PUBLICITAT

Lo Campus diari

Premsa universitària i escolar de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer

Turisme i Identitat

Data publicació
Notícia anterior
Notícia posterior

La identitat d’una comunitat és el conjunt de valors, creences, conviccions, coneixements, art, tradicions, formes de vida, pautes de convivència, història, llengua… que la defineixen i la diferencien d’una altra, i que genera el ric mosaic de la diversitat humana.

La identitat és cohesió social si enforteix els vincles comunitaris que sostenen la convivència d’una comunitat; si afavoreix una relació fraternal entre nacions; si es fonamenta en l’empatia i el diàleg, en el reconeixement de la diferència i de l’alteritat. I és un actiu econòmic de primer ordre, en donar valor afegit als productes en funció del seu lloc d’origen, diferenciant-los i fent-los competitius en el mercat global.

Dins d’un món global, és evident que el progrés econòmic i social d’un país es basa cada cop més en l’habilitat de mostrar-se i projectar-se de forma diferent. De forma singular, de forma atractiva. Això, sobretot, es produeix en l’àmbit del consum cultural i de lleure. D’aquesta manera, la possibilitat de competir en aquest sector ja no ve donada exclusivament pels preus baixos, que acaben conduint als efectes més negatius de la globalització, com la deslocalització. Si no que, si es fa bé, en aquests àmbits es competeix per la singularitat, es competeix quan s’afegeix valor al producte. No pel cost, sinó per la qualitat i la diferenciació del producte que s’ofereix.

Estem dient que la facilitat de comunicació virtual i física d’aquest món global ens dóna oportunitats, perquè ens acostem a un autèntic mercat mundial. I això fa que la originalitat, que abans estava en un racó, en un Finisterre perdut, pugui ser posada a la xarxa. Tot el món te accés a aquesta originalitat, encara que no tothom té la capacitat de consumir-la, evidentment. Però hi ha un informe de l’Organització Mundial del Turisme que indica que aviat s’haurà multiplicat per tres el volum de classes mitjanes al món.

Per tant, estem davant d’un autèntic boom, pensant en què significa que aquestes capes mitjanes arribin al nivell de consum majoritari de masses. I també ho hem de lligar amb els avenços socials que comportarà aquest canvi, com ara l’accés a les vacances. Perquè, sense vacances, no hi ha turisme. Ara tothom dóna per fet que les vacances i el turisme sempre hagin existit, però no és així. Les vacances són una reivindicació obrera que s’assoleix a la primera meitat del segle xx, no abans.

Aquest emergent mercat i la seva infinita avidesa intel·lectual farà que si et presentes diferent, et vulguin conèixer diferent. Si et presentes igual, no. Òbviament, no hi ha cap sentit de conèixer aquells iguals a tu. Té interès de conèixer allò que és diferent, no allò que és igual. Per altra part, en la mesura que aposti per la identitat, el turisme és un recurs econòmic i social impossible de deslocalitzar. I per tant, garantidor d’ocupació i desenvolupament social dels territoris que hi apostin.

En aquest marc, l’OMT fa temps que va definir què era el turisme sostenible: sostenibilitat ambiental i social; sostenibilitat econòmica i social; sostenibilitat cultural i social. I les oportunitats del turisme sostenible com a element de:  protecció i regeneració del paisatge i l’entorn; desenvolupament econòmic integral; revalorització de la identitat cultural i l’autoestima.

El turisme pot ser el gran tractor d’altres produccions de l’economia de la identitat: aliments DO, artesania, indústria cultural; i en certa manera comerç local i moda.

L’elaboració i la creació de tots els producte de l’economia de la identitat, inclòs el turisme, han d’estar en mans de petites i mitjanes empreses i de cooperatives, per tal que no es desvirtuïn els seus efectes socials beneficiosos.

En territoris que no disposin d’un mínim poder autònom que és el que caldria que encapçalés les polítiques destinades a promoure l’economia de la identitat, caldrà pensar en fórmules comunitàries. O en forma d’associacions voluntàries o amb la complicitat de les institucions locals. Per preservar el futur dels emprenedors individuals o col·lectius, sempre es necessitarà un alt grau de cooperació, com a mínim en el moment de la promoció internacional i la distribució.

Josep Huguet i Biosca / Enginyer industrial i llicenciat en història.

A la Generalitat de Catalunya: Conseller d’Innovació, Universitats I Empreses (2006-2010), Conseller de Comerç, Turisme i Consum (2004-2006).

Al Parlament de Catalunya: Diputat d’ERC (1995-2004).

Text publicat en aranès a ER ESTUDIANT mini-Suplement de la revista LO CAMPUS  número 34  i també en aquest LO CAMPUS DIARI en la secció “Premsa entara Comunitat Educatiua d’Aran”.

FOTOGRAFIA: Castell de Kilchurn al costat del llac Awe a Escòcia. Corbis ©.

Notícia anterior
Notícia posterior
PUBLICITAT
Processing...
Thank you! Your subscription has been confirmed. You'll hear from us soon.
NEWSLETTER
Butlletí quinzenal gratuït dels Continguts Diaris
ErrorHere