Lo Campus diari

Premsa universitària i escolar de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer

RECERCA del Màster de Comunicació Digital i Noves Tecnologies de la Universitat Abat Oliba CEU: “Durant la pandèmia va haver-hi una incapacitat per a comunicar missatges a receptors de la comunitat sorda”

Data publicació
Notícia anterior
Notícia posterior

Segons subratlla l’experta en comunicació per a persones sordes, Miriam Iribertegui en les conclusions del treball final de màster “Estudis sobre la digitalització de les persones sordes amb IC i Signantes en temps de COVID-19: els oblidats de tots” 

Destaca la interferència que suposa la presència de màscares per a les persones sordes oralistes i creu que fa falta conscienciació per a generalitzar l’ús de possibilitats tècniques molt accessibles com “la subtitulació, la transcripció, l’ús d’una bona il·luminació, l’exclusió de sorolls rars fora i la bona visibilitat de l’expressió facial” 

La recerca ha estat presentada en el marc del Màster en Comunicació Digital i Noves Tecnologies de la Universitat Abat Oliba CEU 

Durant la pandèmia, la translació a l’àmbit virtual de moltes d’aqueixes interaccions que no podien fer-se en persona va suposar un important repte per a les persones sordes. Per a elles, “l’expressió corporal i facial, les mirades o el contacte” són “com l’entonació”. Es perdia gran part del cabal comunicatiu que sí que permet el contacte personal directe. 

Aquest desafiament interpel·lava directament a les xarxes socials i, segons explica l’experta en comunicació digital per a persones sordes Miriam Iribertegui, no totes van estar a l’altura. “Arran de la pandèmia, s’han multiplicat els serveis que obvien els requeriments de les persones sordes en matèria de comunicació i xarxes socials”, apunta en les conclusions del treball final presentat en el màster de Comunicació Digital i Noves Tecnologies de la Universitat Abat Oliba CEU

Iribertegui, a la qual, com a persona sorda, li va tocar viure aquesta situació, aprecia que darrere d’aquest oblit està la falta de conscienciació i visibilitat del col·lectiu de persones sordes. “Durant la pandèmia va haver-hi una incapacitat per a comunicar missatges a receptors de la comunitat sorda”. I, si aquesta impossibilitat per a rebre informació és greu en circumstàncies normals, més ho va ser en unes condicions en les quals disposar de referències fiables era més important que mai, explica. 

Segons apunta en el seu estudi, la inaccessibilitat de molts continguts difosos a través de xarxes socials no es deu, en la majoria dels casos, a l’absència de recursos tècnics, sinó al fet que les persones sordes no són tingudes en compte. 

El cas dels continguts d’àudio és paradigmàtic: “som cinc-cents milions de persones sordes en el món, però la majoria de continguts d’àudio no estan subtitulats”, denúncia Iribertegui. 

Falta conscienciació, no recursos tècnics 

Hi ha prioritats que estan a l’abast de la mà des del punt de vista tècnic. Només fa falta una major conscienciació respecte del col·lectiu de persones sordes. Entre els requisits tècnics que podrien implementar-se ja en qualsevol contingut digital, Iribertegui assenyala els següents: “subtitulació, transcripció, bona il·luminació, exclusió de sorolls rars i bona visibilitat de l’expressió facial”. Respecte a això últim, insisteix en les interferències que va generar l’ús de màscares en els continguts digitals. 

Per la mena de continguts que treballen, considera que les xarxes amb més potencial comunicatiu per a persones sordes són, actualment, Instagram, Tik Tok i YouTube. Si bé és cert que, a Espanya, encara van una mica “retardades” en el treball i viralització de continguts adequats per a la comunitat de persones sordes. 

Signants i oralistes 

En el treball, (‘Estudis sobre la digitalització de les persones sordes amb IC i Signants en temps de COVID-19: els oblidats de tots’) també es deté a distingir entre oralistes i signants pel que fa al grau d’exclusió que pateixen. Afirma que els signants “tenen més força i poder en les xarxes socials que les persones sordes oralistes”. Per a explicar aquesta situació, cita a Sacks quan al·ludeix al fet que “dins de l’heterogeni món de les persones amb discapacitat, els usuaris de la llengua de signes són potser les úniques que han definit la seva diferència en termes de minoria lingüística i identitària”. 

No obstant això, sobre el col·lectiu dels signants pesa més l’amenaça de la Síndrome de Privació Lingüística. I és que, en xarxes socials, les llengües de signes són “contemplades com una mica inferior a les llengües parlades o ni tan sols es creu que siguin un idioma pròpiament dit”, apunta Iribertegui. 

Iribertegui ha desenvolupat una trajectòria professional en empreses i institucions com l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya, Helefante, Wonder World Media, Gremi de la Fusta i el Moble, Venture Electrics, V3rtice i Restauraniza. Ara, amb el màster en Comunicació Digital i Noves Tecnologies de la Universitat Abat Oliba CEU pretén accentuar el seu rol com a community manager en la gestió de xarxes socials. El seu TFM ha estat dirigit pel director del grau en Periodisme de la UAO CEU, Juan Francisco Jiménez. 

Notícia anterior
Notícia posterior
Processing...
Thank you! Your subscription has been confirmed. You'll hear from us soon.
NEWSLETTER
Butlletí quinzenal gratuït dels Continguts Diaris
ErrorHere