Satisfacció del món universitari cristià i en especial jesuïta, per l’elecció del Papa Francesc
Les Universitats privades de parla catalana quasi totes elles amb un ideari de fons d’educació cristiana han valorat amb satisfacció l’elecció del nou Papa Francesc. En especial ho han fet Centres universitaris de base jesuítica, perquè el nou Papa forma part d’aquesta Congregació.
Grans Centres de Catalunya amb un enorme prestigi universitari com l’Institut Químic de Sarrià (IQS) o ESADE de la Universitat Ramon Llull tenen una base històrica de contingut jesuític. A més a Catalunya com el País València, hi ha els Centres d’Estudis Universitaris CEU que no només es mouen amb valors jesuítics en el seu model educatiu, sinó que a més en fan una amplia difusió, – el que anomenen: una tasca pastoral.
Com a document a recordar, reproduïm a continuació la Benvinguda al nou Papa de Roma escrit i difós per la Universitat Abat Oliba CEU de Catalunya:
Francesc I, nou pontífex de l’Església
L’ACdP va néixer en 1908 de la mà del pare jesuïta Ángel Ayala, per indicació del Papa Sant Pío X i, dècada a dècada, obra a obra, ha mantingut la seva obediència filial al Sant Pare i l’atenció permanent al seu magisteri, en comunió amb els Bisbes.
L’Associació Catòlica de Propagandistes (ACdP) i la seva obra educativa, el CEU, saluden amb alegria al Papa Francesc I, donant gràcies a Déu per la seva ràpida elecció i sumant-se a tots els que al món sencer formen l’Església Catòlica. Igual que han fet al llarg dels seus més de cent anys d’història, els propagandistes es posen de nou a la disposició del successor de Pere.
Els Cardenals, inspirats per l’Esperit Sant en el conclave, han sabut veure en Jorge Mario Bergoglio, fins ara Cardenal-Arquebisbe de Buenos Aires (Argentina), a la persona indicada per guiar a la Cristiandat en els propers anys. Una tasca que no serà fàcil en el moment actual, com tampoc ho ha estat al llarg de la història. No cal oblidar que els successius Pontífexs han hagut d’enfrontar-se durant més de vint segles a mil i un problemes interns i externs: a cismes i concilis, a guerres mundials i ascensions i caigudes de règims. Al llarg de les dècades, l’Església, edificada en roca, s’ha mantingut ferma i fidel al missatge de Jesucrist i a la seva missió.
Si sempre resulta emocionant contemplar la fumata blanca i sentir el “habemus Papam” a la Plaça de Sant Pere, no ho ha estat menys en aquesta ocasió escoltar el missatge del Sant Pare -el primer Pontífex hispanoamericà, i jesuïta- dirigit als cors de tots els fidels des de la balconada central de la basílica, pregant-nos, amb enorme humilitat, que demanem a Déu que li beneeixi en el seu nou camí, que ha de ser d’amor i germanor.
Plenament conscient de l’enorme responsabilitat que recau sobre les seves espatlles, estem segurs que a aquest Papa, de profunda espiritualitat ignaciana, li conforta saber que compta amb l’oració i l’ajuda de l’Església Universal en el seu ingent i transcendental tasca però, sobretot i primer de tot, amb la del Senyor, sabedor La seva Santedat Francesc I, com l’Apòstol Sant Pau, que “tot el pot en Aquell que li conforta”. Déu li beneeixi.♦
