El pintor Garcia Lamolla

La polèmica de la compra  d’un “Garcia Lamolla” per molta pasta i en temps de crisi, ens recorda que els universitaris de la UdL no van als nostres museus

Que és un “Garcia Lamolla”? És una manera col·loquial de referir-nos a un quadre del pintor Antoni Garcia Lamolla.

La noticia és que l’Ajuntament de Lleida ha comprat pel Museu d’Art Jaume Morera de la ciutat, l’obra d’Antoni Garcia Lamolla, “L’espectre de les tres gràcies dins l’aura subtil”. Una obra cabdal de l’artista que havia sortit al mercat de mans privades i que el Museu volia per recuperar el patrimoni lleidatà i universal, completant la pròpia col·lecció de l’artista al Museu i reforçant  museísticament el patrimoni de l’art català.

Per l’obra si varen gastar 60.000 euros (seixanta mil euros). La polèmica ha estat si és convenient gastar-se aquesta xifra i sobretot en temps de crisi.  

No entrem en la discussió perquè nosaltres creiem que s’havia de comprar i no perdre l’oportunitat única de mercat. Però amb una condició indiscutible : que el Museu impulsarà el coneixement del seu patrimoni entre la població i sobretot als joves. Joves de totes les edats i també universitaris, cosa que no fa amb aquesta últims. El Museu s’hauria de posar les piles, encara més del que ja ho fa i fer una major activitat de màrqueting cultura, no només perquè coneguem el nostre patrimoni artístic, sinó que a més ens l’estimem i ens el sentim nostre. Queda cursi, dir-ho així?. Doncs, ja ens direu,  sinó estimem a la nostra gent i les nostres coses : – De quin planeta sou?.

LO CAMPUS intentant ser conseqüent en la difusió del nostre art, editem en aquest número, a la contraportada, l’obra en qüestió  “L’espectre de les tres gràcies dins l’aura subtil” i a la portada del suplement de LO CAMPUS MÈDIC, l’obra “Diari d’un psicoanalista”. És el nostre petit reconeixement i homenatge al pintor.  -Text de la redacció de LO CAMPUS-

 +++

Antoni Garcia què?

 Antoni Garcia Lamolla. Un dels artistes més brillants que veié la Lleida immediatament anterior a la Guerra Civil és encara avui una figura que a molts no els sona de res. La recent adquisició de L’espectre de les tres gràcies dins l’aura subtil li insuflà un cert protagonisme —acompanyat de la polèmica corresponent—, que es va esvair de la mateixa manera que es va generar.

Antoni Garcia Lamolla (Barcelona, 1910 – Dreux, 1981) és un dels imprescindibles del surrealisme català i espanyol. La seva primera etapa artística es va desenvolupar a Lleida, en el marc dels moviments d’avantguarda que es gestaren als anys 30, quan iniciatives tan destacades com la de la revista Art veieren la llum i agitaren, ni que fos momentàniament, la consciència d’una ciutat tradicionalment endormiscada.

Dedicat a la pintura i la il·lustració, Lamolla era un artista sensible i molt compromès, que ben aviat va deixar de banda el paisatgisme expressionista per donar pas a una pintura marcada per la poètica pròpia del surrealisme, on l’automatisme i l’inconscient hi tenen un paper destacat. D’aquesta manera, poc abans de l’esclat de la Guerra Civil, Lamolla entrà en la seva millor etapa productiva, buscant l’expressió del seu univers particular servint-se sobretot de motius onírics: L’espectre de les tres gràcies dins l’aura subtil és una clara mostra del seu treball surrealista. Sense por a equivocar-nos gaire, podem afirmar que és una de les seves millors pintures, com també ho és el Diari d’un psicoanalista, obra que s’endinsa en l’experimentació amb el collage, una tècnica artística pròpia del surrealisme i de l’art d’avantguarda en general.

Quan Lamolla s’aproximava al punt àlgid de la seva carrera, va esdevenir-se la feliç coincidència del contacte amb un dels cercles artístics i culturals més importants del país en aquell moment, l’ADLAN (Associació d’Amics de l’Art Nou). Aquesta associació és especialment coneguda per haver organitzat la mostra col·lectiva d’art surrealista més important celebrada a la península fins aquell moment, l’exposició Logicofobista (1936), on Lamolla hi participà i on se li obriren les portes de sales d’exposicions de Barcelona, Madrid, París i fins i tot Tenerife, un enclavament surrealista de vital importància. D’aquesta manera, Antoni Garcia Lamolla es féu un lloc entre els artistes més destacats dels anys 30 a Catalunya i Espanya. La historiografia de l’art contemporani així ho manifesta, com també remarca el valor de la seva producció artística de postguerra: tenim una joia ben a l’abast, no triguem més en descobrir-la i apreciar-la.

Esther Solé i Martí. Doctorand. Departament d’història de l’art i història social. Facultat de Lletres. Universitat de Lleida.

Quadre d’Antoni Garcia Lamolla titulat “L’espectre de les tres gràcies dins l’aura subtil” (1935-1936). Oli sobre cartró (49 x 37 cm). Museu d’Art Jaume Morera, Lleida. Fotografia d’Antoni Loncà. Drets d’imatge © : Família Garcia Lamolla.

 Portada LO CAMPUS MÈDIC 9 : Quadre d’Antoni Garcia Lamolla, “Diari d’un psicoanalista”. 1935. Museu d’Art Jaume Morera, Lleida. Drets d’imatge © : Família Garcia Lamolla.