PUBLICITAT

Lo Campus diari

Premsa universitària i escolar de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer

SANITAT / La promoció de la salut des d’una perspectiva de gènere

Data publicació
Notícia anterior
Notícia posterior

Què s’entén actualment per Promoció de la Salut?

La I Conferència Internacional de Promoció de la Salut, celebrada a Ottawa (Canadà), l’any 1986, va donar lloc a la Carta d’Ottawa per a la Promoció de la Salut. Aquest document conté les estratègies i les accions per desenvolupar les polítiques públiques que s’han elaborat en les següents conferències de promoció de la salut (la darrera a Jakarta, Indonèsia, el 1997) i que constitueixen el marc teòric de referència per a tots aquells organismes i institucions que treballen en l’àmbit de la promoció de la salut.

La Carta d’Ottawa (OMS, Ginebra, 1986) defineix la promoció de la salut com el procés polític i social global que inclou no solament les accions adreçades directament a enfortir les habilitats i les capacitats de les persones, sinó també les adreçades a modificar les condicions socials, ambientals i econòmiques, amb el fi de mitigar-ne l’impacte en la salut pública i individual.

Així mateix, identifica les cinc àrees d’acció prioritàries:

— Establir una política pública saludable.

— Crear entorns que donin suport a la salut.

— Enfortir l’acció comunitària per la salut.

— Desenvolupar les habilitats personals.

— Reorientar els serveis sanitaris.

La Declaració de Jakarta afegeix el concepte d’apoderament de les persones i de les comunitats, i el de participació com a part essencial per sostenir els esforços. Les persones han de ser el centre de l’acció de promoció de la salut i dels processos de presa de decisions perquè aquests siguin eficaços.

D’altra banda, en el glossari de definicions editat per l’OMS el 1998, l’apoderament de les dones és considerat un dels recursos que s’han incloure en les inversions per a la salut, a més de l’educació, l’habitatge, el desenvolupament de la infància, i dels intrínsecs dels serveis sanitaris.

La visibilització de la participació de grups de dones en la promoció de la salut és encara un tema pendent, malgrat el seu saber mil·lenari i malgrat que, estadísticament, ja s’admet la seva major dedicació en la cura de les persones respecte dels homes.

Les institucions públiques catalanes que treballen en promoció de la salut (Departament de Sanitat de la Generalitat, diputacions, ajuntaments) tendeixen a tractar una sèrie de temes concrets, com ara la prevenció del tabaquisme i altres addiccions o de malalties de transmissió sexual, sense afrontar la prevenció específica i la inespecífica (les habilitats personals i de la comunitat), especialment les habilitats saludables que tradicionalment desenvolupen les dones.

D’altra banda, manca una bona coordinació intersectorial que faciliti la participació de les associacions del teixit social, i en particular dels grups de dones. Aquesta participació multiplicaria els esforços per arribar amb equitat i més eficàcia a tota la ciutadania.

Les variables de salut i el repartiment dels recursos

En teoria, una bona promoció de la salut hauria de tenir en compte, i exigir, la no medicalització excessiva dels processos vitals: ni la lactància, ni els embarassos, ni els parts, ni la menopausa, ni tan sols la menstruació; ans al contrari, s’hauria de proporcionar informació a la població femenina i masculina dels seus propis processos, i facilitar els recursos perquè es pugui viure amb plenitud cada cicle de la vida, sense agredir els processos vitals. Ja és un clàssic el plantejament de Lalonde de l’any 1974,4 en el qual analitzava els factors de salut, tenint en compte l’estil de vida i el medi ambient com dues de les variables que més podien afectar la salut de la població, juntament amb la biologia i el sistema sanitari.

Com podem veure en el gràfic de dalt, el 1974 hi havia un biaix en la distribució dels recursos. A més, cal dir que tota l’estratègia de promoció de la salut dels darrers vint-i-cinc anys s’ha basat en aquesta apreciació de Lalonde, que va analitzar les causes de mortalitat i morbiditat prevalents en el sexe masculí.

