Investigadors de la Universitat d’Alacant creen una paleta de colors il•limitada amb pigments híbrids nanoestructurats
El 1931 es descriu per primera vegada un blau en les pintures murals de les ruïnes de Chichén Itzá, el blau maia, un pigment que va desconcertar la comunitat científica per l’estabilitat i persistència d’aquest color oposat en objectes datats en temps precolombins. Aquest pigment mil·lenari, que s’ha demostrat immune al pas del temps, a l’erosió, i a la biodegradació, es considera el precursor dels moderns pigments híbrids.
El grup de recerca Visió i Color de la Universitat d’Alacant, inspirat en aquesta antiga tècnica de producció de pigments de la civilització maia, ha desenvolupat i patentat un nou mètode per a produir un tipus de nanopigments que reuneix el millor de dos mons produint una àmplia gamma de colors a partir de materials inorgànics i orgànics que interactuen i s’enllacen a escala nanomètrica (un nanòmetre és la unitat que s’obté quan es divideix un mil·límetre un milió de vegades).
Els pigments híbrids es creen a força de compostos orgànics i inorgànics, és a dir, el color es deu a un compost orgànic poc estable a la llum, i l’estabilitzant és un compost inorgànic, com si es tractara d’un pigment laca, però sense el defecte que aquests pigments presenten a la llum: la decoloració.
Amb aquesta estratègia, el professor Francisco Miguel Martínez Verdú, director del grup de recerca, i el seu equip d’investigadors, han aconseguit crear en el laboratori nanopigments amb els quals es produeixen nous colors i avantatges en l’aplicació generant materials amb propietats noves, aptes tant en format pols com en dispersió en mitjans polars i no polars, per a diverses aplicacions industrials tals com: tintes d’impressió, pintures, recobriments, tèxtils, paper, fibres sintètiques o naturals, cosmètica, materials polimèrics, empaquetatges per a la indústria alimentària, ceràmica i morters.
“A diferència dels pigments convencionals, que contenen metalls pesants en la composició i poden provocar efectes indesitjats com reaccions al·lèrgiques, processos cancerígens, etc., els nanopigments híbrids que desenvolupem estan lliures d’aquest tipus de compostos, la producció requereix baix consum d’energia i les matèries primeres empleades es troben fàcilment disponibles, no són tòxics i presenten una excel·lent resistència a la calor, a la radiació ultraviolada, a l’oxigen i a altres agents ambientals, en comparació d’altres alternatives de colorants orgànics”, hi afig el professor Martínez Verdú.
D’aquesta manera, el grup de recerca produeix una àmplia gamma de colors que es poden ajustar amb precisió, i són més intensos que els que s’utilitzen actualment.
El mètode i material empleat és l’únic en el mercat que permet sintetitzar pigments híbrids amb determinades propietats òptiques i coloïdals controlades a voluntat depenent de l’aplicació final per a la qual es dissenye el producte.
El grup de recerca ha dut a terme una bateria d’assajos en el laboratori, on s’ha comprovat amb èxit l’efectivitat d’aquest nou mètode, el qual necessita ara que es prove la viabilitat industrial que té, tant en el camp de la recerca com a escala industrial.♦
