La seguretat de la cremà / UPV / Bombers de València
Investigadors de la UPV i el Servei de Bombers presenten un estudi sobre la simulació informàtica d’incendis aplicada a la seguretat de la cremà
Els investigadors de la Universitat Politècnica de València i el Servei de Bombers han emprat avançades tecnologies com l’escanejat làser per a capturar la geometria dels monuments fallers, termografia infraroja mitjançant càmeres tèrmiques calibrades, un clúster d’ordinadors d’alta capacitat i diferents aplicacions informàtiques de simulació computacional d’incendis. Per part de la UPV, també participen l’Institut de Restauració del Patrimoni (IRP) i l’Institut d’Enginyeria Energètica (IEE).
L’origen de l’estudi es remunta al 2009, quan dos investigadors de l’Institut d’Enginyeria Energètica de la UPV, José Alonso i Rafael Royo (socis fundadors d’AECTIR), decideixen utilitzar la termografia infraroja per a mesurar la temperatura que aconsegueixen els edificis propers a les falles durant la cremà. Aquest any van registrar les temperatures dels edificis confrontants a la falla de Misser Mascó. Un any més tard, el 2010, ja amb el suport del Servei de Bombers, van analitzar les falles de Convent Jerusalem, Sueca-Literat Azorín, Cuba-Literat Azorín i Na Jordana.
Posteriorment, es va proposar prendre dades amb un escàner làser de la falla Convent Jerusalem per a obtenir la seua geometria i poder fer una simulació de la cremà. El 2011, es va iniciar un estudi sobre la idoneïtat de la simulació informàtica en el modelatge de la cremà, i ara el treball s’ha centrat en l’estudi predictiu dels efectes de la cremà, a partir d’aquesta simulació, prenent com a referència la falla de Convent Jerusalem.
El treball d’enguany va començar amb la captura de la geometria de la falla a partir d’una maqueta a escala 1:13,5. Aquest treball, el van dur a terme investigadors de l’Institut de Restauració del Patrimoni, utilitzant per a això un escàner làser comercial que permet obtenir una reconstrucció al màxim detall del monument faller. “El nostre objectiu era obtenir la geometria de l’escultura amb un resolució de 5 mm, almenys”, ha apuntat José Herráez, investigador de l’institut IRP de la Universitat Politècnica de València.
Segons ha apuntat Eduardo Loma, suboficial del Servei de Bombers de València, el treball desenvolupat a la falla Convent Jerusalem pot extrapolar-se a altres comissions de la ciutat i ofereix conclusions de “gran valor” per a garantir la màxima seguretat durant la cremà.
Permet conèixer anticipadament les zones dels edificis que van a experimentar temperatures més elevades i d’aquesta forma distribuir els equips de bombers i els mitjans adequats per a cada falla; evita haver de refrescar zones que no van a augmentar excessivament la temperatura i, d’aquesta forma, generar danys per excés d’aigua; ajuda a conèixer si algun element de la façana es pot veure afectat de forma irremeiable per la radiació tèrmica i, així, retirar-lo o protegir-lo; i orienta l’oficial encarregat de dirigir les tasques de protecció sobre si convé rebaixar la intensitat de les flames mitjançant projecció directa d’aigua per a evitar danys per la potència que pot generar una combustió lliure.
Loma ha destacat també que, en anys com l’actual, en el qual hi ha previsió de forts vents el dia de la cremà, la simulació informàtica permet estudiar-los per a evitar problemes inesperats.
Així mateix, es pot orientar els artistes fallers sobre la millor ubicació de la falla, i els pirotècnics sobre el millor lloc de començament de la cremà perquè la potència es mantinga en valors segurs. L’estudi conclou també que els materials amb els quals estan construïts avui els monuments provoquen temperatures més altes i que pugen de forma més ràpida que si foren de cartó. ♦
