PUBLICITAT

Lo Campus diari

Premsa universitària i escolar de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer

En marxa el 6é Congrés d’Escola Valenciana

Data publicació
Notícia anterior
Notícia posterior

Del 9 a l’11 de desembre de 2021 s’està celebrant el 6é Congrés d’Escola Valenciana a la Facultat de Magisteri de la Universitat de València

Escola Valenciana ens diu:

Escola Valenciana organitza el VI Congrés enmig d’un temps que canvia a un ritme trepidant. Aquest encontre ens permetrà la reflexió i l’intercanvi d’experiències per tal d’afrontar les transformacions socials, tecnològiques, econòmiques.

El canvi d’època ens desconcerta, però també és un bon moment per bastir una nova educació que done resposta a les igualtats efectives, la inclusió, el plurilingüisme i la necessària transformació digital.

“Un congrés és un lloc d’encontre i d’intercanvi d’experiències i és el marc per a reflexionar sobre un determinat projecte…” aquestes paraules de Carme Miquel encara són vigents per tal d’encarar el VI Congrés d’Escola Valenciana. Ara bé, la societat del segle XXI ha canviat de paradigma i s’ha tornat més diversa que mai.

En aquests moments ens trobem una societat canviant i amb un ritme trepidant. El concepte de vida líquida que fa anys va exposar Zygmund Bauman, ha canviat Occident d’una manera inimaginable. Al modern món líquid no hi ha res destinat a perdurar i els objectes que se’ns recomanen avui com a útils i indispensables ja són història molt abans que ens hi hàgem habituat.

El problema que això planteja per a l’educació de les noves generacions és considerable. Es veu l’educació més com un producte que com un procés. L’educació hauria de ser una acció contínua de la vida i no dedicar-se únicament al foment de les habilitats tècniques. L’important és formar ciutadans que recuperen l’espai públic de diàleg i els seus drets democràtics i així ser capaços de viure el futur del seu entorn amb un compromís social.

Hem de ser capaços de revitalitzar les comunitats locals tradicionals, les més properes, sense reforçar al mateix temps els papers adscriptius de gènere ni posar en entredit els progressos de l’emancipació femenina. Les xarxes de solidaritat del futur seran sense dubte molt més diversificades que les actuals, de caràcter fràgil i basades en afinitats i conviccions ètiques més que en obligacions morals imposades per la tradició. No oblidem que les noves tecnologies de la informació i de la comunicació permeten la creació de comunitats virtuals que podrien suposar la regeneració del teixit comunitari a mig i llarg termini.

És per això mateix, perquè #SomLlavors i per fer memòria, que el Congrés pretén homenatjar totes les dones que han contribuït a fer una escola valenciana, innovadora i igualitària. Per això retrem un homenatge a EMPAR NAVARRO, mestra i política valenciana de la Segona República amb un remarcable compromís social. Fent-li memòria, coneixerem l’educació en el temps de la Segona República i la introducció del valencià a l’escola d’aquell temps.

El nostre congrés tambè preveu una altra transversalitat i eixa serà la Sostenibilitat ambiental del congrés.

Els congressos tenen una gran capacitat de generar canvis i crear una nova cultura de sostenibilitat. L’objectiu principal d’introduir criteris de sostenibilitat en un acte és, principalment, minimitzar l’impacte ambiental derivat de la seva celebració. De tota manera, la introducció de bones pràctiques en l’àmbit de la sostenibilitat té també un paper exemplificatiu i educador per als assistents a l’acte.

Cal identificar els impactes ambientals i actuar per tal de minimitzar-los. Si es consideren tres àmbits d’influència, els principals impactes són: derivats dels materials, de l’ús dels espais i de la mobilitat.

Haurem de preparar un llistat de bones pràctiques que recòrrega la planificació, l’organització, la celebració i l’avaluació del congrés.

Tres eixos del Congrés:

COEDUCACIÓ

Un dels compromisos socials que encarem en aquest congrés és el repte d’educar en la igualtat i ens plantegem el potencial que té la COEDUCACIÓ per resoldre reptes educatius.