La perspectiva de gènere

Per incorporar la perspectiva de gènere haurem de recórrer als estudis de Jerelynn Prior, que afirma que: “La salut de les dones depèn tant de la biologia com de la psicologia pròpia, dins d’una cultura i una societat determinades”.

Prior planteja quatre perspectives des de les quals podem veure la salut de les dones:

— “Les dones són iguals que els homes”. Aquest enfocament es desprèn de les idees feministes d’igualtat. Però com que no té en compte les diferències biològiques reals de les dones ni els condicionaments culturals, els provoca un distanciament emocional del seu propi cos, no contribueix que s’apropiïn d’ell i el valorin, proporciona una base pobra per a l’autoestima i, finalment, condueix a la sobreutilizació dels serveis sanitaris, ja que fa que visquin tot allò diferent com a anòmal.

— “Les dones són diferents biològicament als homes”. Aquest és l’enfocament de la medicina oficial, que, a més, considera aquestes diferències com a discapacitats, concepció que li permet medicalitzar el processos naturals de les dones. No té en compte la cultura ni com a condicionant de

la salut ni com a substrat de la seva interpretació.

— “Les dones són víctimes de la cultura”. Aquest punt de vista analitza de manera molt crítica i encertada tota la construcció cultural que hi ha entorn de temes com ara la menstruació, la menopausa, l’anorèxia, etc., però deixa de banda el component biològic, de manera que no permet aprofundir més en l’estudi de les interrelacions d’ambdós plans.

— El quart punt de vista que proposa Prior considera tan els aspectes fisiològics com els psicològics i el lloc sociocultural de les dones. Aquest enfocament, a més de ser el que integra tots els aspectes que conflueixen en una persona, posa de manifest la necessitat d’estudiar en profunditat i objectivament la biologia de la dona, la qual cosa, encara que sembli mentida, diu Prior, és una assignatura pendent.

El biaix de gènere

Els aspectes culturals i les creences limiten en moltes ocasions la cultura en què s’està immers i les creences sobre la vàlua de l’autoestima personal. La societat patriarcal ha posat límits al desenvolupament de les dones ja que les considera inferiors, amb més malestars o més debilitats que els homes, i això fa que l’abordatge de la salut de les dones estigui esbiaixat.

Per canviar aquesta situació, les intervencions de promoció de la salut han de tenir una informació de més qualitat. S’ha d’investigar i divulgar els resultats dels estudis i, sobretot, s’ha de comptar amb la participació de les dones. En l’aspecte biològic els riscos es deriven de la morbiditat diferencial i la mortalitat existent, i de les intervencions per canviar aquesta situació. D’una banda, cal centrar-se en la millora de l’exercici físic, amb pautes diferents, segons els darrers estudis que s’estan realitzant. Per exemple, s’ha descobert que caminar de pressa durant una hora és tan beneficiós per prevenir malalties cardiovasculars com l’exercici vigorós, amb l’avantatge que no és tan dur i no requereix anar al gimnàs. D’altra banda, cal promoure la nutrició equilibrada i la prevenció del càncer ginecològic i de còlon, que són els de més alta mortalitat, a més d’evitar el tabaquisme (causa primària del càncer de pulmó) i de fer promoció de la salut sense addiccions.

Pel que fa a l’aspecte psicològic, hem de tenir en compte que és en la psicologia on més prevalen els estereotips de gènere. Com es construeix la subjectivitat femenina? La internalització de gènere és un dels riscos de la salut mental de les dones. Asunción González Chávez, en el llibre “Cuerpo y subjetividad femenina: salud y genero”, ens parla de les relacions mare-filla i ens mostra com els “mandats” de gènere, dictats per la cultura i transmesos de mares a filles, imposen a les dones un nivell d’exigència tan alt com a mares, com a esposes i com a dones, que les condemnen a una autoexigència i a una insatisfacció personal constants. A més, si treballen fora de casa, els provoquen un sentiment de culpa per no poder arribar a tot.

