El jaciment iber dels Vilars d’Arbeca registra un rècord de troballes / Universitat de Lleida
La campanya d’excavacions en el jaciment iber dels Vilars d’Arbeca (Lleida), dirigida pel Grup d’Investigació Prehistòrica (GIP) de la Universitat de Lleida (UdL), està traient a la llum la quantitat de materials arqueològics més gran de les gairebé tres dècades de tasques en aquest enclavament.
Els investigadors han trobat en un mes una fíbula i un braçalet de bronze, fragments grans de fusta d’uns 2.300 anys d’antiguitat, ceràmica i ossos d’animals, ha assenyalat aquest dilluns la UdL en un comunicat, i ha destacat que les restes aportaran molta informació sobre la fase d’abandonament del poblat.
L’excavació se centra en el pou-cisterna ubicat al centre de jaciment i construït a inicis del segle IV abans de Crist, i el director del GIP i catedràtic d’arqueologia de la UdL, Emili Junyent, creu que el jaciment constitueix “un irrepetible arxiu sobre la fase ibèrica plena”.
L’abandonament del poblat és el període pitjor conegut, ja que els treballs agrícoles han destruït les seves restes, i tampoc s’han fet moltes troballes a l’interior de les cases perquè “la fortalesa ha estat desallotjada sense patir”.
El pou de la fortalesa és una font de vasos de ceràmiques, des de vaixella fina fins a grans contenidors–; materials metàl·lics, com eines agrícoles de ferro i fíbules de bronze, així com objectes diversos, incloent molins, materials constructius i macro-fauna –ossos d’ovella, cabra, porc, bou, cavall, gos i cérvol–.
El pou, de set metres de profunditat, va servir d’abocador en l’etapa final del poblat.
CONSERVACIÓ DE RESTES
Junyent ha explicat que la presència d’aigua ha afavorit la conservació de restes orgànics, ja que han estat submergits en condicions estables.
L’estudi de la fusta i els carbons determinarà quin tipus d’espècies vegetals havia a l’entorn del poblat.
El GIP disposa aquest any de 160.000 euros per a l’excavació als Vilars, per les les subvencions de l’Estat, la Generalitat, la Diputació de Lleida i l’Ajuntament d’Arbeca, ha precisat la UdL.
Els treballs, que continuaran fins al pròxim agost, tenen la col·laboració d’experts del departament de Medi ambient i Ciències del Terra de la UdL i el Seminari d’Estudis i Investigacions Prehistòriques de la Universitat de Barcelona (UB). ♦
