“Hèsta d’Aran” : La Val d’Aran celebra aquest dilluns els 700 anys de la seva ‘carta magna’, la ‘Querimònia’
El President Mas presideix avui a Vielha (Lleida) l’acte commemoratiu
La Val d’Aran celebra oficialment aquest dilluns que fa 700 anys que es va signar la seva ‘carta magna’, la ‘Querimònia’, el document on es reconeixen els privilegis i furs concedits el 1313 pel rei Jaume II als aranesos.
L’acte commemoratiu coincideix amb la ‘Hèsta d’Aran’, i es farà a les 13.00 hores al santuari de Nòsta Senhora de Mijaran, al terme municipal de Vielha-Mijaran, i el presidirà el president de la Generalitat, Artur Mas.
Aran ha tingut una tradició de govern clara des del segle XII, quan els aranesos van acordar amb el rei d’Aragó el Tractat d’Empara, pel qual conservaven les seves institucions a canvi de protecció militar: la vall no tenia senyors feudals i el territori era de propietat comunal.
La independència política i administrativa de la vall es va actualitzar el 1313 en la ‘Querimònia’, furs que tots els reis d’Aragó primer, i d’Espanya després, van jurar.
Fins i tot Napoleó va arribar a signar els furs aranesos a les Tulleries quan les seves tropes van ocupar la vall, a la Guerra del Francès, a principis del Segle XIX.
L’autogovern aranès es materialitzava en una institució pròpia, el Consell General, formada per representants de tots els ‘terçons’, cadascun dels quals agrupava un bon nombre de pobles i que ara és com es denominen les circumscripcions per les quals s’elegeixen els representants del Conselh.
Si Catalunya va veure abolides les seves institucions pròpies el 1716 com a conseqüència del Decret de Nova Planta que va aprovar Felip V després de la guerra de successió, Aran les va perdre 120 anys més tard.
Aran va aconseguir conservar els seus furs ja que, en la Guerra de Successió, va donar suport a Felip d’Anjou, mentre que la resta dels territoris de l’antiga corona d’Aragó es van decantar per Carles d’Àustria, el candidat perdedor.
El 1834, la reina regent María Cristina va aprovar la supressió dels furs aranesos, va imposar a la vall el nou règim polític i administratiu general de l’Estat, i el va integrar forçadament a la província de Lleida, i a continuació, la corona també va suprimir els furs bascos i navarresos.
A diferència de Navarra i els tres territoris bascos, a Aran l’actualització dels drets forals no es va materialitzar, però la vall gaudeix d’un autogovern relatiu des del 1990, quan va recuperar les seves institucions que gestionen competències que li va delegar la Generalitat, com educació, sanitat, cultura, medi ambient, agricultura o turisme. ♦