D’una altra banda, creiem que la discriminació social de qualsevol tipus és una de les bases principals de la vulnerabilitat de la dona pel que fa a la salut mental. La promoció de la salut des del punt de vista social és un aspecte que diferencia clarament el projecte basat en la morbiditat masculina de Lalonde del que proposem com a model de promoció de salut a partir de la proposta de J. Prior.

Hem constatat en diversos estudis que la contradicció entre les condicions de vida i de treball, la doble i a vegades triple jornada, amb la responsabilitat de la cura de criatures, ancians i malalts en les famílies, i la manca de suport social, provoquen una gran sobrecàrrega de treball i que donen lloc a un estrès físic i mental. No hi pot haver una bona promoció de la salut sense una millor organització de la societat, per això diem que l’estrès psicosocial que es genera per les condicions de vida i de treball de les dones és un dels factors essencials que afecten la seva salut. En l’àmbit social, tenim el sistema sanitari, que en principi haurien de ser factors de promoció de la salut, però que es transformen de vegades, en un sistema negatiu, ja que medicalitzen molts dels processos fisiològics naturals. A més, moltes de les malalties que es presenten habitualment en les dones (malalties autoinmunitàries, anèmies, ferropènies, dèficits de calci) no són tractades correctament. Moltes vegades el sistema sanitari no té en compte que cal formar els professionals en l’existència de diferències a l’hora d’emmalaltir, en l’evolució de les malalties, en els diagnòstics i en l’evolució dels tractaments diferenciats.

La promoció de la salut en les dones és una àrea subdesenvolupada dins de la pràctica social, amb un gran potencial per incrementar la salut de la població.

En l’àmbit mediambiental hi ha, cada vegada amb més freqüència, evidències dels riscos que poden provocar les substàncies químiques que actuen com a disruptors endocrins6 o les mateixes dioxines que s’introdueixen en el cos humà a través de l’aire, l’aigua i els aliments. Aquestes substàncies actuen en el cos de les dones d’una manera més intensa, ja que la majoria són substàncies liposolubles i, per tant, es mantenen més temps en les cèl·lules grasses, que en el cos de la dona constitueixen d’un 20 % a un 25 % del total, el doble que en el cos dels homes. En aquestes situacions es produeixen alteracions en el sistema nerviós central, en la menstruació i en el sistema respiratori, i també l’exacerbació de producció de tumors a les mames. També hi ha evidències creixents de la coincidència d’aquestes substàncies amb l’increment del càncer de mama en les societats industrialitzades. Per tot això, la promoció de la salut des d’una perspectiva de gènere no pot obviar aquesta correlació mediambiental. Cal millorar la informació que es dóna a la població i posar en marxa una pràctica rigorosa de controls seriats de la qualitat de l’aire, l’aigua i els aliments en relació amb aquests disruptors i, d’altra banda, cal controlar l’afectació de la ciutadania en cada territori.

La promoció de la salut des de la

llibertat: la salut per gaudir

La promoció de la salut des d’una perspectiva de gènere conté tres variables més que no havien estat observades en el projecte de Lalonde: l’aspecte social, el psicològic i el de les creences culturals. Aquesta visió de la promoció de la salut incorpora una nova dimensió: “la salut com una autonomia personal, solidària i joiosa”, i la proposta: “la promoció de la salut per gaudir”. Significa donar a les persones els recursos adients perquè puguin actuar amb major llibertat, puguin decidir el seu futur en cada moment i el grau d’implicació biològic, psicològic i social que tenen amb l’entorn, la pròpia vida i el propi cos.

La promoció de la salut i la prevenció de les malalties en les dones inclou la incorporació d’activitats d’acompanyament, tècniques de pedagogia feminista, activitats en grup i formació de xarxes.

Les dones decidim sobre la nostra salut?

El sistema sanitari s’arrela en una societat i en una ciència androcèntriques que massa sovint obliden el dret a decidir de les persones ateses. La Xarxa de Dones per la Salut proposa la defensa de quatre drets bàsics, en un model de promoció de la salut que considera la salut per gaudir.