Des de la coeducació s’ha considerat que el sistema educatiu és el recurs socialitza-dor amb més potencial transformador de què disposa la nostra societat i, per tant, l’espai més idoni des d’on construir les bases per a unes relacions més igualitàries entre xics i xiques. Es tracta de construir eixes relacions igualitàries i educar des d’altres models de masculinitat que ens acosten a aconseguir el repte plantejat.

No obstant això, sabem que a pesar de la proliferació de plans i projectes coeducatius en el decurs de les darreres dècades, la coeducació està mostrant tenir límits en la seua capacitat per revertir les desigualtats de gènere: avui perviuen hàbits i estereotips que estan darrere de fenòmens com les diferents trajectòries educatives de xics i xiques o a la persistència del sexisme i la violència de gènere entre els adolescents. Sembla pertinent qüestionar-nos cap a on hauria d’evolucionar la coeducació per tal d’esdevenir més efectiva en la transformació cultural que es desitja:

Quin paper juga l’educació amb l’aprenentatge de la cura de les persones?
Podem fer un balanç d’on s’ha aconseguit arribar amb la coeducació fins ara?
Quin tipus de pràctiques es desenvolupen?
Quins resultats s’obtenen?
Perquè no hem assolit els objectius esperats?
Quins són els obstacles?
Perquè cal avançar cap a unes relacions igualitàries des de l’escola?
Què ens hi juguem?
On hi ha l’oportunitat?
Com es vincula la coeducació als reptes educatius del s. XXI?
Com pot contribuir la coeducació a la millora educativa?
Quines noves masculinitats aportaran claror a la coeducació?
Quin paper exerceixen les xarxes socials i els mitjans de comunicació per perpetuar els estereotips i el llenguatge sexista?

Esperem que aquest congrés servisca per comprendre la situació actual, assenyale els reptes que s’obren i apunte propostes per alimentar el debat sobre cap a on ha d’evolucionar l’educació en igualtat.

DIVERSITAT I PLURILINGÜISME

Un altre repte que es presenta al nostre sistema educatiu, l’educació valenciana, encara que siga una redundància, ha de ser VALENCIANA, PLURILINGÜE, INCLUSIVA I IN-TERCULTURAL.

El model que proposa Escola Valenciana ha d’aconseguir la convivència entre col·lectius que pensen i parlen de manera diferent, garantint persones compromeses amb la societat que els envolta i que no es deixen atrapar per prejudicis. I hui que una bona part de l’alumnat no té la llengua d’aprenentatge com a llengua primera, hem de continuar situant el valencià com a llengua vehicular i vertebradora del conjunt del sis-tema per garantir-ne el coneixement a tot l’alumnat i afavorir-ne l’ús, alhora que establim les bases estructurals que permeten potenciar els enfocaments inclusius, plurilingües i interculturals que construeixen les relacions entre les diferents cultures i entre la primera i les altres llengües, que faciliten la interdisciplinarietat, el pensament holístic i transversal i una cooperació més estreta del professorat en tot el currículum.

Aquest model, que ha de garantir a tot l’alumnat una competència lingüística solida desenvolupada a través de diferents llengües, es configuraria com a eix fonamental de la política educativa del País Valencià i que hauria d’aconseguir que la societat valenciana es dote d’un projecte politic nacional propi que en aquests moments encara adoleix.

Quines reflexions seria pertinent plantejar-nos davant el VI Congrés:

Com podem proporcionar a l’alumnat una competència plurilingüe i intercultural que garantisca, en acabar l’educació obligatòria, un bon domini de les llengües i la capa-citat de conviure en una societat multilingüe i multicultural?

Com reforçarem el paper del valencià com a llengua de referència del sistema educatiu i en potenciarem l’ús per part de l’alumnat?

D’acord amb el que exposa l’Informe de la Societat Civil sobre les mancances en l’aplicació de la Carta Europea de les llengües regionals o minoritàries a l’Estat Espanyol, 2019.

Com capacitarem l’alumnat per utilitzar totes les llengües del seu repertori individual per gaudir, per a la creació estètica, per a l’anàlisi crítica i l’acció social a través del llenguatge i per actuar de manera ètica i responsable en qüestions d’importància local o global?

Caldrà fer present en els centres les llengües i cultures de l’alumnat d’origen es-tranger, afavorir-ne el reconeixement, destacar-ne el valor cultural i econòmic i promou-re’n la integració educativa.

