aquests animals de producció, la fauna silvestre també té un paper rellevant en l’epidemiologia d’aquestes infeccions bacterianes. «Les gavines són animals que cada vegada més acostumen a buscar aliment en zones urbanitzades o abocadors, on hi ha moltes restes d’aliments. Per tant, són més propenses a infectar-se per bacteris d’origen humà», explica el catedràtic Jacob González-Solís Bou, cap del Grup d’Ecologia d’Aus Marines i membre de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona. L’investigador també remarca que «aquestes aus fan moviments migratoris tant locals com de llarga distància,  per això poden dispersar-los per diferents punts del territori i afavorir que aquests bacteris resistents circulin pel medi ambient de manera permanent».
 
En general, aquests bacteris no acostumen a suposar un perill per a les gavines ni la fauna silvestre en general, tot i que s’ha documentat algun brot de salmonel·losi en aus que ha provocat la mort d’algunes colònies d’aus, per exemple als Estats Units. No obstant, els investigadores remarquen que és fonamental estudiar la presència de bacteris resistents en la fauna salvatge tenint en compte un enfocament d’una sola salut (One Health), sobretot en aquests casos de patògens que poden afectar tant animals com persones.♦

Referència de l’article: Noelia Antilles, Ignacio García-Bocanegra, Ana Alba-Casals, Sergio López-Soria, Néstor Pérez-Méndez, Montse Saco, Jacob González-Solís, Marta Cerdà-Cuéllar. 2020. Occurrence and antimicrobial resistance of zoonotic enteropathogens in gulls from southern EuropeScience of The Total Environment. 763: 143018.   https://doi.org/10.1016/j.scitotenv.2020.143018

Fotografia: Exemplar de gavià de pota groga (L. michahellis). Autor: Marta Cerdà.

Related posts: