Javier Gomá a ESADE: “Hi ha motius per pensar que vivim el millor moment de la història universal”
L’assagista i nou professor visitant d’ESADE – Universitat Ramon Llull aposta per una visió culta de la realitat en la seva ponència, titulada “Educar amb el cor”
“No vivim en el millor dels mons possibles, però sí en el millor dels que han existit.” Aquesta és una de les conclusions principals de la primera conferència del curs al campus d’ESADE Madrid, a càrrec de Javier Gomá.
Gomá serà professor visitant d’ESADE. Per al filòsof, “la crisi que estem patint és un experiment antropològic immens; mai abans havíem vist una situació com aquesta, digna de reflexió”. Ha presentat l’acte Francisco Longo, secretari general d’ESADE.
Sosté que “mentre que el comportament de l’espanyol mitjà ha estat cívic, el dels intel·lectuals, basat en una visió a curt termini, dominada per la ideologia i per l’anècdota personal, ha estat molt poc raonable”, i és per això que, segons Gomá, cal una visió culta, que “no consisteix a saber història, sinó a tenir una consciència històrica capaç de relativitzar tot el que és humà i crear un món simbòlic, propici a la convivència”.
A partir d’aquesta consciència històrica, l’assagista i director de la Fundación Juan March constata que “hi ha motius per creure que vivim el millor moment de la història universal. El progrés moral que hi ha hagut els darrers cinc-cents anys ens obliga a pensar així: l’Estat de dret i del benestar, la igualtat, la democràcia…”
“La democràcia necessita una visió culta —afegeix—; és el govern de la imperfecció, del que és contingent i relatiu, i requereix un cor educat que comprengui que no hi ha veritats absolutes, que tot és fal·lible.” Per això, segons Javier Gomá, és vital formar els anhels i desterrar el sentit existencial actual de la democràcia: “Educar el cor és reconciliar-se amb la imperfecció pròpia i aliena; no podem projectar sobre les institucions una cosa que no donen, que no poden ni han de donar.”
Javier Gomá és avui un dels filòsofs més reconeguts i influents del país. Doctor en Filosofia i llicenciat en Filologia Clàssica i en Dret, va guanyar les oposicions al cos de lletrats del Consell d’Estat amb el número 1 de la promoció. Des de 2003, és director de la Fundación Juan March, amb seu a Madrid. Va obtenir el Premi Nacional d’Assaig de 2004 pel seu primer llibre, Imitación y experiencia (2003) que, juntament amb Aquiles en el gineceo (2007) i Ejemplaridad pública(2009), conformen una trilogia dedicada a l’experiència de la vida. Darrerament, ha publicat una monografia dedicada a l’esperança, titulada Necesario pero imposible (2013). El conjunt d’aquests quatre llibres conforma un projecte filosòfic més ampli, anomenat “teorema de l’experiència i l’esperança”. Ha rebut diversos guardons pels seus llibres; col·labora habitualment amb diversos mitjans de comunicació, i ha dictat conferències en moltes institucions espanyoles i estrangeres.♦
