Mor Martí de Riquer, un dels impulsors de la UAB
Ens ha deixat el filòleg Martí de Riquer, qui va formar part de la Comissió Promotora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i va impartir classes als primers anys de la Facultat de Filosofia i Lletres. Era un destacat medievalista, reconegut especialment com un dels màxims coneixedors d’El Quijote (en va ser responsable d’una reputada edició el 1944) i de l’obra en general de Miguel de Cervantes.
De Riquer (1914-2013) es va formar i va impartir classes a la Universitat de Barcelona des dels anys quaranta. El 1965 va esdevenir membre de la Reial Acadèmia Espanyola. A la tardor de 1968, es va incorporar a la Comissió Promotora que presidia Vicenç Villar Palasí i que va impulsar la creació de les primeres facultats de la UAB. De Riquer va contribuir al naixement de la Facultat de Filosofia i Lletres i hi va impartir classes entre 1970 i 1974.
Gran expert en literatures romàniques, entre les seves especialitats es troben l’estudi del Tirant lo Blanc de Joanot Martorell, els trobadors, el món de la cavalleria medieval, el cicle artúric… Va ser autor d’abundants treballs filològics, des de L’humanisme català, el primer assaig que va publicar amb només vint anys, fins a La leyenda del Graal y temas épicos españoles, L’arnès del cavaller, Aproximación al Quijote, Para leer a Cervantes i molts altres. Va ser també el responsable d’edicions de nombrosos clàssics com ara Chrétien de Troyes, Jacint Verdaguer, Fernando de Rojas, etc. Figures de l’àmbit filològic com ara Joaquim Molas, Antoni Comas, Salvador Clotas, José Manuel Blecua, Francisco Rico o Jordi Llovet han estat els seus alumnes i deixebles.
L’experiència de la Guerra Civil va marcar la seva trajectòria. Va treballar, a la Generalitat, al Servei per a la Recuperació del Patrimoni, i el 1937 es va passar al bàndol franquista motivat per les seves conviccions religioses. La seva biografia va ser publicada el 2008. Abans, a l’obra Quince generaciones de una familia catalana, De Riquer glossava la llarga dinastia aristocràtica de la que descendia.
Va ser president de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Entre les seves distincions, destaquen la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat el 1992, el premi Príncep d’Astúries de 1997 i el Premi Nacional de les Lletres del 2000. Va ser nomenat senador per designació reial el 1977.
Ahir dimecres es varen fer els funerals.♦