En una societat digitalitzada, quin és el paper dels mitjans de comunicació i les xarxes socials en l’aprenentatge i l’estima del valencià?

Quin és o ha de ser el compromís per part de la comunitat educativa i de tota la ciutadania per construir una educació valenciana?

Quines implicacions ha de tenir el govern de la Generalitat i el governs locals per tal d’aconseguir-ho.

TRANSFORMACIÓ DIGITAL

Un altre repte que se’ns presenta: PER QUÈ HEM DE REINVENTAR LA CULTURA EN DIGITAL?
D’un temps ençà sembla que estiguem desorientats, que el món avance molt ràpid, que no entenguem els canvis i que siga més difícil que mai educar les nostres criatures. La irrupció d’internet i especialment les pantalles i les xarxes socials, ens han situat davant d’un nou repte: l’era digital. En el fons es tracta de crear un nou contracte social i una nova cultura: la cultura digital.
Internet va nàixer amb la pretensió de ser un espai absolutament lliure i democràtic, però l’evolució de la xarxa no ha anat sempre en aquest sentit.

Al damunt, ens classifiquen en nadius digitals o migrants digitals, com si fora només una qüestió d’edat, quan es tracta sobretot de capacitats i d’actituds i de recursos. damunt, ens classifiquen en nadius digitals o migrants digitals, com si fora només una qüestió d’edat, quan es tracta sobretot de capacitats i d’actituds i de recursos.

El VI congrés reflexionarà al voltant de diferents arguments:

El primer argument és que el repte digital, pel qual avancem a les palpentes, comporta un nou terreny de joc per a tothom. Tenir un jo digital no és només triar quina foto ens po-sem de perfil, és també ser conscients que tenim una petjada digital, un rastre, compost per tot el que diem, fem, pugem, sentim i busquem a Internet.

El segon és que si aquest ha de ser el nostre nou món, i confiem que internet pot ser beneficiós per a la humanitat. Cal que ens formem, ens eduquem i ens “actualitzem” en aquest manual d’instruccions del nou tauler de joc. Ens ha de permetre participar, transformar i dissenyar nous escenaris. Perquè podem arribar a jugar partides inimaginables, descobrir coses increïbles però encara no tenim l’olfacte per saber del tot què ens afavo-reix o què ens penalitza, ni quines conseqüències pot tenir el nostre jo digital d’avui so-bre el nostre jo de demà.

El tercer és que, sent un repte tan transversal i universal, té poc sentit que aquesta for-mació o educació l’hàgem de reclamar només a les escoles i estrictament per als menors. En aquesta nova partida, l’educació és més sinònim de consciència del nou entorn i la tecnologia l’hem d’entendre com a eina però també com un ecosistema.

I encara hi ha més: aquest medi digital té implicacions de fons i forma, dóna pas a noves definicions i noves realitats. És també la revolució de les definicions establertes de propietat, producció, identitat o institució.

El quart, dones i tecnologia. La inclusió i participació de les dones en les TIC és una qüestió imprescindible per al desenvolupament d’una societat de la informació plena-ment constituïda, sostenible i feminista, és a dir, una societat que defense i promoga la igualtat entre homes i dones. La recerca que estudia la subrepresentació de les dones en les tecnologies, i aquesta bretxa digital, acostuma a centrar-se en els elements i fac-tors que tenen a veure amb l’exclusió i invisibilització sistemàtica de les dones en l’accés, ús, invenció, desenvolupament i també història de les TIC. Dins del món laboral també trobem exemples d’aquesta tendència a subestimar-se de les dones.

En resum, i d’acord a aquests posicionaments constructivistes de la tecnologia, que no deterministes i per tant, modificables, el procés d’apropiació i inclusió de les dones res-pecte a les TIC podria veure’s impulsat pels processos d’iniciació positius (i no sexistes), les experiències d’aprenentatge, per una cultura TIC feminista que impregne tota la societat, i com diu Wajcman, per la incorporació de la perspectiva de gènere en la pròpia innovació i creació tecnològica.

Programa del Congrés … clicar aquí

Notícia anterior
Notícia posterior
PUBLICITAT
Processing...
Thank you! Your subscription has been confirmed. You'll hear from us soon.
NEWSLETTER
Butlletí quinzenal gratuït dels Continguts Diaris
ErrorHere