PUBLICITAT

Lo Campus diari

Premsa universitària i escolar de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer

Institut de Ciències del Mar-CSIC: El confinament provocat per la COVID-19 va millorar la qualitat de l’aigua del Mediterrani

Data publicació
Notícia anterior
Notícia posterior

Segons un nou estudi liderat per l’ICM-CSIC, el tancament va provocar una reducció dels microorganismes, la qual cosa va contribuir a deixar una aigua més transparent, però també menys productiva.

L’augment de la qualitat de l’aigua s’explica probablement per la disminució de la càrrega atmosfèrica de nitrogen, el menor flux d’aigües residuals i la reducció de l’activitat pesquera.

L’estudi compara mostres de la badia de Blanes recollides durant la primavera del 2020 amb altres del mateix indret recopilades al llarg dels 15 anys anteriors.

Barcelona, 14 de desembre de 2021.- Un nou estudi liderat per l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i publicat recentment a la prestigiosa revista acadèmica “Science of the Total Environment” ha confirmat que el confinament provocat per la COVID-19 va contribuir a millorar la qualitat de l’aigua del mar Mediterrani, la qual cosa podria explicar els albiraments d’algunes espècies que, en condicions normals, són difícils d’observar.

Segons el treball, l’augment de la qualitat de l’aigua s’observa principalment a través d’una menor concentració de clorofil·la, un pigment essencial del fitoplàncton que acostuma a correlacionar-se amb la disponibilitat de nutrients.

Probablement, aquesta disminució és deguda a una combinació de factors, entre ells la menor càrrega atmosfèrica de nitrogen causada per la reducció en la circulació de vehicles, el menor flux d’aigües residuals a causa de la disminució del nombre de visitants, i la davallada de l’activitat pesquera, que es va aturar durant el període de confinament.

Un mar més net, però menys productiu

Aquests factors van donar lloc a un Mediterrani més net i transparent, però també menys productiu, ja que van provocar una disminució d’alguns grups microbians, en particular de fitoplàncton.  I és que, les aportacions de nitrogen, malgrat ser contaminants, suposen una font de nutrients per al fitoplàncton, que augmenta la seva abundància gràcies a aquests, fet que suposa, al seu torn, més aliment per als animals que se’n nodreixen.

Per això, la disminució de la contaminació va donar lloc a un mar amb menys nutrients i menys productiu. Tal com explica l’equip investigador, de perllongar-se, aquesta situació d’oligotròfia –baixa concentració de clorofil·la- podria haver acabat afectant la pesca.

“L’oligotròfia podria tenir conseqüències en cascada dins l’ecosistema marí, ja que els grups microbians que van disminuir a conseqüència del confinament se situen a la base de la xarxa tròfica marina i sostenen el creixement de les espècies dels nivells superiors”, detalla en aquest sentit Maria Montserrat Sala, investigadora de l’ICM-CSIC i autora principal de l’estudi.

Seguiment a Blanes a llarg termini

Per a la realització del treball, l’equip investigador va comparar dades d’abundància, diversitat i funció dels microorganismes marins de mostres d’aigua de la badia de Blanes recollides durant la primavera del 2020 amb dades de mostres del mateix indret recopilades al llarg dels 15 anys anteriors per l’Observatori Microbià de la Badia de Blanes, que ha celebrat enguany el seu 20è aniversari.

Aquesta sèrie de dades de la badia de Blanes és molt valuosa, ja que permet estudiar la dinàmica d’uns organismes que es consideren el reservori més gran de diversitat de la biosfera i exerceixen un paper clau en els cicles biogeoquímics globals. Així mateix, és una de les sèries de dades més llargues del Mediterrani.

“Aquestes dades ens permeten avaluar tant els efectes a llarg termini del canvi global com fenòmens puntuals com ara el confinament”, exposa  Josep M Gasol, investigador de l’ICM-CSIC i coautor de l’article, que lamenta que no existeixin mecanismes de finançament a llarg termini per dur a terme més iniciatives com aquesta.

Finalment, les autores i autors de l’estudi destaquen que, ja durant el mes de juny de 2020, coincidint amb el desconfinament progressiu de la població, els efectes del tancament en els paràmetres mesurat eren molt menors que durant el mes de maig, la qual cosa fa pensar que l’impacte del confinament va durar poc temps.

Aquest és un dels pocs estudis que han avaluat l’impacte del confinament sobre els mars i oceans, i l’únic que ho ha fet a partir de l’anàlisi de mostres agafades in situ durant els mesos del tancament. Els altres ho han fet comparant observacions de clorofil·la obtingudes via satèl·lit. A més, és l’únic treball que ha comparat les dades d’un any tan excepcional com el 2020 amb una sèrie de dades tan llarga com la de Blanes.

Article de referència

Sala, M. M., Peters, F., Sebastián, M., Cardelús, C., Calvo, E., Marrasé, C., & Gasol, J. M. (2021). COVID-19 lockdown moderately increased oligotrophy at a marine coastal site. Science of The Total Environment, 151443.

FOTOGRAFIA: La badia de Blanes.

Notícia anterior
Notícia posterior
PUBLICITAT
Processing...
Thank you! Your subscription has been confirmed. You'll hear from us soon.
NEWSLETTER
Butlletí quinzenal gratuït dels Continguts Diaris
ErrorHere