Valoració oficial del Bloqueig i Desbloqueig del Rectorat de la UAB

Divendres passat,  17/05/2013, a les 12 h, han estat desbloquejats els accessos al Rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona, que havien estat tancats des del dimarts passat per membres de la Coordinadora d’Assemblees de Facultat (CAF). Tant l’edifici com l’activitat laboral i institucional de la Universitat s’han vist afectats pel bloqueig produït durant aquests dies. Ahir, un equip de mediació dels Mossos d’Esquadra va dialogar amb representants de la CAF. Les condicions que va posar la CAF per abandonar el bloqueig no van ser acceptades per l’Equip de Govern de la UAB.

 El bloqueig del Rectorat, l’ocupació del qual va començar el 17 d’abril, ha generat una situació poc sostenible per a la Universitat perquè impedia la gestió d’estructures imprescindibles per al funcionament de la institució. Aquesta setmana, el fet que els 546 treballadors de l’edifici no hagin pogut accedir-hi des del 14 de maig ha agreujat molt l’afectació sobre el funcionament laboral i institucional de la UAB, tot implicant àmbits tan importants com la gestió de l’activitat acadèmica, la recerca, els recursos econòmics, les beques i ajuts, etc. Aquesta situació impacta sobre tots els col·lectius: estudiants, personal docent i investigador i personal d’administració i serveis.

 A més del bloqueig de l’accés al Rectorat, els estudiants han produït diverses destrosses a l’interior de l’edifici (trencament dels rellotges de fitxatge, portes, vidres) i han dut a terme altres accions violentes pel campus (crema de contenidors, tallada temporal de l’Eix central, destrosses a les oficines bancàries i caixers automàtics del campus, pintades).

Repercussions del bloqueig de l’edifici del Rectorat de la UAB

 L’ocupació de l’edifici del Rectorat de la UAB des del 17 d’abril passat, amb els diversos bloquejos que han tingut lloc des d’aleshores, i fonamentalment el bloqueig a partir del 14 de maig, ha impedit l’accés a més de 500 treballadors. Aquest fet ha agreujat el funcionament laboral i institucional de la UAB, tot implicant àmbits tan importants com la gestió de l’activitat acadèmica, de la recerca, dels recursos econòmics o de les beques i ajuts. Aquesta situació impacta sobre tots els col·lectius: estudiants, personal docent i investigador i personal d’administració i serveis.

 En l’àmbit acadèmic i de beques, el bloqueig podria haver tingut una afectació important sobre les sol·licituds d’al·legacions de beques de Règim General i Mobilitat, la convocatòria de les Beques Salari (ICE) i les Beques finestreta, la gestió i signatura de títols oficials i propis; així com els tràmits de legalització dels títols dels estudiants que marxen a l’estranger.

 L’atenció a l’usuari també s’ha vist perjudicada, atès que s’ha complicat la comunicació telefònica, hi ha hagut dificultat per atendre els usuaris a nivell presencial i ha estat impossible accedir a documents dipositats a l’arxiu general.

 En l’àmbit de la gestió de la recerca, s’haurien pogut veure afectades la gestió de les estades breus de becaris a l’estranger, les certificacions, les acreditacions i els documents que precisen la consulta dels arxius físics dels expedients; hi ha hagut greus dificultats per fer la difusió de convocatòries de Recerca (BOE, DOGC) a la comunitat; i hi ha hagut dificultats per assessorar el personal investigador.

 En l’àmbit econòmic, el bloqueig ha estat a punt de generar problemes en la tresoreria de la UAB, amb l’endarreriment de la tramitació de nòmines i de comandes per a l’adquisició d’equipament de recerca. L’impacte econòmic de l’ocupació, tant en despeses materials com en hores de treball, s’estima, en una primera valoració, en gairebé mig milió d’euros.

