PUBLICITAT

Lo Campus diari

Premsa universitària i escolar de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer

ICRA RECERCA: “El canvi climàtic altera el batec de llacs i embassaments”

Data publicació
Notícia anterior
Notícia posterior

Foto-Sau-platform-450

Un estudi de recerca col·laboratiu detecta per primer cop canvis globals en els patrons de barreja de l’aigua en llacs provocats per l’escalfament global

Cada primavera, mentre prats i boscos desperten de forma evident de la letargia hivernal, els llacs i embassaments pateixen una transformació invisible amb conseqüències cabdals per a tots els usos de l’aigua: les seves aigües superficials s’escalfen i en poques setmanes seran tan calentes i hauran perdut tanta densitat que ja no podran barrejar-se amb l’aigua freda del fons.

«Cada any l’aigua dels llacs i embassaments s’estratifica durant la primavera i l’estiu», explica Daniel Mercado de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA). «Això pot semblar un fet anecdòtic, però en realitat tot el funcionament de l’ecosistema i tots els usos que fem de l’aigua estan adaptats a la periodicitat d’aquest fenomen. Si el batec de l’estratificació i la barreja canvia, l’ecosistema i la nostra manera de gestionar i gaudir de l’aigua als llacs i embassaments també haurà de canviar».

Un estudi liderat pel Dundalk Institute of Technology d’Irlanda i publicat aquesta setmana per la revista Nature Communications mostra que la durada del període d’estratificació als llacs de l’hemisferi Nord s’ha allargat durant el segle XX, en alguns casos fins un mes sencer. «Això ja ha tingut conseqüències en la qualitat de l’aigua de molts llacs», afirma Rafa Marcé, investigador de l’ICRA i coordinador de la xarxa de modelització internacional (ISIMIP Lake Impact Sector) que ha fet possible aquest treball. «Durant l’estratificació, les capes fondes estan aïllades de l’atmosfera, i van esgotant el seu contingut d’oxigen, que es pot arribar a esgotar. El dèficit d’oxigen té conseqüències molt negatives per a l’ecosistema i per a la qualitat de l’aigua, i si l’estratificació dura més aquests problemes no fan més que augmentar».

L’estudi també fa projeccions de com l’allargament del període d’estratificació pot afectar els llacs en el futur si no es prenen mesures per pal·liar el canvi climàtic. Daniel Mercado ha contribuït a aquestes simulacions modelant el comportament de 17.000 llacs i embassaments a la Terra a Undarius, el supercomputador d’ICRA. «Per primera vegada, científics de tot el món ens hem coordinat per simular el comportament d’una gran quantitat de llacs en diversos escenaris de canvi climàtic i fent servir molts models diferents», explica Daniel. «Això és impossible de fer en solitari, així que vam crear l’ISIMIP Lake Impact Sector per promoure una col·laboració internacional que era indispensable». Els models prediuen que en un futur on no es posi fre al canvi climàtic, l’estratificació anual dels llacs s’allargaria entre 20 i 40 dies de mitjana, depenent del grau de mitigació del canvi climàtic que apliquéssim a partir d’ara.

Les conseqüències d’això s’aproparien al desastre. «No som conscients de la importància d’això perquè, a diferència d’altres canvis com la floració dels cultius o les migracions dels animals, no tenim una experiència sensorial directa del que passa a l’aigua dels llacs», explica en Rafa Marcé. «Però les conseqüències per a la diversitat seran en molts casos irreversibles. Molts llacs que ara estan ben oxigenats desenvoluparan dèficits d’oxigen, fet que expulsarà espècies de peixos que no ho poden tolerar. La qualitat de l’aigua que fem servir per beure i altres usos també es veurà afectada per aquest dèficit d’oxigen, cosa que implicarà gastar més recursos per poder gaudir de l’aigua amb garanties».

Però això no és tot. Estudis recents apunten que l’allargament del període d’estratificació en llacs afavoreix l’emissió de metà des dels sediments, un gas amb un potent efecte hivernacle. «És un exemple clar de retroalimentació: a més escalfament global, més estratificació i més metà produït als llacs, cosa que portarà més escalfament», explica en Daniel Mercado. «Això no és més que una altra de les moltes evidències que tenim sobre la taula que ens haurien de fer actuar per aturar el canvi climàtic de forma immediata, sense dilacions».

 

Publicació: R. Iestyn Woolway, Sapna Sharma, Gesa A. Weyhenmeyer, Andrey Debolskiy, Malgorzata Golub, Daniel Mercado-Bettín, Marjorie Perroud, Victor Stepanenko, Zeli Tan, Luke Grant, Robert Ladwig, Jorrit Mesman, Tadhg N. Moore, Tom Shatwell, Inne Vanderkelen, Jay A. Austin, Curtis L. DeGasperi, Martin Dokulil, Sofia La Fuente, Eleanor B. Mackay, S. Geoffrey Schladow, Shohei Watanabe, Rafael Marcé, Don C. Pierson, Wim Thiery, and Eleanor Jennings (2020): Phenological shifts in lake stratification under climate change. Nature Communications https://doi.org/10.1038/s41467-021-22657-4

Fotografia: Plataforma de mesura automàtica de la qualitat de l’aigua a l’embassament de Sau. Entre altres variables, la plataforma fa seguiment de l’estratificació i el dèficit d’oxigen a l’aigua ©Rafael Marcé.

Notícia anterior
Notícia posterior
PUBLICITAT