Enquesta a la joventut de Catalunya 2012 (EJC12)

La Direcció General de Joventut del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya  ha elaborat una nova edició de l’Enquesta a la joventut de Catalunya 2012 (EJC12). Les dades que se’n desprenen són una important eina per entendre el pensament i comportament d’un sector de la població de Catalunya que cap universitat en pot prescindir. A continuació us oferim una síntesi dels resultats de l’Informe general de l’enquesta EJC12.

Enquesta a la joventut de Catalunya 2012

Síntesi dels resultats de l’EJC12

Únicament l’1,6% de les persones joves són passives respecte els estudis i el treball. Del total de joves de 15 a 34 anys, un 61,5% són laboralment actius, és a dir, la seva activitat principal és treballar (ocupats) o buscar feina de manera activa (desocupats); el 33,5% són estudiants (activitat principal); el 2,9% es dediquen, també com a activitat principal, a les seves responsabilitats familiars (treball de cura); i el 2,1% són joves inactius/ves en altres situacions: un 0,3% es dediquen als estudis com a activitat secundària i un 0,2% es dediquen a fer feines informals també com a activitat secundària; únicament l’1,6% dels i les joves de 15 a 34 anys no estudien, treballen, busquen feina o s’ocupen de les seves responsabilitats familiars; és a dir, no són actius en relació amb el treball i/o els estudis.

Bona part d’aquest 1,6% de joves manifesten haver buscat feina en el passat i no haver-ne trobat i/o tenir problemes físics o anímics per buscar feina o estudiar; és a dir, es tracta d’un perfil de jove en risc d’exclusió social. Aquestes dades contrasten amb l’indicador habitualment emprat per mesurar la relació de les persones joves amb els estudis i el treball (la taxa de joves NEET1 o “ni-ni”). Aquest indicador inclou les persones joves desocupades (tot i que cal que busquin feina de manera molt activa per tal de ser considerades com a tal per l’Enquesta de població activa) o que com a activitat principal tenen responsabilitats familiars (i que per tant fan treball de domèstic i de cura, encara que no estigui remunerat), i per tant no pot ser usat per a mesurar la proporció de joves que no estudien, no treballen ni tenen la voluntat activa de fer-ho.

Relacionat amb aquesta qüestió, del total de persones joves de 15 a 34 anys desocupades o inactives i que no estudien, el 56,0% no estudien perquè tenen algun impediment per fer-ho: el 31,3% no ho fan perquè s’han d’ocupar de les seves responsabilitats familiars; el 6,5% tenen un impediment físic o una malaltia; i el 18,2% no es poden pagar els estudis. D’altra banda, el 7,1% són a punt de començar a estudiar; el 15,5% tenen el nivell d’estudis que desitgen; i únicament el 16,2% no estudien perquè no els agrada o perquè creuen que no els serviria de res.

 La crisi econòmica estimula la cooperació intergeneracional. La crisi econòmica està dificultant l’emancipació de les persones joves i estimulant la cooperació entre pares i fills. El 36,6% de les persones de 20 a 34 anys viuen a la llar d’origen. D’aquestes, el 40,8%aporten més d’una quarta part dels ingressos totals de la llar. Concretament, el 30,6%aporten entre el 25% i el 50% dels ingressos de la llar i un 10,2% més del 50%. Tot i això, el 18,7% de les llars on viuen els joves no emancipats de 20 a 34 anys estan per sota del llindar de la pobresa. Ara bé, si no es tinguessin en compte els ingressos2 que aquests joves no emancipats aporten la proporció d’aquestes llars per sota del llindar de pobresa seria del 35,1%. És a dir, les persones joves no emancipades fan sortir de la pobresa al 16,4% de les llars on viuen. En aquest sentit, cal destacar que el 22,6% de les persones joves no emancipades de 20 a 34 anys fan transferències monetàries directes als seus pares.

Ara bé, l’ajuda entre els membres de la llar es dóna en ambdues direccions. En contra del que afirma l’estereotip del jove acomodat a la llar d’origen, el 60,9% de les persones de 20 a 34 anys que viuen amb els pares estarien per sota del llindar de la pobresa si s’emancipessin i anessin a viure sols; la proporció pujaria fins el 73,2% en el supòsit que destinessin el 30% dels seus ingressos a pagar l’habitatge. Si en comptes d’anar a viure sols anessin a viure en parella, i en el supòsit que aquesta tingués els mateixos ingressos, la taxa de pobresa seria del 53,9% (63,9% si es resta el 30% dels ingressos destinats a la vivenda). Si la parella no tingués ingressos, la taxa de pobresa seria del 79,1% (92,4% si es resta el 30% dels ingressos destinats a la vivenda).

El 25,2% de les persones joves de 20 a 34 anys tenen fills. Lluny del tòpic de la persona jove despreocupada que viu al dia, una quarta part dels joves de 20 a 34 anys han tingut com a mínim un fill/a. La proporció arriba fins el 47,0% de les persones de 30 a 34 anys. El 41,6% de les persones joves amb fills declaren tenir força o moltes dificultats per conciliar els estudis o la feina amb la vida familiar (puntuació de 7 o més punts en una escala de 0 a 10).

