Unes 120 dones saharauis es beneficien d’un projecte de formació online impulsat per la Universitat de València
La primera fase del projecte ‘Consolidació del Centre Cultural i Programa d’Activitats Formatives’ que s’ha portat a terme a Tindouf (oest d’Algèria) ha finalitzat amb un balanç d’uns 120 dirigents i responsables saharauis, la majoria dones, beneficiàries directes d’esta iniciativa.
El projecte s’ha executat dins del marc de la convocatòria de projectes de cooperació al desenvolupament, promoguda pel Vicerectorat de Relacions Internacionals i Cooperació de la Universitat de València, que dirigix Olga Gil, i en la gestió de la qual participa la Fundació General d’esta institució acadèmica.
La Universitat ha explicat en un comunicat que, de manera indirecta, més de 30.000 residents en els camps de refugiats percebran en la seua vida quotidiana els resultats d’estos cursos, emmarcats en el Programa d’Activitats Formatives i impartits en línia.
Sobre este aspecte, segons ha assegurat la ministra de Formació Professional, Personal i Funció Pública de la República Àrab Saharaui Democràtica (RASD), Kheira Boulahi, durant l’acte de clausura dels cursos, “la Universitat de València és la primera institució acadèmica que ajuda el poble saharaui en matèria de formació en línia”.
El projecte ha estat coordinat pel professor titular de Patologia de la Facultat de Medicina i Odontologia, Javier Boix, i el catedràtic d’Anàlisi Econòmic ja jubilat, Àngel Ortí, tots dos de la Universitat de València, i ha comptat, a més, amb la col·laboració de professorat voluntari.
Segons ha explicat Boix, s’han executat les obres de consolidació del centre cultural, condicionant-ho així definitivament amb una aula, feta amb càrrec a un projecte anterior, que ha estat aïllada amb la finalitat que no entre sorra del desert i que ara disposa d’aire condicionat, entre d’altres comoditats. L’impacte indirecte d’estes millores suposa un nombre de beneficiaris que s’estima en uns 5.000 usuaris anuals.
LÍNIA ADSL
També s’ha dotat el centre, vinculat al Ministeri de Cultura de la RASD, amb línia ADSL d’un megabyte durant un any, el que ha permés, d’altra banda, fer cinc cursos en línia destinats a dones i joves. “La banda ampla suposa per al Ministeri estar en comunicació amb el món exterior de manera ràpida i efectiva. Ara, des d’enmig del desert, dels res, tenen accés tant a la informació com la formació, als MOOCs, per exemple, cursos oberts en línia”, ha assenyalat Boix.
Estos èxits responen als objectius previstos en el conveni signat entre la Universitat de València i el Govern de la RASD el maig de 2012, amb el qual s’ha iniciat una experiència pionera que està sent seguida de prop, segons ha informat Javier Boix, per altres universitats públiques. “Estan intentant fer una plataforma a Madrid i el nostre projecte ha estat una avançada”, sosté.
“El Sàhara és una zona amb necessitats primàries, com l’educació i la sanitat”, ha destacat el patòleg, qui ha assenyalat que existixen greus problemes sanitaris endèmics agreujats per la mateixa situació de refugiat fora de la seua terra”.
A més, ha indicat que els campaments, a més, han estat creats per dones perquè els homes estaven absents en els períodes de guerra. “El 30% del Parlament està format per dones i cal ajudar-les”, ha postil·lat.
Per això que es van plantejar cinc cursos dirigits, especialment, a les dones i joves saharauis. Tots de deu hores lectives. El primer, ‘Dona saharaui i lideratge’, ha estat seguit per 22 alumnes i el seu objectiu principal ha estat reforçar les capacitats de dones que volen participar en activitats d’interés per a la seua comunitat. Ha comptat amb la col·laboració de la Unió Nacional de Dones Saharauis (UNMS). Altres cursos han estat ‘Família i escola’, ‘Salut reproductiva en la dona saharaui’ i ‘Primers auxilis en els campaments’
PATRIMONI HISTÒRIC I CULTURAL
Finalment, s’ha desenvolupat un curs per a la recuperació i la gestió del patrimoni històric i cultural, amb 22 alumnes i un impacte indirecte de 4.000 beneficiaris, en la seua majoria, dones.♦
