Declaració de Poblet de les Jornades Catalunya Futura

Declaració de Poblet / Jornades Catalunya Futura / Monestir de Poblet, 2 de març de 2013

 L’any 2000, coincidint amb el canvi de mil·lenni, el Consell Europeu, reunit a Lisboa, es va marcar un repte amb horitzó 2010: “esdevenir l’economia del coneixement més competitiva i dinàmica del món, capaç de garantir un creixement econòmic sostenible acompanyat per una millora quantitativa i qualitativa de l’ocupabilitat i una major cohesió social”.

 Amb aquest objectiu, l’anomenada Agenda de Lisboa preveia també un conjunt d’instruments que fessin possible aquest repte, com un increment de la inversió en recerca i innovació equivalent al 3% del PIB dels països de la UE, la consolidació d’un Espai Europeu de la Recerca, la implementació d’un conjunt de reformes econòmiques que garantissin un mercat interior plenament operatiu o l’assoliment d’un alt grau d’ocupació. Davant el compliment desigual d’aquests objectius, l’Agenda fou revisada (2005) i concretada (2010) en una nova Estratègia europea per al 2020 on, entre d’altres, es plantejava assolir una alta taxa d’ocupació i, de nou, garantir una inversió en R+D del 3% del PIB.

 Davant del persistent context de crisi actual, els sistemes espanyol i català que, l’any 2000, ja partien d’una posició general inferior a la mitjana europea, han vist agreujats encara més aquesta posició. La destrucció de l’ocupació que ha tingut lloc en els darrers anys a Catalunya –amb una taxa d’atur que, segons l’Enquesta de Població Activa, a finals del 2012 se situava en el 24%, amb puntes del 52% entre la població juvenil– posa en risc la cohesió social, l’estat del benestar i el desenvolupament econòmic. D’altra banda, la inversió en R+D representa únicament un 1’63% del PIB català l’any 2010 (l’any 2000 era de l’1,06%), un percentatge força inferior a la mitjana europea (2%).

 La Plataforma Coneixement, Territori i Innovació – una iniciativa de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) que compta amb el suport de Foment del Treball Nacional, PIMEC, La Caixa, i la col·laboració d’Abertis – en el marc de la les Jornades Catalunya Futura, manifesta la voluntat d’establir les accions i els instruments necessaris per promoure un desenvolupament econòmic i social basat intensament en el coneixement i en la innovació.

 Una manifestació que assumeix que una economia basada en el coneixement i la innovació s’ha de sustentar en una relació propera i col·laborativa entre empreses, universitats, centres de recerca, centres tecnològics, administracions i la societat de la que formen part i es concreta en els següents compromisos:

 1. Fomentar activament una estratègia de competitivitat, progrés social i econòmic que creï llocs de treball a Catalunya, que es basi intensament en el coneixement i la innovació i constituir la Plataforma CTI com un element clau del sistema de governança de la recerca i la innovació de Catalunya.

 2. Remarcar l’adhesió als objectius de l’estratègia europea Horitzó 2020 i promoure activament com a Plataforma l’elaboració d’una diagnosi aprofundida que identifiqui els clústers amb major potencial d’alt valor afegit per la societat i l’economia, tal com requereix la “Research and Innovation Strategies for Smart Specialization (RIS3)” de la Comissió Europea.

 3. Fomentar un sistema de finançament estable per a l’educació superior i la recerca científica, amb un compromís de cercar en tot moment l’eficiència i la integració funcional del sistema i d’incrementar progressivament el percentatge del PIB dedicat a la recerca, d’acord amb els objectius establerts a l’Agenda de Lisboa i actualitzats a l’Estratègia Europea Horitzó 2020; així mateix, fomentar un sistema d’incentius estables i directes per a la innovació al teixit productiu i d’incrementar també substancialment el pressupost dedicat a l’estímul de la innovació.

 4. L’exploració de noves fórmules fiscals i d’altres instruments que afavoreixin el mecenatge i la relació entre les empreses, universitats, centres de recerca i centres tecnològics, garantint l’avaluació i el seguiment sistemàtic dels resultats d’aquesta cooperació. La posada en pràctica de qualsevol incentiu a la cooperació entre empreses i universitats s’ha de lligar a la obtenció de resultats mesurables i de retorn econòmic a la societat, i ha de ser una de les premisses per afavorir aquest apropament.

 5. L’impuls de noves fórmules híbrides de promoció econòmica i de cooperació entre l’administració, el món empresarial i el món universitari. Per exemple, una cooperació que inclogui, a més del coneixement, l’ús compartit d’infraestructures de recerca per incrementar la productivitat, com per exemple en el cas dels parcs científics i tecnològics.

 6. El foment de la internacionalització de les empreses i de les universitats, per promoure l’intercanvi, la captació i l’exportació de talent emprenedor i científic, així com el foment d’iniciatives conjuntes d’internacionalització entre empreses, universitats i governs.

 7. L’impuls de l’emprenedoria com una nova cultura de tota la societat i els seus agents, que permeti assumir riscos responsables per generar un canvi, i la promoció d’una cultura empresarial i universitària basada en els principis de l’ètica i la responsabilitat social pel bé del progrés i del desenvolupament sostenible de Catalunya.

 8. El foment de canvis necessaris en tots els nivells educatius que contribueixin a impulsar els valors de l’esforç, la internacionalització i la cooperació amb el teixit productiu.

 9. La intensificació dels projectes de cooperació entre empreses, institucions i universitats; específicament, promoure la transferència de coneixements i de tecnologia entre universitats i empreses, potenciar els doctorats industrials i la inserció de graduats i doctors a les empreses, i potenciar les pràctiques professionals dels estudiants al món empresarial, la formació dual, la interrelació amb totes les etapes formatives i la mobilitat d’investigadors entre universitats i empreses. Es tindrà especial atenció en activar mecanismes d’apropament de les pimes als centres tecnològics, centres de recerca i universitats, i en experimentar vies alternatives de valorització del coneixement i la tecnologia més enllà de la llicència de la propietat intel·lectual i de la creació d’spin-off, tals com la consultoria a empreses o els “roadmaps” industrials.

 10. Promoure iniciatives entre tots els agents per fomentar a l’educació primària, a la secundària i a l’educació superior, especialment entres els joves, la creativitat, l’esperit crític, una cultura científica més sòlida, una obertura cap a la innovació social i organitzativa en un sentit ampli i una ambició per fer que el coneixement científic i la tecnologia serveixin per, amb responsabilitat, crear riquesa i benestar social.♦