PUBLICITAT

Lo Campus diari

Premsa universitària i escolar de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer

Disponible en línia la Memòria de l’Any Pompeu Fabra

Data publicació
Notícia anterior
Notícia posterior

pompeu fabra

Acaba de ser publicada en línia la memòria “Any Pompeu Fabra, una efemèride excepcional” que exposa  les activitats principals de la commemoració de Govern celebrada el 2018 en el 150è aniversari del naixement de l’il·lustre lingüista i gramàtic català i del centenari de la  publicació de la seva Gramàtica catalana. La memòria sobre el “seny ordenador de la llengua catalana” és testimoni de les més de 900 activitats que la Direcció General de Política Lingüística va impulsar durant l’any i que van comptar amb la implicació de més de trenta institucions i entitats. La directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, va convocar el desembre de 2017 els representants de les principals institucions i entitats que treballen en la promoció de la llengua catalana per iniciar-ne la commemoració: Institut d’Estudis Catalans, Ajuntament de Badalona, Ajuntament de Barcelona, Ateneu Barcelonès, Centre d’Excursionista de Catalunya, Cercle d’Agermanament Occitanocatalà, Col·legi d’Enginyers de Catalunya, Col·legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya, Consorci per a la Normalització Lingüística, Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana, Plataforma per la Llengua, Diputació de Barcelona, Diputació de Girona, Diputació de Lleida, Diputació de Tarragona,  Institut Ramon Llull, Òmnium Cultural, Ruta Pompeu Fabra, Universitat Abat Oliba, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Catalana d’Estiu, Universitat de Barcelona, Universitat de Girona, Universitat de Lleida, Universitat de Vic, Universitat Internacional de Catalunya, Universitat Oberta de Catalunya, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat Pompeu Fabra, Universitat Ramon Llull, Universitat Rovira i Virgili  i Xarxa Vives d’Universitats. L’Any Pompeu Fabra va ser comissariat pel catedràtic de la Universitat Rovira i Virgili, Jordi Ginebra.

El recull de 230 pàgines, es pot consultar i descarregar en format de llibre electrònic i també és accessible des de dispositius mòbils: ttps://play.google.com/store/books/details?id=uUodEAAAQBAJ (Android) i https://books.apple.com/us/book/id1510290671 (iOs).

La Memòria segueix la cronologia dels actes, des de la presentació de l’efemèride i  l’acte inaugural “Quan arrela el llenguatge clar”, celebrat el 21 de febrer al Teatre Zorrilla de Badalona, fins a l’acte de cloenda “Estimat Mestre” celebrat al Teatre Nacional de Catalunya el desembre de 2018. A l’acte inaugural hi van assistir 450 persones representants de les institucions, les entitats i la ciutadania. A l’acte de cloenda, presidit pel Molt Honorable Senyor Joaquim Torra, hi van assistir més de 900 persones.

La memòria s’estructura en cinc  grans blocs: Fabra entra a escena, Fabra al territori, Fabra a l’aula, Fabra al paper i Fabra als mitjans de comunicació i a les xarxes. En el primer  destaquen l’edició especial dels VII Premis Pompeu Fabra i  els 7 espectacles teatrals dedicats a Fabra, amb 143 representacions.  El text de la memòria ha estat elaborat pels lingüistes David Paloma i Mònica Montserrat.

Durant l’Any Fabra, la Direcció General de Política Lingüística va dissenyar i organitzar l’exposició “Pompeu Fabra. Una llengua completa”, comissariada pel professor Jordi Ginebra, que va itinerar 136 vegades per 95 ciutats diferents d’arreu de Catalunya, i també per València, Brussel·les i Szeged (Hongria). Es va presentar en espais de la Generalitat i d’altres entitats com ara els centres del Consorci per a la Normalització Lingüística, les diputacions i els consells comarcals, la seu de l’IEC, escoles i instituts, centres cívics, ateneus, espais culturals i biblioteques. Altres institucions d’arreu del domini lingüístic van organitzar noves exposicions o van recuperar-ne d’existents sobre la figura de Fabra i la llengua, i també sobre les seves relacions amb amb la institució organitzadora o amb personatges locals.

En la commemoració destaquen les més de 150 Conferències Fabra, que van comptar amb ponents com el president de la Generalitat, Quim Torra; el comissari de l’Any, Jordi Ginebra; la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa; i els professors o escriptors Joan Costa; Rosa Lloret; Jordi Manent; Mònica Montserrat; Josep Murgades; Neus Nogué; David Paloma; Mila Segarra; Genís Sinca i Sílvia Soler, entre d’altres.

A ‘Fabra al territori’, la memòria posa de manifest l’acollida que va tenir l’Any arreu de Catalunya com es plasma en el Mapa Fabra, les 66 Rutes Fabra a Barcelona, Badalona, Bilbao i Prada de Conflent per visitar els llocs més emblemàtics vinculats a la vida i obra del Mestre, els actes organitzats pel Consorci per a la Normalització Lingüística i les biblioteques  catalanes i la celebració de les Diades de Sant Jordi i de l’Onze de Setembre, que van tenir Fabra com a protagonista. 

Com a recursos didàctics s’assenyalen els Dictats en línia Fabra, les activitats lúdiques Clic a Fabra incloses en el portal Aula Mestra i fins i tot el Kahoot Fabra que es va preparar per a la commemoració.

L’Any Pompeu Fabra va ser prolífic en l’edició, amb  més de 30 publicacions entorn de la figura de Pompeu Fabra, tant de tipus acadèmic  com divulgatiu, tant en paper com en format digital: publicacions periòdiques, reculls, bibliografies, estudis… Alhora, la munió d’esdeveniments de l’Any va afavorir l’aparició de Fabra als mitjans de comunicació i a les xarxes socials, especialment des del perfil de Twitter creat per la DGPL: @AnyFabra. L’Any Fabra ha disposat d’un web institucional concebut com a espai per recollir les iniciatives i informacions, i agrupar i difondre’n totes les actuacions.

L’agost del 2017, el Govern de Catalunya va acordar commemorar els 150 anys del naixement de Pompeu Fabra (1868) i els 100 anys de la primera Gramàtica normativa (1918) i declarava el 2018 Any Pompeu Fabra. L’objectiu principal de la commemoració ha estat fer conèixer la figura de Fabra i la seva obra a tota la ciutadania, incentivar la creativitat i la participació ciutadana en la celebració de l’Any i reivindicar la llengua catalana incentivant la reflexió sobre el seu present, passat i futur a través d’activitats com ara exposicions, conferències, simposis i publicacions tant de caràcter acadèmic com divulgatiu.♦

Notícia anterior
Notícia posterior
PUBLICITAT