— El dret al propi cos. La promoció de la salut des d’una perspectiva feminista suposa la capacitat de decidir sobre el nostre benestar, la nostra salut i el nostre cos. Això implica una actitud per assumir que som protagonistes de la nostra vida.

— El dret a decidir amb llibertat. Incorporar una pedagogia feminista que promogui activitats d’informació, formació i implicació en xarxes basades en suports naturals de l’entorn de les dones: grups de dones, d’ajuda mútua, de veïnes, etc.

— El dret a participar sense exclusions. Per promoure la salut cal la participació de les dones, professionals, activistes i ciutadanes que i donem valor al nostre benestar. L’apoderament de les dones consisteix també a participar, des de la seva experiència com a receptores del sistema sanitari i com a coneixedores del seu propi benestar, en el disseny de les recerques, en les propostes i en les formes d’organització sanitària.

— El dret a accedir als recursos amb igualtat i equitat. Promoure la salut vol dir, també, proporcionar recursos per aconseguir una societat més saludable.

La prevenció de la violència contra les dones en els programes de promoció de la salut

L’Assemblea General de les Nacions Unides va reconèixer, l’any 1979, que la violència contra les dones és l’atemptat contra els drets humans més freqüent i menys reconegut del món. Segons la Comissió Europea (1997) i l’OMS (1998) d’un 20 % a un 30 % de les dones dels països del nostre entorn estan sotmeses a la violència domèstica.

La important prevalença d’aquest problema i les greus repercussions en la salut de les dones i dels seus fills i filles, va portar l’OMS a establir, el 1996, la prevenció de la violència contra les dones com una prioritat de salut pública.

Des de la Unió Europea s’impulsen investigacions, programes de detecció precoç i intervencions educatives de prevenció, però encara queda molta feina per fer. Fins quan haurem d’esperar per impulsar programes de promoció de la salut que incorporin la violència com un tema emergent i prioritari?

Segons Pilar Blanco i Consuelo Ruiz Jarabo, de l’Associació per a la Defensa de la Sanitat Pública de Madrid, les accions preventives i d’abordatge de la violència contra les dones tenen dos grans àmbits:

El social, per a la transformació de les normes i institucions socials en les quals s’arrela la violència.

L’individual. És necessari crear espais i grups educatius per reflexionar i qüestionar els valors

tradicionals i treballar en la construcció d’una masculinitat no lligada a l’ús de la força i de l’agressivitat, sinó que es basi en el respecte i la cura per les relacions. Cal fomentar l’aprenentatge de:

— L’expressió i la canalització d’emocions i sentiments.

— Maneres no violentes per resoldre els conflictes entre dones i homes, i entre persones en general, tant en l’àmbit micro com macrosocial.

— El respecte per les diferències.

Què es pot fer des dels municipis?

• Promoure la participació de les dones de cada localitat. Tant en qualitat de professionals de la salut, com en qualitat de ciutadanes, usuàries. Afavorir que incorporin els seus coneixements en el disseny de les recerques, en les propostes i en les formes d’organització sanitària local.

• Impulsar la coordinació intersectorial; és a dir, potenciar l’intercanvi d’informació i la col·laboració en les activitats endegades des dels àmbits de salut pública, de l’assistència primària social i sanitària, de l’assistència hospitalària, de benestar social, d’educació, del medi ambient, de joventut i d’esports.

• Potenciar campanyes i accions de sensibilització per donar a conèixer la promoció de la salut des d’una perspectiva de gènere, incloent-hi el concepte de l’apoderament de les dones, el reconeixement del valor de la seva experiència i l’adjudicació d’un major control sobre les decisions que afecten la seva salut.

• Incloure la perspectiva de gènere en els observatoris de salut local, mitjançant els indicadors adequats, ja que constitueixen una font d’informació clau per visibilitzar la salut de les dones.

“Reflexions en Femení” / Servei de Promoció de Polítiques d’Igualtat Dona-Home / Diputació de Barcelona

Notícia anterior
Notícia posterior
PUBLICITAT