El nivell d’estudis i els ingressos dels joves amb fills condicionen les seves oportunitats laborals i les oportunitats educatives dels seus fills. Així, per exemple, a igualtat de condicions (si a través d’una regressió es controla l’efecte de les altres variables que podrien influir-hi), les noies amb fills i amb estudis superiors tenen un 75,2% més de probabilitats d’estar ocupades que les noies amb fills amb estudis obligatoris o inferiors. Igualment a igualtat de condicions, les famílies joves amb nivells d’ingressos més elevats tenen una probabilitat més alta de portar els seus fills a l’escola bressol, circumstància que, segons han demostrat diversos estudis, tendeix a facilitar, a llarg termini, l’assoliment de fites educatives i laborals. Així, els fills de les persones joves que viuen en el 25% de llars amb més ingressos tenen més de quatre vegades de probabilitats d’anar a l’escola bressol que els fills de les persones joves que viuen en el 25% de llars amb menys ingressos.

La majoria de les persones joves participen políticament i social. L’anàlisi de les dades de l’EJC12 ha permès classificar les persones joves segons les seves actituds i pràctiques amb relació a la participació social i política. Únicament el 19,4% de les persones joves es poden considerar com a apàtiques respecte la política i la participació. Es tracta de joves que mostren actituds d’allunyament i desinterès respecte l’esfera política i això fa que no participin ni a través de formes institucionals (votar, militar en partits o sindicats o contactar amb polítics) ni d’altres de més alternatives (participar en manifestacions, signar peticions o assistir a actes reivindicatius). El 51,1% de les persones joves tenen actituds i pràctiques marcades per una participació amb una intensitat mitjana o alta, sobretot a través de formes de participació extrainstitucionals. Aquesta és, de fet una de les característiques més remarcables de la participació juvenil. Sembla que les persones joves estan buscant, cada cop més, formes alternatives de participació que els permetin expressar amb més matisos la seva visió del món. Aquest joves amb un perfil més participatiu són també els que tenen postures més crítiques cap al funcionament de la democràcia i les seves institucions en un moment on la crisi econòmica sembla estar afectant també la credibilitat d’algunes institucions polítiques. Un 29,5% de les persones joves tenen unes pràctiques participatives de més baixa intensitat. Són joves que mantenen vincles amb el seu entorn tot i que tenen actituds menys crítiques que fa que la seva participació sigui més moderada. La tipologia de joves segons el seu perfil d’actituds polítiques i participació que es presenta a l’anàlisi de l’EJC12 té sis grups que poden ser sintetitzats en aquests tres i s’ha elaborat a partir d’una anàlisi de conglomerats, tècnica que ha permès analitzar conjuntament deu indicadors sobre actituds i comportaments polítics i participatius de les persones joves.

Dues terceres parts dels joves ha realitzat alguna acció formativa en el darrer any. El 35,3% dels i les joves de 15 a 34 anys està cursant estudis reglats: el 19,5% sense realitzar formació complementària (actualment o en el darrer any) i el 16,1% a més d’estudiar fan formació complementària. El 29,8% de les persones joves no cursen estudis reglats però estan fent o han fet en el darrer any algun tipus de formació complementària. En total, el 65,4% de les persones joves han realitzat algun tipus d’activitat formativa en el darrer any. El 21,2% de les persones joves voldrien tenir un postgrau o un màster i el 25,2% voldrien tenir una llicenciatura. Únicament el 22,0% dels i les joves tenen el nivell d’estudis desitjat.

 El 75% de les persones joves parlen català habitualment tot i que només el 36% el tenen com a llengua inicial. El 36,0% de les persones joves de 15 a 34 anys tenen el català com a llengua inicial; el 47,0% el castellà; el 10,0% altres llengües; i el 5,2% el català i el castellà. No obstant això, el 75,5% dels i les joves parlen el català amb una certa freqüència (el 50,3% parlen només en català, més en català que en castellà o les dues llengües per igual). El 55,3% dels i les parlants habituals del català (els i les qui parlen només en català, més en català que en castellà o les dues llengües per igual), doncs, no tenien el català com a llengua inicial. Els usos lingüístics entre la joventut catalana, per tant, es caracteritzen per la hibridació, ja que el 60,5% parlen més d’una llengua habitualment (principalment el català i el castellà, tot i que el 8,1% parlen el català i/o el castellà i una altra llengua). Tot i això, entre les persones joves estrangeres únicament el 20,5% empra el català habitualment, proporció que augmenta fins el 34,5% si hi afegim els qui parlen més castellà que català. Les dades també mostren com l’ús de la llengua canvia segons el context en què es produeix la parla. En aquest sentit, la hibridació també és la pràctica habitual per pràcticament la meitat dels i les joves catalans en quatre contextos: entre el 40% i el 60% dels i les joves usen les dues llengües (una més que l’altra o ambdues per igual) amb els amics, als estudis, a la feina o amb desconeguts. És a dir, la hibridació sobretot es produeix a l’esfera pública. Si es té en compte que la llengua inicial més estesa és el castellà, la hibridació en l’esfera pública, a grans trets, afavoreix l’ús del català. Un exemple d’això ocorre en el context educatiu, en què el 60,6% dels i les joves catalans hi empren només o sobretot el català.

