Lo Campus diari

Premsa universitària i escolar de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer

RECERCA IRTA / UAB: La resistència als antibiòtics es pot transmetre dels animals a les persones

Data publicació
Notícia anterior
Notícia posterior

Bacteri_Ecoli_NIAID_CC-BY-2.0

Ho confirma un estudi liderat per l’IRTA amb la participació de la UAB, després de trobar el mateix plasmidi de bacteris amb resistència a la colistina en un granger i també en el seu bestiar

Les mostres es van prendre a finals de 2017, un any després que mundialment es recomanés reduir-ne l’ús a les granges. En medicina humana la colistina no s’administra normalment, només en hospitals com a últim recurs contra les infeccions bacterianes greus

 

Durant el 2015, la comunitat científica va descobrir un nou gen en els bacteris, anomenat mcr-1 i distribuït mundialment, que conferia resistència a la colistina, un antibiòtic d’últim recurs en la salut humana. Aquell mateix any, a Espanya es va detectar per primer cop una soca del bacteri Escherichia coli resistent a aquest antibiòtic en un escorxador de vedells, gràcies al Programa de Vigilància de la resistència a antimicrobians en bacteris zoonòtics i comensals del Ministeri d’Agricultura. Dos anys després, es va identificar la granja en què es va originar aquesta soca resistent i un equip d’investigadors de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) s’hi va desplaçar per analitzar mostres fecals dels animals i del granger. La seqüenciació i anàlisi de les mostres, fetes pel Servei Veterinari de Genètica Molecular (SVGM) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i publicades a la revista Antibiotics, revelen que els vedells, els porcs i el granger tenien bacteris E. coli amb el mateix gen de resistència.

En aquest cas, els experts apunten que la transmissió del gen de resistència va ser dels animals a la persona, ja que els vedells i els porcs s’havien tractat amb colistina i, en canvi, el granger no s’havia tractat amb el fàrmac. «Els bacteris són microorganismes que tenen dos tipus de material genètic, l’ADN cromosòmic i plasmidis. Molts gens de resistència als antibiòtics es localitzen en aquestes plasmidis. Quan hi ha contacte entre dos bacteris, es poden transmetre aquest “súper poder” resistent, intercanviant-se els plasmidis els uns amb els altres. Així és com el gen mcr-1 de resistència a la colistina passa d’un bacteri a un altre», explica Lourdes Migura, investigadora del programa de Sanitat animal de l’IRTA i líder de l’estudi.

Segons els experts, el granger podria haver adquirit la resistència a la colistina dels bacteris dels animals mitjançant el contacte directe amb ells, els seus excrements o eines de treball contaminades. «En aquest cas parlem de transmissió horitzontal dels gens de resistència per intercanvi de plasmidis. En aquest estudi veiem clarament que els animals poden ser reservoris d’aquests gens i els poden transmetre als humans, per això és important extremar les mesures higièniques a les explotacions ramaderes», explica Joaquim Viñes, investigador del Servei Veterinari de Genètica Molecular (SVGM) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

En un futur la colistina podria deixar de ser útil per tractar infeccions greus

A les granges, la colistina es va utilitzar regularment fins el 2016 principalment per tractar infeccions com la diarrea post-deslletament, però el fet de trobar bacteris resistents a aquest antibiòtic n’indica el seu sobre ús. En les persones, actualment només s’utilitza als hospitals com a últim recurs en casos greus, quan els fàrmacs convencionals no han aconseguit frenar algunes infeccions bacterianes. «Tenir bacteris E. coli resistents no és un perill directe per a les persones, però cal tenir en compte que aquest bacteri és oportunista. Això vol dir que si una persona amb aquest bacteri resistent emmalalteix greument per una altra causa, el bacteri oportunista pot aprofitar la baixada de defenses del cos per fer-hi també la seva infecció i desencadenaria un cas de pacient molt difícil de tractar», adverteix Migura. A més, afegeix que «si aquesta persona hagués d’ingressar a un hospital, també hi hauria el risc que propagués el bacteri o el seu plasmidi a altres persones».

L’ús dels antibiòtics en medicina humana i veterinària ha provocat l’aparició de bacteris resistents d’importància crítica per a la salut humana. A nivell global i estatal hi ha diverses iniciatives per reduir l’ús dels antibiòtics i disminuir l’aparició dels “súperbacteris” pel risc que suposa per a la salut pública global. A més, l’IRTA també treballa per reduir-ne el seu ús en l’àmbit de la producció animal i és un dels reptes del pla estratègic de la institució per als propers tres anys.♦

 

Referència de l’article: Viñes, J., Cuscó, A., Napp, S., Alvarez, J., Saez-Llorente, J. L., Rosàs-Rodoreda, M., … & Migura-Garcia, L. (2021). Transmission of Similar Mcr-1 Carrying Plasmids among Different Escherichia coli Lineages Isolated from Livestock and the Farmer. Antibiotics, 10(3), 313. https://doi.org/10.3390/antibiotics10030313

Fotografia: Bacteris Escherichia coli. Font: NIAID (CC BY 2.0).

Notícia anterior
Notícia posterior