PUBLICITAT

Lo Campus diari

Premsa universitària i escolar de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer

El Manifest del Dia Internacional dels EDUCADORS SOCIALS del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya

Data publicació
Notícia anterior
Notícia posterior

MANIFEST del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya

’25 anys, ets una peça ESsencial’

“Amb el Col·legi i amb la diplomatura universitària,

el procés és diferent del que hauria estat

amb l’estructura associativa

i sense formació reglada dins la universitat.”*

Toni Julià (1941-2009). Enguany hauria fet 80 anys

Any rere any, el 2 d’octubre -el Dia Internacional de l’Educació Social– ens permet iniciar el curs amb empenta per fer front als diversos reptes que tenim per davant i renovem el compromís cap a la nostra professió.

Enguany, a la celebració del DiaES se li afegeixen 2 efemèrides preeminents. La primera: el 30 d’agost de fa 30 anys es publicava el Reial decret 1420/1991, pel qual s’establien els estudis universitaris en Educació Social, fita que complia els somnis de desenes de professionals que des de feia dècades intentaven que comptéssim amb una formació reglada i reconeguda. El segon moment cabdal: fa 25 anys el Parlament de Catalunya aprovava la Llei 15/1996, de 15 de novembre, per la qual es creava el Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya. Ja teníem estudis i ja teníem corporació de dret públic per aglutinar la professió. Quedava enrere l’ardu trajecte que havia anat recorrent, primer, l’Associació d’Educadors Especialitzats de Catalunya (AEEC); després, l’Associació Professional d’Educadors Especialitzats de Catalunya (APEEC) i, en els darrers anys, l’Associació Professional d’Educadors Socials de Catalunya (APESC). Les eines cal esmolar-les i renovar-les. I aquest és el procés en el qual ens trobem. Trenta i vint-i-cinc anys, després d’haver demostrat que som essencials, cal que la titulació i el CEESC siguin valorats plenament per les administracions, les empreses, les entitats i el conjunt de la població.

‘Ets una peça ESsencial’ és el lema escollit per englobar aquestes tres commemoracions d’enguany. No ens feia falta una pandèmia per demostrar en el dia a dia que l’educació social és una professió substancial, fonamental, radical per acomplir els drets de ciutadania del conjunt de la població. No ens cansem de recordar que en qualsevol moment del dia i de l’any hi ha desenes de professionals exercint, que no ens aturem, que som una professió present en la vida de les persones amb les quals treballem. Amb tot el greuge comparatiu respecte a altres professions que merescudament reben reconeixement ja abans de tot el que ha generat la SARSCoV-2 ja érem una professió en tensió. Anys enrere es parlava de l’estat del benestar, que desitjàvem que fomentés la justícia social i l’equitat. Actualment estem immersos en un estat de malestar.

No sols hi ha un augment de la pressió en l’atenció sinó que la precarització s’està fent, de manera preocupant, cada cop més i més present. És alarmant la inestabilitat, la temporalitat, les condicions laborals, la falta de personal i la falta de recursos amb la qual es troba la major part de la professió. I no sols això sinó el menysteniment cap a les persones professionals de l’Educació Social: hi ha administracions, empreses i entitats que no valoren les competències ihabilitats de la professió quan contracten altres perfils professionals per dur a terme les nostres funcions. Dit de manera més crua: que priven la ciutadania de rebre una atenció socioeducativa qualificada que permeti garantir els seus drets. Tot plegat conforma un present poc esperançador si no s’hi posa remei de manera decidida. En una societat democràtica com la que volem, les administracions públiques tenen l’obligació de fer complir els drets del conjunt de la població. I si l’Educació Social és un “dret de la ciutadania que es concreta en el reconeixement d’una professió de caràcter pedagògic, generadora de contextos educatius i accions mediadores i formatives”1 , les administracions també són responsables de la inseguretat laboral amb la qual viu bona part de la professió.

“Pel que fa al contingut de les seves activitats, el Col·legi s’ha de relacionar amb el Departament de la Generalitat que hi tingui competència i amb la resta d’administracions públiques, quan calgui per a les seves activitats professionals”, assevera la llei de creació del CEESC. Vint-i-cinc anys després encara hi ha administracions públiques amb les quals costa col·laborar per fer possible les tasques que el propi Parlament de Catalunya va encomanar al seu dia al Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya. Fins i tot passa en determinats departaments de la Generalitat de Catalunya.

Una altra de les lluites compartides que queden per assolir és posar les cures al centre. Com passa amb altres professions relacionades amb les cures i l’educació, l’educació social és una professió feminitzada. Encara avui al voltant del 80 % de l’estudiantat dels graus en Educació Social són dones i sols un 20 % són homes. Unes dades que demostren que encara calen molts esforços per aproximar-nos a la igualtat. Es pot sospitar que aquest biaix de gènere influeix en la falta d’interès per visibilitzar i resoldre molts dels problemes esmentats.

Educadores i educadors socials exercim sovint de tutors de resiliència. I com dèiem sols començar, les dates assenyalades serveixen per renovar compromisos i il·lusions. En aquest sentit, volem i demanem que l’Educació Social sigui integrada, com a dret de ciutadania, en les polítiques públiques universals per al conjunt de la població.

Som una professió consolidada i madura, amb reconeixement internacional. I fem camí des de fa més de 25 anys i des de fa més de 30. Les educadores i els educadors socials som peces essencials.

Catalunya, 2 d’octubre de 2021

* Vilar Martín, Jesús; Planella Ribera, Jordi. Fundamentos históricos de la educación social: una entrevista a Toni Julià. RES: Revista de Educación Social, núm. 12 (novembre 2010). Disponible a: https://eduso.net/res/revista/12/supalabra/fundamentos-historicos-de-la-educacion-social-una-entrevista-a-toni-julia

1 Asociación Estatal de Educación Social. Documentos profesionalizadores: definición de Educación Social. Código deontológico del educador y la educadora social. Catálogo de funciones y competencias de la educadora y el educador social [en línia]. [S.l]: ASEDES, [2007]. 47 p. Disponible a: https://www.ceesc.cat/images/simplefilemanager/556d9518310849.79010543/Doc_prof_cat.pdf

IMATGE: En motiu del Dia Internacional dels Educadors Socials, 2 d’octubre, han il·luminat de blau la cooperativa de Sant Roc del Palau d’Anglesola com a reconeixement a la seva tasca.

Notícia anterior
Notícia posterior
PUBLICITAT