 L’àmbit de la documentació també ha resultat afectat pel bloqueig, atesa la impossibilitat d’accedir als arxius en paper de tots els àmbits (personal acadèmic, de recerca, econòmic, beques, àmbit jurídic), així com als arxius de les unitats de disc dels ordinadors.

 Les condicions anòmales de treball també han afectat directament les persones. Hi ha hagut dificultat per adaptar els espais a les persones amb especial sensibilitat. El bloqueig de l’edifici del Rectorat ha estat a un pas de dificultar la contractació del personal temporal de suport a les proves de PAU i a les proves de majors de 25 anys i de 40.

Deteriorament de la situació

 La situació es va deteriorar ràpidament i de manera inesperada el 14 de maig, quan els accessos al Rectorat van tornar a ser bloquejats -aquest cop, amb barricades i cadenes- pels membres de la CAF, que l’ocupaven des del 17 d’abril passat i que es van tancar al seu interior. L’acció es va produir després que membres de l’Equip de Govern haguessin mantingut, fins aleshores, nombroses reunions amb representants d’aquest col·lectiu per tractar les seves peticions.

 Des del 17 d’abril, s’han produït diferents trobades amb associacions i consells d’estudiants per tractar les demandes sorgides al darrer Claustre de la Universitat. A les tres últimes, organitzades els dies 7, 8 i 13 de maig, el tema central va ser la concreció de les mocions aprovades pel Claustre, que segons ha manifestat repetidament l’Equip de Govern, ja s’han aplicat o traslladat a les comissions competents seguint els procediments regulars establerts per la Universitat. A la darrera reunió, el 13 de maig, no s’havia donat per tancat el diàleg, fet pel qual l’Equip de Govern va expressar la seva perplexitat davant del bloqueig del Rectorat iniciat el dia següent.

 A més, des de l’inici de l’ocupació, membres de la CAF han dut a terme accions d’intimidació i violència verbal contra membres de l’Equip de Govern, representants dels estudiants i treballadors de la UAB. I, el 25 d’abril passat, van impedir la celebració de la reunió del Consell de Govern que, entre altres punts, havia de tractar una de les mocions aprovades pel Claustre.

Un col·lectiu minoritari

 Les accions descrites han estat promogudes per la Coordinadora d’Assemblees de Facultat, un col·lectiu minoritari amb 34 representants al Claustre de la UAB d’un total de 90 estudiants que formen part de l’òrgan. Val a dir que els altres col·lectius de representants dels estudiants estan treballant també, de manera més intensa i per les vies institucionals, per les mocions aprovades al Claustre.

 La CAF ha practicat la coacció, l’amenaça i l’insult contra les persones i els serveis públics que diuen defensar. Amb aquestes accions, trenca la unitat de la comunitat universitària, necessària per defensar el sistema de govern, el finançament i l’autonomia de la universitat pública, en un moment en què es veu molt afectada pel context econòmic i polític. Totes aquestes accions només serveixen per debilitar la posició de la Universitat davant la situació de crisi i la presa de decisions polítiques sobre un servei públic essencial.

 La UAB s’ha oposat activament a les retallades econòmiques i al deteriorament de l’autonomia universitària amb arguments de pes i amb un seguit de mesures per assegurar la qualitat del seu servei. Ha establert un sistema de beques pròpies, ha donat més facilitat al pagament de la matrícula, ha promogut la incorporació a la universitat dels estudiants de secundària procedents de contextos desfavorables, ha treballat amb les facultats i els departaments per mantenir la qualitat de la docència i la recerca, entre d’altres mesures.

 La UAB és una universitat de prestigi reconegut per la seva posició destacada als rànquings internacionals. La defensa de la qualitat docent i investigadora de la UAB no es pot deslligar del seu compromís amb els valors, procediments i òrgans democràtics.

 La UAB:

• reafirma el seu compromís exclusiu amb els procediments democràtics i amb els òrgans legítimament elegits per la comunitat universitària;
• reitera que no es poden acceptar les coaccions ni les accions violentes contra els òrgans democràtics i la comunitat universitària. ♦