PUBLICITAT

Lo Campus diari

Premsa universitària i escolar de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer

Institut de Química Avançada de Catalunya (IQAC-CSIC): Un estudi mostra que la diferència entre el cabell africà, caucàsic i asiàtic està determinada per la distribució de lípids

Data publicació
Notícia anterior
Notícia posterior

Un equip de recerca de l’IQAC-CSIC, en col·laboració amb el Sincrotró ALBA, demostren que el cabell africà té  més lípids

Aquesta distinció amb el cabell caucàsic i asiàtic podria ser rellevant per a desenvolupar nous productes de cura  capil·lar

Un grup de recerca de l’Institut de Química Avançada de Catalunya (IQAC-CSIC), en col·laboració amb el Sincrotró ALBA, ha estudiat i comparat la distribució de lípids en fibra de cabell africà, caucàsic i asiàtic. Més específicament, el treball ha determinat la presència, distribució i funció dels lípids de cada ètnia. Les diferències observades poden explicar algunes de les propietats barrera contra substàncies externes que presenta cada tipus de cabell. En particular, es va demostrar que el cabell africà té més lípids altament desordenats, la qual cosa pot explicar la seva diferencia de l’asiàtic i caucàsic pel que fa respecte a la hidratació i a la inflor (quan augmenta el contingut de l’aigua dins de la fibra).

Hi ha molt pocs estudis sobre la morfologia del cabell entre poblacions i, en general, estan centrats en la proteïna de dins de les fibres del cabell, però els resultats mostren només lleugeres diferències entre ètnies, la qual cosa no pot explicar les diferències físiques. Tot i això, alguns estudis han determinat que els lípids juguen un paper clau en el manteniment d’una adequada permeabilitat i el caràcter hidrofòbic (o “impermeable”) en la superfície de la fibra capil·lar.

L’equip de recerca ha observat diferències en la fracció de lípids dels tres tipus de cabell. L’estructura del cabell africà va mostrar el major contingut de lípids en totes les regions del cabell: la medul·la, que és la part més central del cabell. L’escorça, que constitueix la major part del cabell i determina la seva força i color. I la cutícula, que és la capa més externa del cabell, formada per cèl·lules superposades amb aparença d’escates i protegeix l’escorça. El cabell asiàtic té la menor quantitat de lípids i el cabell caucàsic té un ordre de lípids similar en totes les regions, que és superior al de les cutícules de tipus asiàtic, segons estudis previs.

Els resultats d’aquest treball poden tenir especial rellevància per al sector de la química i especialistes en desenvolupament de nous productes que treballen en el mercat de la cura del cabell ètnic.

“Amb la tècnica de llum de sincrotró que hem usat, vam poder observar on hi ha més lípids en el cabell i com estan estructurats”, va explicar Luisa Coderch, autora principal de l’article i investigadora del IQAC-CSIC. “Tots els cabells tenen més lípid en la part més interna i menys en l’externa. El cabell africà té més lípids i desordenats, cosa que significa que és més permeable per a tenyir o per a tractaments capil·lars, al contrari que l’asiàtic”, va concloure Coderch.

Experiments a la línia de llum MIRAS del Sincrotró ALBA

Al Sincrotró ALBA es van dur a terme experiments de Micro-Espectroscòpia d’Infraroig amb Transformada de Fourier (FTIR) per estudiar la distribució de la fracció lipídica en els cabells. L’alta brillantor de la llum de sincrotró juga un paper important en l’estudi dels fenòmens bioquímics localitzats en cèl·lules individuals vives.

L’estudi dels pics lipídics observats en els espectres d’infraroig basats en sincrotró va permetre determinar la distribució i l’ordre dels lípids en les diferents regions del cabell.

El sincrotró ALBA és l’única font de llum sincrotró a Espanya. El seu funcionament, basat en un complex d’acceleradors d’electrons, permet visualitzar i analitzar la matèria i les seves propietats a nivell atòmic i molecular. L’ALBA compta amb nou línies de llum en funcionament i quatre més en construcció, les quals s’utilitzen per a experiments en biomedicina, nanotecnologia, ciència de materials, patrimoni artístic i històric, física, ciències ambientals o química, entre altres. ALBA genera al voltant de 6.000 hores de llum de sincrotró a l’any i rep més de 2.000 visites d’usuaris acadèmics i industrials a l’any.

Clara Barba, Marc Adrià Oliver, Meritxell Martí, Martin Kreuzer, Luisa Coderch. 2021. Lipid distribution on ethnic hairs by Fourier transform infrared synchrotron spectroscopy. Skin Research and Technology. DOI:10.1111/srt.13093

Fotografia: Línia de llum de MIRAS, en el Sincrotró ALBA, usat per al treball de recerca. / Font: Sergio Ruiz.

Notícia anterior
Notícia posterior
PUBLICITAT
Processing...
Thank you! Your subscription has been confirmed. You'll hear from us soon.
NEWSLETTER
Butlletí quinzenal gratuït dels Continguts Diaris
ErrorHere