Lo Campus diari

Premsa universitària i escolar de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer

Especialització en biotecnologia dels aliments / Universitat de Girona

Data publicació
Notícia anterior
Notícia posterior

La indústria de la transformació i la conservació dels aliments es nodreix de tècnics experts que perfeccionen processos, des del seu origen fins al consumidor, amb la seguretat i la qualitat com objectius primordials. Per assolir-los calen unes fortes dosis de ciència i tecnologia que són els ingredients bàsics del Màster en Biotecnologia Alimentària

 La indústria agroalimentària crea llocs de treball perquè és capaç d’obrir nous mercats. És, en conseqüència, un dels baluards en què se sosté l’economia catalana i, molt especialment, la de Girona. La circumstància favorable resulta de la barreja d’una situació geogràfica excepcional, una tradició empresarial consolidada i el treball de tècnics i científics que asseguren la qualitat del producte i l’adaptació als requeriments d’un mercat sempre exigent.

 Es formen, els professionals de la indústria agroalimentària, en diversos graus que imparteixen l’Escola Politècnica Superior i la Facultat de Ciències de la UdG. Però de vegades, amb tot i això, no n’hi ha prou i cal especialitzar-se encara  més. L’especialització en biotecnologia dels aliments té, també, el seu lloc a la Universitat, al Màster en Biotecnologia Alimentària, que proporciona els coneixements necessaris per al desenvolupament posterior de nous productes, millors i més competitius.

 

Suma d’experteses

 El màster resulta de la suma de les experteses de tres grups de recerca de la UdG: el de Patologia Vegetal i el de Tecnologia Alimentària, de l’Escola Politècnica Superior, i el de Biotecnologia de la Reproducció Animal, de la Facultat de Ciències. Tots ells compten amb laboratori o Spin Off al Parc Científic i Tecnològic. El curs penja, si es pot dir així, de l’Institut de Tecnologia Agroalimentària, l’INTEA. Malgrat l’origen tècnic dels promotors, el cert és que aquest curs de seixanta crèdits ECTS atrau més d’un cinquanta per cent dels seus estudiants de les facultats de ciències de diferents universitats, sobretot, catalanes. Les places, limitades a vint per poder fer operatives les pràctiques als laboratoris, tant de la universitat com de les empreses que hi col·laboren, es cobreixen amb escreix. Dolors Parés, coordinadora del màster, certifica que l’especialització en biotecnologia alimentària és un dels encerts del programa, perquè aconsegueix el just equilibri entre la vessant científica i la tecnològica, la qual cosa li atorga especificitat, l’acosta a la demanda empresarial i li proporciona un sòlid corrent d’estudiants.

 S’hi estudien les aplicacions de la biotecnologia vegetal, animal, microbiana i enzimàtica orientades a la producció i a la transformació dels aliments. De tota manera, si el que es persegueix és la recerca també és aquí on hi ha el camí, perquè és un altre dels objectius del curs: iniciar-se’n. En aquest cas, els que tenen la tesi doctoral com a meta, comparteixen continguts amb els que volen introduir-se en el mercat laboral (o molt sovint millorar la seva posició, perquè molts dels estudiants són antics llicenciats que treballen al sector), i tan sols es diferencien les característiques del treball final de màster, enfocat a la recerca per als futurs doctorands, i més aplicat i relacionat amb les necessitats de les empreses, per als altres.

 

Ferments, enzims, microorganismes o transgènics

 L’especialització dels graduats del màster no és cap obstacle perquè puguin treballar amb un ventall amplíssim de productes agroalimentaris, que van des dels aliments tradicionals fermentats –com els embotits o els vins– fins als nous aliments, com ara els transgènics o els aliments funcionals i prebiòtics. També poden orientar-se al desenvolupament i aplicacions d’enzims , microorganismes, coadjuvants i nutracèutics, tots ells, necessaris en el procés de transformació del producte alimentari que acabarà en mans del consumidor. Com necessari és, també, el seu coneixement per aconseguir millors productes, de més qualitat i més segurs.

 Per assolir un bon coneixement de la realitat, els estudiants tenen la possibilitat de fer estades en centres d’investigació com l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA), el Centre de Recerca Agrigenòmica (CRAG), o en empreses comNestlé, Hipra o Bicentury. També a diverses del Parc Científic i Tecnològic de la UdG, com són AMPBiotech, Technosperm, Microbial, BDF ingredients o Premium Ingredients. Els que han seguit el curs treballaran, sobretot, als departaments d’R+D d’indústries alimentàries i biotecnològiques. Per als més decidits, es proposa una assignatura de foment de la emprenedoria, “perquè els emprenedors, tan necessaris a qualsevol sector, també tenen el seu lloc al màster en Biotecnologia Alimentària de la UdG”, afirma Parés. ♦

 

Notícia anterior
Notícia posterior

Deixa un comentari

PUBLICITAT
Processing...
Thank you! Your subscription has been confirmed. You'll hear from us soon.
NEWSLETTER
Butlletí quinzenal gratuït dels Continguts Diaris
ErrorHere