Les subunitats GluN3A dels receptors de glutamat NMDA, noves dianes terapèutiques contra la malaltia de Huntington / UB
Un estudi científic descriu que les subunitats GluN3A dels receptors NMDA que interactuen amb el glutamat —el principal neurotransmissor excitador del sistema nerviós central— podrien ser futures dianes terapèutiques en la lluita contra la malaltia de Huntington. El treball, publicat en la darrera edició de la revista Nature Medicine, està signat per un equip internacional en el qual han participat els experts Jordi Alberch, Albert Giralt i Jesús Torres Peraza, del Departament de Biologia Cel·lular, Immunologia i Neurociències de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i del Grup de Biologia Cel·lular dels Processos Patològics (Àrea de Neurociències) de l’Institut d’Investigació Biomèdica August Pi i Sunyer (IDIBAPS). L’estudi s’ha dut a terme en col·laboració amb el grup de la Dra. Isabel Pérez Otaño, del Centre d’Investigació Mèdica Aplicada (CIMA) i la Universitat de Navarra, entre d’altres.
La corea de Huntington és un trastorn neurodegeneratiu progressiu i irreversible originat per la mutació en el gen que codifica per a la proteïna huntingtina (HTT). Descrita el 1872 per George Huntington en una nissaga familiar als Estats Units, és una malaltia hereditària causada per una expansió en el nombre de triplets CAG que codifiquen per a la seqüència de poliglutamina en l’extrem N-terminal de la huntingtina. Amb una incidència de cinc a set afectats per cada 100.000 individus en països occidentals, és una malaltia rara o minoritària que afecta especialment els ganglis basals i que causa alteracions motores (corea, rigidesa, etc.), dèficits cognitius i desordres psiquiàtrics.
Una malaltia minoritària sense tractament farmacològic
Tal com explica el catedràtic Jordi Alberch, cap del Grup de Recerca Consolidat (GRC) de Fisiopatologia de Malalties Neurodegeneratives de la UB i del grup de recerca sobre la malaltia de Huntington del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa sobre Malalties Neurodegeneratives (CIBERNED), «la possibilitat d’heretar la malaltia de Huntington d’un progenitor afectat és del 50 %. Avui en dia, es coneix la base genètica d’aquesta patologia però no té tractament». «És a dir —continua l’expert—, sabem quina és la mutació genètica que causa la malaltia però encara s’ignora el mecanisme molecular que determina el dany i la mort neuronal en el teixit nerviós».
Sobre la malaltia de Huntington s’han assolit avenços força significatius en recerca bàsica, però encara no s’han trobat tractaments efectius. Pel Dr. Alberch, «el nou treball, basat en una aproximació experimental multidisciplinària de caràcter preclínic, contribuirà a obrir noves vies al disseny de futures estratègies terapèutiques contra aquesta patologia». El professor Jordi Alberch lidera també un equip científic de referència internacional en l’estudi de les deficiències motores i cognitives que caracteritzen la malaltia de Huntington i altres malalties neurodegeneratives dels ganglis basals.
El glutamat, un potent neurotransmissor
Els receptors de glutamat de tipus NMDA (N-metil-D-aspartat) són estructures macromoleculars constituïdes per diferents subunitats (GluN1A, GluN2A, GluN3A) que poden presentar variants. L’expert de la UB Albert Giralt, primer autor de l’article juntament amb Sònia Marco, subratlla que «els receptors NMDA són importantíssims per al funcionament del cervell, regulen processos de memòria i aprenentatge i estan implicats en altres malalties com ara l’esquizofrènia i l’Alzheimer».
«Fins ara —explica el Dr. Giralt, premi Jove Investigador del CIBERNED el 2012—, els estudis clínics que regulaven la funció dels NMDA no tenien cap mena d’especificitat i per això no havien tingut èxit. Els nostres resultats obren una nova possibilitat de generar fàrmacs molt més específics contra unes subunitats concretes dels NMDA —les GluN3A o NR3A— per millorar significativament la simptomatologia dels malalts de Huntington».
El nou treball, finançat amb l’ajut del Pla nacional d’R+D+i i la Fundació CHDI, serà un nou impuls a l’àrea de recerca en el camp de les malalties rares, un conjunt de patologies que afecten poblacions minoritàries i que estan fora del focus d’interès de la gran indústria farmacèutica. L’equip científic vol impulsar futures línies de recerca sobre l’activitat dels receptors NMDA en patologies neurodegeneratives severes per dissenyar teràpies neuroprotectores amb molècules antagonistes d’interès farmacològic que bloquegin l’acció específica de les subunitats GluN3A d’aquests receptors i aturin o retardin el procés neurodegeneratiu lligat a la malaltia de Huntingon.
Per consultar l’article …… CLICAR AQUÍ
