PUBLICITAT

Lo Campus diari

Premsa universitària i escolar de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer

RECERCA: Vuit bolets de soca catalans es podran cultivar amb un nou mètode desenvolupat per l’IRTA

Data publicació
Notícia anterior
Notícia posterior

La cooperativa Bolet Ben Fet, impulsora del projecte, posarà en pràctica els mètodes de producció d’inòcul i cultiu desenvolupats al centre de l’IRTA a Cabrils

La indústria del bolet a Catalunya ha assolit una fita clau per diversificar la seva oferta i poder abastir mercats i cuines amb una vuitena d’espècies no cultivades abans o cultivades només amb soques foranes. Es tracta de varietats lignícoles o de soca ―és a dir, que creixen sobre la fusta i els troncs dels arbres― com el fetge de vaca (Fistulina hepatica) o la sabatera de faig (Meripilus giganteus), ben arrelades en la cultura boletaire, però fins ara limitades a l’estacionalitat i la productivitat natural dels nostres boscos. Obrir el camí a la seva eventual comercialització ha estat possible gràcies a un grup operatiu participat per l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), que ha establert les condicions adients per al cultiu de cadascuna de les vuit espècies. A més de les mencionades, aquestes inclouen el pollancró (Agrocybe aegerita), la pipa (Ganoderma lucidum), la gírgola de castanyer (Grifola frondosa), la gírgola de bruc (Lyophyllum decastes), la gírgola de panical (Pleurotus eryngii) i el bolet de noguer (Polyporus squamosus).

Després de dos anys d’investigació, els primers cultius de bolets comestibles autòctons «ja estan llestos per a la producció comercial amb garanties d’èxit, assegura l’investigador del programa de Protecció vegetal sostenible de l’IRTA, Joan Pera. La cooperativa agrària TEB Verd, impulsora del projecte, serà l’encarregada de fer-ho, sota la marca Bolet Ben Fet. El fetge de vaca, la gírgola de bruc i el bolet de noguer seran els primers en arribar al mercat, prèvia aprovació per les autoritats competents en seguretat alimentària.

El projecte va començar amb una prospecció de camp i una recol·lecció de bolets de soca dels boscos per part de la Societat Catalana de Micologia, seguint una llista de potencials candidats pel seu valor gastronòmic i ecològic. A partir dels exemplars recollits, els investigadors de l’IRTA van fer l’aïllament en cultiu pur d’un banc d’un centenar de soques de catorze espècies. Amb aquesta mostra es van poder testar els mètodes de producció d’inòcul (la llavor dels fongs) i les condicions òptimes de cultiu de cada espècie. «Vam dissenyar una mescla de blat, sègol, melca i aigua idònia per a la producció de llavor de gairebé totes les soques», explica Pera. El seu equip va assajar després les possibilitats de conreu d’aquestes llavors i van determinar-ne les condicions estàndards en vuit de les espècies estudiades.

Un cop posats a punt els protocols de producció industrial i obtingudes les primeres collites, es van avaluar les seves característiques nutricionals i organolèptiques. «No hi ha diferències significatives en la composició de proteïnes, sucres o greixos entre els bolets de bosc i els nostres cultius», assenyala l’investigador de l’IRTA. També destaca els avantatges de desestacionalitzar la collita de bolets, clau per a poder incorporar-los a les cartes dels restaurants durant tot l’any, collint-los en el moment de maduració ideal i garantint una major seguretat alimentària.

Després d’aquests resultats, la recerca segueix en marxa: «En algunes espècies, com Laetiporus sulphureus o Sparassis crispa, ens falta només l’últim pas per trobar les millors condicions de reproducció del seu hàbitat i tenim moltes esperances d’aconseguir-ho». Així, el banc de soques de l’IRTA romandrà com un actiu per seguir treballant en nous cultius autòctons de la mà de Bolet Ben Fet.

L’empresa, dedicada des de fa anys a produir variants principalment d’origen asiàtic com el xiitake o el maitake, aposta ara per «conrear els nostres bolets, sense seguir les pautes que marquen altres», comenta el seu director, Carles Díaz Tarragó. De fet, a Catalunya, tot i l’estesa tradició micològica i la gran diversitat d’espècies comestibles, la producció de bolets de soca autòctons era inexistent. Per això, i en un context d’augment del consum de bolets tant a escala catalana com europea, aquesta nova alternativa agrícola constitueix una oportunitat de mercat en què es vol aprofitar l’avantatge competitiu local.

Sostenibilitat forestal i economia circular

A banda de la viabilitat econòmica, el valor afegit del projecte també rau en l’avenç en la sostenibilitat de la gestió dels recursos forestals. El cultiu agronòmic d’aquestes espècies fúngiques implica una reducció en la pressió recol·lectora sobre les seves poblacions naturals, perquè disminueix l’impacte ambiental de la recol·lecció i es preserven la biodiversitat i el paper que juguen els bolets en els cicles biogeoquímics del seu ecosistema. «Els bolets són fonamentals per reciclar elements difícilment degradables, com la lignina, i tancar el cicle de regeneració dels boscos», destaca Joan Pera.

A més, en el cultiu dels bolets lignícoles s’utilitzarà un substrat a base d’esmicolats i serradures de fusta de diferents arbres i arbusts (com el castanyer, l’alzina i el roure). Gràcies a la col·laboració del Gremi de Fusta i Moble, s’aprofitaran les restes de fusta petita de la indústria forestal, que no tenen sortida comercial. El cercle es clourà un cop feta la collita: del residu del conreu dels bolets ―el substrat on ha crescut el miceli del fong― se’n produirà un compost molt ric en matèria orgànica per a l’agricultura i la jardineria.

Per a la realització d’aquest Projecte Pilot Innovador, finançat pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC) de la Generalitat de Catalunya i per l’Associació Europea per a la Innovació (AEI) en matèria de productivitat i sostenibilitat agrícoles, es va constituir un Grup Operatiu liderat per l’empresa Bolet Ben Fet (TEB Verd SCCL), en què participen Bolets de Soca (Tresseras Multimèdia SL), la Societat Catalana de Micologia, el Gremi Fusta i Moble i l’IRTA; també hi col·laboren investigadors de la Universitat de Barcelona (UB).

Fotografia: Exemplars de bolet de noguer (Polyporus squamosus).

Notícia anterior
Notícia posterior
PUBLICITAT