Lo Campus diari

Premsa universitària i escolar de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer

la Generalitat de Catalunya triplica el pressupost anual per a l’aprenentatge de les terceres llengües dels universitaris

Data publicació
Notícia anterior
Notícia posterior

El Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya triplica el pressupost anual per a l’aprenentatge de les terceres llengües dels universitaris. Així, la quantia dels ajuts del programa Parla 3 passen dels 330.000 euros del 2021 als 900.000 euros del 2022, destinats a promoure la formació i l’acreditació de les terceres llengües entre l’estudiantat universitari. Una part d’aquests ajuts, 330.000 euros, ha anat destinat al curs actual 2021-2022, i la resta, els 570.000 euros aniran al curs 2022-2023. La convocatòria del programa Parla 3 ja està oberta i es poden sol·licitar fins al proper 31 d’agost.

L’augment dels ajuts Parla 3 s’emmarca dins del Pla per a la millora de les competències en terceres llengües en el sistema universitari de Catalunya que té com a finalitat “revertir les desigualtats detectades en el nivell d’idiomes dels estudiants universitaris”, ha explicat avui el director general d’Impacte Territorial i Social del Coneixement, Xavier Quinquillà. En aquesta línia, i per tal de garantir l’equitat i la igualtat d’oportunitat en l’accés a l’aprenentatge de terceres llengües, s’implementa un nou model d’ajuts Parla 3.

Quinquillà ha advertit que “tenim una gran disparitat de nivell entre els estudiants que entren al sistema universitari i, per això, ens plantegem la millora conjunta de les competències en terceres llengües de tot l’alumnat”. Per aquesta raó, “fem un increment molt important dels recursos en formació que estan dirigits, essencialment, per donar resposta a les necessitats de l’alumnat amb una situació socioeconòmica més vulnerable”.

En una primera fase, la de la convocatòria ja oberta, els ajuts per als estudiants amb condicions socioeconòmiques més desfavorables passen dels 350 euros als 600 euros. També s’incrementa la quantitat per afrontar el pagament de la matrícula per a les proves d’acreditació del nivell B2, que passa dels 50 als 75 euros.

La convocatòria del 2022-2023 millorarà la modalitat d’ajuts específic per als estudiants amb beca. Concretament, s’avançarà el pagament de l’import total de l’ajut als centres i no s’exigirà la superació del curs, sinó únicament el seguiment.

Altres ajuts a les terceres llengües

En el pressupost global de més de dos milions d’euros per promoure l’aprenentatge de les terceres llengües en el marc del Pla per a la millora de les competències en terceres llengües, també s’incrementen en 150.000 euros els ajuts Interlingua, destinats a actuacions de foment i ús de les llengües en l’àmbit universitari, que passen dels 623.779 euros del 2021 als 773.779 euros d’aquest any.

El Pla, impulsat pel Departament de Recerca i Universitats, a través del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), i consensuat amb totes les universitats, s’emmarca en el desplegament del Decret llei 22/2021, de 5 d’octubre, relatiu a l’acreditació d’una tercera llengua per part de l’estudiantat de grau de les universitats catalanes.

Un nou marc general del sistema universitari de Catalunya

Amb caràcter general, l’estudiantat que finalitzi els seus estudis de grau a partir del curs 2021-2022 no haurà d’acreditar o demostrar l’assoliment del nivell B2 d’una tercera llengua, llevat de les titulacions de grau que tinguin incorporat aquest requisit a la memòria del pla d’estudis, o de les universitats que ho hagin establert així.

Les universitats es comprometen a dissenyar i aprovar un pla de foment del coneixement de terceres llengües en el seus estudis de grau abans que finalitzi el curs 2022-2023.

 Més flexibilització i més llengües d’acreditació

D’acord amb la normativa vigent, s’estableix un marc per millorar les competències en terceres llengües que cada universitat adaptarà en funció del perfil d’estudiant o de les necessitats del pla d’estudis, entre d’altres. Així doncs, “es flexibilitzen i s’amplien les vies que permetin demostrar els coneixements i les competències en idiomes amb un horitzó de futur i desitjable que els universitaris, de manera homogènia en el conjunt del sistema, es puguin graduar amb un bon nivell en anglès i terceres llengües”, ha destacat Quinquillà.

El Pla contempla incrementar el nombre de llengües que poden ser objecte d’assoliment, a banda de les establertes en les proves per a l’accés a la universitat (anglès, francès, alemany i italià). D’aquesta manera, s’elaborarà una proposta que inclourà certificats d’altres llengües. Aquesta ampliació permetrà posar en valor la riquesa plurilingüe de Catalunya i reforçar la funció social de les universitats.

Diagnosi inicial del nivell d’idiomes

Les dades avaluades per a l’elaboració del Pla evidencien que el nivell de coneixement d’idiomes de l’alumnat universitari no és el desitjable i que cada universitat obté resultats diferents. Per això, els plans i mesures que s’hi apliquin també han de ser específics i adaptats a la seva realitat.

Concretament, un dels indicadors analitzats per a l’elaboració d’aquestes mesures són els resultats en l’examen d’anglès en la Prova d’Accés a la Universitat (PAU) de les convocatòries 2019 i 2020. Gairebé 2 de cada 10 futurs universitaris va suspendre aquesta prova. Si l’anàlisi es fa diferenciant la universitat on es sol·licita estudiar, les dades varien i tenim universitats on el 30% dels alumnes de nou accés suspèn aquesta matèria, mentre que en altres no arriba al 8%.

Una altra dada que evidencia la falta d’equitat en quant al coneixement d’idiomes, és la puntuació en aquest mateix examen que correspondria al nivell B2 (quan el resultat és igual o superior al 8). La mitjana del sistema públic universitari és que només el 36,5% dels futurs universitaris obté aquest nivell. Si l’anàlisi es realitza segons la universitat, hi ha universitats on aquest percentatge s’eleva al 55% i altres que se situen en el 20%, amb una diferència de 35 punts.

Un indicador molt clar que el nivell d’idiomes de l’alumnat de nova incorporació en la distribució per universitats no és homogeni. Així mateix, aquestes dades evidencien que l’alumnat arriba a la universitat sense haver assolit el nivell necessari de terceres llengües i que, per tant, és previsible que tinguin dificultats per assolir un B2 abans d’acabar els estudis de grau.

A banda de promoure el reconeixement dels coneixements lingüístics, també es vol ampliar l’abast de la diagnosi de les competències millorant la informació i la disponibilitat de dades estadístiques sobre el nivell d’idiomes de l’estudiantat. El director general d’Impacte Territorial i Social del Coneixement ha detallat que “s’ampliarà el nombre de proves de nivell a tot el sistema per tal de tenir un diagnòstic complet sobre el nivell de terceres llengües amb què l’estudiantat accedeix a la universitat, i també permetrà modular les actuacions necessàries per a la millora d’aquests coneixements”.

Un problema sistèmic que necessita una resposta global

Atès que l’aprenentatge de les llengües és un procés progressiu que es desenvolupa al llarg de les diverses etapes educatives, tal i com també recull el decret llei sobre la flexibilització de l’acreditació de les terceres llengües, el Pla contempla que el Departament d’Educació, en col·laboració amb el Departament de Recerca i Universitats, elabori una proposta per a la millora dels coneixements i competències en terceres llengües de l’alumnat que permeti l’assoliment al final del batxillerat del nivell B2.

Notícia anterior
Notícia posterior
Processing...
Thank you! Your subscription has been confirmed. You'll hear from us soon.
NEWSLETTER
Butlletí quinzenal gratuït dels Continguts Diaris
ErrorHere