La Universitat de València participa en el catàleg més detallat de galàxies de l’espai profund

Científics de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València (UV) han participat en la primera mostra de dades del ‘Alhambra survey’, el millor catàleg desenvolupat fins a hui per a l’estudi de l’evolució del cosmos, informa la institució acadèmica.

El treball que acaba de publicar-se, dirigit per investigadors de l’Institut d’Astrofísica d’Andalusia (IAA-CSIC), posa a disposició de la comunitat científica les dades de cent mil galàxies, vint mil estrelles de l’halo galàctic i mil possibles nuclis actius de galàxies distribuïdes en huit regions del cel, que permetran estudiar l’evolució de l’univers durant els últims deu mil milions d’anys amb una fiabilitat estadística sense precedents, explica la Universitat en un comunicat. 

“La gran fortalesa d’Alhambra, que ho convertix en un sondeig a dia de hui imbatible, rau a l’estudi en detall de vuit regions profundes del cel. Això ens permet assegurar-nos que disposem d’una mostra representativa i que qualsevol conclusió que extraguem d’ella pot aplicar-se a tot l’univers”, destaca Alberto Molino, investigador de l’IAA que ha liderat esta primera publicació de dades. 

Des de l’Observatori Astronòmic, Vicent Martínez explica que Alhambra ha estat un projecte cartogràfic d’una regió de l’univers al qual l’abast de distàncies còsmiques aconseguit és “impressionant i, per tant, permet fer una tomografia de l’evolució còsmica ja que, en astronomia, mirar lluny és mirar el passat. Podem conèixer com eren les galàxies en etapes molt primerenques de la història de l’univers”. 

“L’equip d’investigació ha sabut coordinar-se fent ús del telescopi de 3,5 metres de Calar Alt per a obtenir uns resultats espectaculars. Una part de les dades s’ha posat ja a disposició de la comunitat. La seua anàlisi encara aportarà més resultats sorprenents en els pròxims mesos”, afegix l’investigador de la Universitat de València.

 Actualment, els astrònoms disposen de sondejos de gran àrea i poca profunditat o de mostres molt profundes del cel però que sol preveuen una única i reduïda regió, el que no té en compte el que es coneix com a varietat còsmica, derivada del fet que l’univers presenta regions més i menys denses de galàxies. 

 “En este sentit, el projecte Alhambra ha permès confirmar que el mostreig COSMOS, un dels més utilitzats en estudis cosmològics, no resulta representatiu de com es distribuïxen les galàxies a l’univers perquè la seua àrea es limita a una zona amb sobredensitat de galàxies respecte a la mitjana; la proximitat produïx que les galàxies evolucionen més ràpid, de manera que els estudis evolutius generats amb COSMOS tenen un caràcter local”, apunta Alberto Molino (IAA-CSIC).

SENSE PRECEDENTS

 El projecte Alhambra, el nom del qual respon a les sigles en anglés ‘Advanced Large, Homogeneous Àrea Mèdium Band Redshift Astronomical survey’, disposa d’un sistema de vint filtres que cobrixen totes les longituds d’ona de l’òptic i de tres filtres a l’infraroig, fet que permet determinar amb gran precisió l’energia emesa per les galàxies i la distància de mig milió de galàxies amb una profunditat sense precedents per a la mida de la mostra. 

 Esta primera publicació de dades constituïx entorn d’una cinquena part de les dades que Alhambra subministrarà a la comunitat internacional, el que ho convertirà no sol en un projecte de referència a l’estudi de les propietats de les galàxies, sinó que, a més, servirà de propulsor per a les futures generacions de cartografiats fotomètrics com JPAS (projecte hispà-brasiler que estendrà el treball d’ALHAMBRA a tot el cel).

 Alhambra és un projecte liderat per Mariano Moles (Centre d’Estudis de Física del Cosmos d’Aragó), en què participen més de setanta científics de setze institucions de diferents països. S’ha desenvolupat en la seua totalitat des de l’Observatori de Calar Alt, al llarg de tres-centes cinquanta nits del telescopi de 3,5 metres entre els anys 2005 i 2012 (temps garantit espanyol). Calar Alt ha demostrat ser una instal·lació de característiques privilegiades per a portar a terme estudis de primera línia com estos.♦