PUBLICITAT

Lo Campus diari

Premsa universitària i escolar de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer

EDITORIAL: En defensa de la docència universitària

Data publicació
Notícia anterior
Notícia posterior

Després de sentir mil i un discursos en les inauguracions del curs acadèmic en moltes de les universitats de parla catalana i de “santificar” la recerca, ens surt de dins un crit d’alerta sobre la docència a la universitat.

La RECERCA és fonamental, ho sabem tots. I la universitat en general, és un pol de desenvolupament important en la recerca. Des del treball als departaments, als instituts universitaris o als Parcs Tecnològics, la recerca de la nostra Universitat té una qualitat indiscutible.

Però la Universitat no és un consorci de recerca, l’eix definidor i essencial de la universitat és la docència. És ensenyar.

El lector li pot semblar que estem dient obvietats, però desgraciadament no és així.

Hi ha múltiples excepcions, però en Facultats i Escoles universitàries la docència és el germà pobre.

Pot semblar insòlit, però l’estudiant com a subjecte a preparar, es mou en un camp de fragilitats decebedor.

Per començar hi ha planificacions docents discutibles, hi ha pràctiques també discutibles i sobretot hi ha un treball a l’aula que se suposa liderat per professors capaços, que fa aigües per tots els costats.

Un geni en la seva especialitat acadèmica, situat a l’aula o liderant un curs universitari, pot ser un total mediocre.

El professorat és òbviament essencial en la docència. I segur, segur que centenars de professors universitaris fan la seva feina de manera òptima en docència.

Segur?

Hi ha professorat que ens ve a l’aula amb uns papers ja grocs de tant repetir-se anys i anys el que explica. Fins els que arriben tard. Els que no venen. Els que converteixen l’aula com una tertúlia sense haver preparat cap exposició. Els que mai segueixen el currículum oficial.

I el més bestia: els professors “caiguts” en la bretxa digital, uns inútils de la informàtica que no poden, perquè no saben, utilitzar els Campus digitals interns de les Universitats. I això porta a que utilitzin i manipulin alguns estudiants com autèntics administratius, perquè a més no saben o no volen utilitzar els membres del PAS dels departaments.

I així podriem continuar.

Perquè lligat amb la docència, tenim els exàmens i la desnaturalització del tipus d’examen en format text, molt utilitzat en assignatures tècniques.

Aquests exàmens son traduccions simples i desmembrades perquè  agafen blocs de preguntes a la carta, sense tenir present que és un material fet per especialistes en docència i que estructuren els exàmens-text de manera integral i equilibrada, per saber-ne el coneixement real de l’estudiant. Hi ha professorat que de manera negligent fan d’enginyers-fake en material d’avaluació.

I la última preocupació que hauríem de tenir tots: el professorat pasota perquè els hi paguen poc o tenen un contracte precari.

És cert que hi ha professorat mal pagat i clarament explotat. Però un professor cobri molt o poc, ha de dedicar-se a la docència de manera professional i si pot ser de manera entusiàstica.

L’obligar que alguns professionals de la recerca es dediquin també a fer algunes classes o a substituir al titular, no ajuda a la bona docència.

També ara vivim la polèmica de l’anglès o del català o de l’espanyol a l’aula.

Heu sentit mai un professor d’aquí, fent una classe en anglès? Catanglish o Espanglish. I quin castellà més pobre!!!. I quin català carregat de barbarismes !!!.

A part, també l’estafa de canviar de la llengua programada de docència en cada assignatura perquè un estudiant demana canviar de llengua i el professor “amablement” ho fa.

Podem acceptar que tot el que comentem poden ser excepcions.

¿Però quants professors que diríem “normals i professionals” exerceixen una micro-negligència en docència?

EDITORIAL en ÀUDIO

Notícia anterior
Notícia posterior
PUBLICITAT