Les prediccions de NATURE sobre recerca l’any 2013

Richard Van Noorden a la revista científica NATURE fa una predicció de les deu troballes científiques que poden ser fonamentals durant aquest any.

– Assajos amb cèl·lules mare. La prestigiosa companyia biotecnològica Advanced Cell Technology (Santa Monica, Estats Units) està portant a terme un assaig clínic en tres dotzenes de pacients per tractar la ceguesa degenerativa amb cèl·lules mare embrionàries (hESCs) derivades de la retina. Es preveu que els resultats d’aquesta recerca, l’única autoritzada als Estats Units per fer assajos amb hESCs, siguin publicats durant aquest any. 

– Controvèrsia en la diagnosi de trastorns mentals. L’Associació Americana de Psiquiatria (American Psychiatric Association) publicarà el maig la cinquena edició del seu manual diagnòstic i estadístic de trastorns mentals (Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders, DSM-5). Aquesta serà la primera actualització important en 19 anys d’aquesta guia de referència i es preveu que hi haurà canvis polèmics pel que fa a la diagnosi de certs trastorns com l’autisme i la depressió, així com als protocols clínics i de recerca. 

– Avaluació del clima. Durant anys, equips científics de tot el món han estat preparant el cinquè informe d’avaluació del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC, per la sigla anglesa), que serà la primera actualització d’aquest estudi des del 2007. Les conclusions del grup de treball I de l’IPCC, dedicat a avaluar els aspectes científics del canvi climàtic, seran publicades el setembre del 2013. 

– La resplendor del Big Bang. Una de les imatges més esperades del 2013 és la que es preveu que proporcioni el telescopi Planck sobre la resplendor de microones del Big Bang. També es preveu que sigui impressionant la imatge del cometa ISON, que passarà a prop del Sol el novembre i podria eclipsar la Lluna. Entre les missions espacials destaca la de la nau LADEE de la NASA, que orbitarà al voltant de la Lluna per estudiar la pols lunar, el programa MAVEN per explorar l’atmosfera superior de Mart, i el rover Curiosity, que continuarà enviant noves dades sobre la superfície del planeta vermell. D’altra banda, a la Terra, es finalitzarà la construcció a Xile de l’Atacama Large Millimeter/submillimeter Array (ALMA), el projecte astronòmic més gran del món. 

– Dieta, microbis i càncer. La comunitat científica internacional està cada cop més convençuda que la flora microbiana intestinal té un paper fonamental en el desenvolupament de diversos tipus de càncer. L’any passat un estudi va demostrar l’existència d’una proporció més elevada del normal del bacteriEscherichia coli en ratolins amb malaltia inflamatòria intestinal, la qual cosa fa pensar en la seva possible connexió amb el càncer colorectal. Es preveu que durant aquest any hi hagi més estudis que provin la relació que té la dieta amb el desenvolupament de la flora intestinal i el desenvolupament de determinades malalties. D’altra banda, durant el 2013 és possible que s’aprovi la comercialització del trametinib, un medicament per al tractament del melanoma, el primer d’una nova classe de compostos per combatre el càncer. 

– A la recerca de partícules. Després d’algunes observacions contradictòries de partícules de matèria fosca en diversos experiments, es preveu que el detector Large Underground Xenon (LUX) del laboratori soterrani Sanford (Lead, Estats Units) pugui oferir noves dades concloents sobre la possibilitat de detectar aquest tipus de partícules. D’altra banda, el Gran Col·lisionador d’Hadrons del CERN a Ginebra (Suïssa) romandrà tancat fins al 2015 per augmentar la seva potència. No obstant això, els equips investigadors del CERN continuaran analitzant les dades obtingudes fins ara en la recerca de la supersimetria. 

– Estudi dels oceans. Ja s’han començat a obtenir les primeres dades del segment completat de l’Ocean Observatories Initiative, un ambiciós projecte per a la vigilància i l’estudi del medi marí. Gràcies a aquesta iniciativa es millorarà el coneixement dels terratrèmols submarins, els efectes del canvi climàtic en els corrents oceànics o l’evolució dels ecosistemes marins, entre altres aspectes. 

– Materials màgics. Seguint els passos del grafè, l’hexaborur de samari podria esdevenir la propera estrella en la ciència dels materials. Té la capacitat de conduir electricitat per la seva superfície, però és aïllant en el seu interior, característiques que el fan únic. 

– Ciència i justícia. La cort suprema dels Estats Units podria decidir durant aquest any sobre alguns casos amb implicacions científiques. Entre els plets més singulars, destaca el de les patents de gens de Myriad Genetics a Salt Lake City (Utah) i la demanda de la companyia, que llavors era de Monsanto, contra un granger que vol plantar llavors recollides de cultius prèviament modificats genèticament en lloc de comprar nous estocs de la companyia. 

– Noves legislacions i polítiques científiques. A partir de l’abril entrarà en vigor una nova política al Regne Unit per la qual els resultats dels estudis desenvolupats amb fons públics hauran de ser d’accés lliure per a la ciutadania. Es preveu que altres països se sumin a aquesta iniciativa. Així mateix, una de les preocupacions principals que té la comunitat científica respecte a les polítiques de recerca és la probable disminució de la despesa pública en aquest àmbit, tant a la Unió Europea com als Estats Units. 

Font: «New year, new science» Nature (2013) 493, 7430

Copyright © 2013, Rights Managed by Nature Publishing Group