La UB coordina el ‘Manual d’estil interuniversitari per a la redacció de textos institucionals en anglès’ de la Xarxa Vives
El Grup de Treball de Qualitat Lingüística de la Xarxa Vives d’Universitats ha elaborat, sota la coordinació de la Universitat de Barcelona, l’Interuniversity Style Guide for Writing Institutional Texts in English(Manual d’estil interuniversitari per a la redacció de textos institucionals en anglès), el primer recull d’aquestes característiques elaborat en un entorn de parla catalana. El manual s’emmarca en el Pla de política lingüística 2012-2014 de la Xarxa Vives d’Universitats com un dels objectius específics de foment del multilingüisme en l’àmbit universitari. S’ha editat en versió impresa i també es pot consultar en línia.
El foment del multilingüisme, un dels eixos fonamentals de les universitats de la regió Vives, es concreta en diferents objectius específics, entre els quals hi ha la millora de les competències lingüístiques de l’alumnat, del personal d’administració i serveis (PAS) i del personal docent i investigador (PDI) en terceres llengües, així com l’elaboració de criteris lingüístics en anglès. El Manual d’estil interuniversitari està pensat per resoldre qüestions de tots aquests col·lectius quan han de redactar documentació institucional en anglès. Tot i que una de les seccions recull criteris generals de redacció, la paraula estil del títol fa referència a les convencions relatives a l’ortografia, la puntuació, la tipografia i altres aspectes editorials, tots ells essencials per garantir textos rigorosos, coherents, clars i precisos en termes lingüístics i formals, fonamentals en un entorn com l’universitari.
Segons explica Marta Juncadella, responsable de l’àrea d’Assessorament Lingüístic i Terminologia dels Serveis Lingüístics de la UB, «el Manual vol donar resposta a les necessitats que planteja, d’una banda, l’espai europeu d’educació superior i, de l’altra, la internacionalització i la globalització de les universitats». El paraigües de la Xarxa Vives denota que les necessitats i els objectius en aquest àmbit són compartits per totes les universitats integrants. «Cada vegada hi haurà més àrees compartides de producció de text en anglès entre diferents universitats —explica Barnaby Noone, tècnic lingüístic de la UB i coordinador del manual—. Si això és així, si la tendència és compartir àrees de coneixement i graus, és molt important que hi hagi una estandardització de textos perquè, en principi, compartim temàtica. Cada cop hi ha més ensenyaments interuniversitaris; per tant, també hi ha més necessitat de coherència lingüística». Juncadella encara afegeix: «El manual utilitza un registre formal, molt útil més enllà fins i tot de l’àmbit universitari, com ara l’administració catalana».
El Manual, que ha pres com a punt de partida altres guies d’estil, com ara l’English Style Guide, de la Direcció General de Traducció de la Comissió Europea, The Chicago Manual of Style, o The Oxford Manual of Style, entre d’altres, està organitzat en diferents seccions: ortografia, puntuació, majúscules i minúscules, abreviacions, xifres, gènere i nombre, traducció de noms propis, i redacció i producció digital de textos. També conté dos apèndixs, un amb informació addicional, com ara exemples complementaris o equivalents recomanats, i un altre amb una llista de recursos pràctics.
«Cal destacar que té una bona estructura i que ha estat redactat d’una manera clara i senzilla», remarca Marta Juncadella. «Els punts no són llargs, no són complexos, no hi ha tres-centes excepcions de cada cosa. A més, fa servir exemples molt reals i pertinents en l’entorn i la temàtica universitària», afegeix. «El que intentem —planteja Noone— és que l’usuari es llanci a la piscina i faci el text en anglès; que no estigui sempre agonitzant amb els possibles errors, que n’hi haurà, i que no senti la necessitat de demanar constantment l’ajut d’un lingüista, tot i que de vegades hi ha de ser i ha d’estar disposat a ajudar de manera constructiva, i no omplint els textos de correccions en vermell». En el Manual hi ha un element pedagògic clar; gairebé tots els tècnics que hi han participat han estat professors amb anterioritat.
La Xarxa Vives d’Universitats és l’associació de 21 universitats de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, la Catalunya Nord, Andorra i Sardenya, i també d’altres territoris amb vincles geogràfics, històrics, culturals i lingüístics comuns, per tal de crear un espai universitari que permeti coordinar la docència, la recerca i les activitats culturals i potenciar l’ús i la normalització de la llengua pròpia, a través de més de cinquanta línies d’actuació concretes cada any. ♦
Manual “Interuniversity Style Guide for Writing Institutional Texts in English”……… versió digital ….. CLICAR AQUÍ
