Nous doctors ‘honoris causa’ per la Universitat de València
El físic Ignacio Cirac, el jurista Pascual Sala, el politòleg Sami Naïr i el cirurgià Paul Sugarbaker, doctors ‘honoris causa’ per la Universitat de València
El Consell de Govern de la Universitat de València ha aprovat, aquest divendres, nomenar doctors ‘honoris causa’ el físic Ignacio Cirac, el jurista Pascual Sala, el politòleg Sami Naïr i el cirurgià Paul Sugarbaker. En els propers mesos es concretaran les cerimònies oficials d’investidura. Tots quatre han rebut un ampli suport en la votació.
Ignacio Cirac és reconegut internacionalment pels seus treballs en Óptica Quàntica, Informació Quàntica i la Física Quàntica. Entre les seues aportacions més importants destaquen la primera proposta d’ordinador quàntic, basada en un sistema físic realitzable al laboratori; la idea que els àtoms freds atrapats en xarxes òptiques poden ser utilitzats com a simuladors de sistemes de matèria condensada; o les seues aportacions a la teoria de l’entrellament quàntic (‘entanglement’). L’impacte de les seues investigacions és enorme en la comunitat científica i és un dels físics més influents en el món.
Cirac va nàixer l’any 1965 a Manresa i és llicenciat (1988) i doctor (1991) en Física per la Universidad Complutense de Madrid. Va ser professor a la Universidad de Castilla-La Mancha entre 1991 i 1996, any en que marxa a Àustria per a ocupar una plaça de catedràtic a la Universitat d’Innsbruck, on va romandre fins a l’any 2001, quan, als 35 anys d’edat, esdevé director de la Divisió Teòrica de l’lnstitut Max-Planck pera l’Òptica Quàntica a Alemanya –centre de referencia mundial–, posició que ocupa actualment.
Sami Naïr és politòleg, filòsof, sociòleg i catedràtic francès, especialista en moviments migratoris i creador del concepte de co-desenvolupament. Entre 1997 i 1999 va ser assessor del Govern de Lionel Jospin, i fins a 2004, europarlamentari. És catedràtic en Ciències Polítiques, director del Centre Mediterrani Andalusí (CMA) i professor-investigador en la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla. Va dirigir ‘Les temps Modernes’ junt a Simone de Beauvoir i ‘L’Evenément européen’, amb Edgar Pisani.
Pel que es refereix a la Universitat de València, les relacions amb Sami Naïr es remunten a quasi vint anys. Ha estat professor convidat i professor titular de les càtedres Canyada Blanch i Mediterrània. Ell mateix va jugar un paper decisiu en la creació de càtedra Canyada Blanch. Al llarg dels anys el professor Naïr ha ajudat a la consecució de beques i estades de formació d’investigadors i professors, i ha participat en la formació i en l’avaluació de tesi de màster i de doctorat en diferents departaments i facultats de la nostra Universitat.
Pascual Sala Sánchez (València, 18 de juny de 1935) ha ocupat la presidència del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial entre 1990 i 1996. El 2004 fou escollit membre del Tribunal Constitucional, i president el 2011. Llicenciat en Dret per la Universitat de València, és expert en Dret Administratiu i procés contenciós administratiu, i ha publicant diverses obres sobre aquestes matèries.
Va ingressar a la carrera judicial el 1962 i va accedir per oposició al lloc de magistrat de la jurisdicció contenciosa administrativa, tasca que va desenvolupar entre 1972 i 1982. El 1982 va ser nomenat conseller del Tribunal de Comptes pel Congrés dels Diputats a proposta del PSOE. Quatre anys després es va convertir en magistrat del contenciós administratiu del Tribunal Suprem, i el 1988 va ser elegit president del Tribunal de Comptes pels membres d’aquest tribunal.
Paul Sugarbaker és un eminent cirurgià d’EUA, que treballa actualment en el National Cancer lnstitute de Washington com a director de Programa de Tractament de la carcinomatosi peritoneal. En l’any 1983 va iniciar un nou tractament d’aquesta patologia, basat en la Cirurgia Citoreductora de màxim esforç combinada amb l’aplicació de quimioteràpia peritoneal amb hipertèrmia.
Aquest procediment, que porta el seu nom (CRS+HIPEC, Tècnica de Sugarbaker), ha demostrat la seua eficàcia en aquesta patologia, que fins llavors havia estat considerada inoperable. Els bons resultats han fet que fóra acceptada per la comunitat científica internacional, amb difusió i acceptació mundial. En l’Hospital Clínic Universitari de València, es va iniciar aquesta tècnica en l’any 1996 amb magnífics resultats. A l’octubre passat se li va imposar la Medalla de la Universitat de València.♦