La hibridació es refereix als canvis de llengua quotidians, en el moment actual. Per contra, també es pot analitzar el canvi de llengua al llarg del temps (el pas de la llengua inicial a la llengua habitual): el 29,1% dels i les joves catalans són catalanoparlants d’origen que en l’actualitat parlen només o sobretot en català; el 34,2% són castellanoparlants d’origen que en l’actualitat parlen castellà; la trajectòria lingüística del català (o altres llengües) al castellà (només, sobretot o català i castellà per igual) l’han seguit el 13,5% dels joves; i la trajectòria inversa (del castellà –o altres llengües- al català), el 16,1%. 

 Dit d’una altra manera, el català és la llengua inicial que “manté” més parlants habituals un cop arribats a la joventut: és a dir, el 80,1% dels i les joves que tenien el català com a llengua inicial el mantenen com a llengua habitual (única o predominant) en l’actualitat. El castellà manté els seus parlants inicials en una proporció lleugerament menor (72,3%). En la relació amb els fills/illes, el 95,8% dels catalanoparlants d’origen parlen habitualment (només o sobretot) en català amb els seus fills; entre els bilingües d’origen l’adopció del català també és molt majoritària (81,5%); per contra, entre els castellanoparlants d’origen la proporció dels qui empren aquesta llengua amb els seus fills/illes baixa fins el 62,2%, mentre que el 36,7% hi parlen en català (a parts iguals, sobretot o únicament) amb els seus fills o filles.

Així doncs, les dades mostren que els catalanoparlants d’origen són tan sols una tercera part de les persones joves, però els canvis lingüístics al llarg de la vida (l’adopció del català com a llengua habitual) i la interacció quotidiana entre persones (que estimula l’ús d’ambdues llengües) fa que tres quartes parts dels joves usin el català amb una certa freqüència.

L’estat i hàbits de salut de les persones joves són bons i bona part de les problemàtiques estan vinculades al món laboral. Les dades de l’EJC12 també han permès elaborar una tipologia sobre l’estat i hàbits de salut de la població jove a partir de deu indicadors3. El 64% de la població jove de 15 a 34 anys té un estat i hàbits de salut òptim o bo. Els primers (estat i hàbits de salut òptims) són el 36% dels joves i es caracteritzen per manifestar una alta satisfacció amb la vida i per no sentir-se angoixades, deprimides o amb ansietat; no fumen (únicament un 2,4%) i beuen poc. El grup que té un estat i hàbits de salut bo engloba el 28% dels i les joves: també tenen una bona salut psicosocial i els indicadors d’hàbits de risc també són, en general, baixos, llevat que la majoria dels i les joves d’aquest grup fumen (59,1%) i de tant en tant beuen més del compte (64,6%).

El 36% dels i les joves, per contra, tenen a uns hàbits o estat de salut que no poden ser considerats positius. Aquest grup es divideix en dos subgrups: el primer agrupa el 26% dels i les joves. Aquestes persones tenen uns hàbits saludables però són els que manifesten tenir una pitjor salut mental/psicosocial. De fet, només el 37,1% de les persones que formen part d’aquest grup se senten molt satisfetes amb la seva vida, i el 60,0% manifesten que han patit problemes de depressió, angoixa o ansietat en els darrers 12 mesos. Prop de la meitat del jovent d’aquest grup manifesta que ha patit en els darrers mesos alguna malaltia relacionada amb la seva feina o activitat principal i el percentatge de persones que diuen haver patit accidents laborals és també relativament elevat (12,3%). Entre aquests joves hi trobem sobrepresentades les dones i les persones nascudes a l’estranger, així com les persones que estan a l’atur o en la inactivitat. El segon subgrup el conformen 10% dels joves: el que distingeix aquest grup de la resta és, d’una banda, un relatiu mal estat de salut mental/psicosocial i, d’altra banda, el fet de que entre els joves d’aquest grup predominen les conductes risc en un grau molt més elevat que entre els altres tres grups. Gairebé el 89,0% del components del grup afirma que fuma tabac amb regularitat, i el 80,3% que fuma haixix. El 35% dels i de les joves d’aquest grup manifesta prendre altres drogues i el 79,7% que s’emborratxa amb una certa freqüència (com a mínim un cop al mes). El 18,6% explica que al menys alguna vegada ha conduït begut, o ha pujat al cotxe amb algú que ho feia. El percentatge de persones que han patit accidents de trànsit en aquest grup s’eleva a 22,5%, el més alt d’entre tots els grups. Entre aquests joves hi trobem sobrepresentats els homes i infrarepresentades les persones nascudes a l’estranger.

En síntesi, la majoria de les persones joves tenen un estat i hàbits de salut bons o molt bons; i entre aquelles persones joves que no es troben en aquesta situació, el 72,2% formen part d’un subgrup en què les problemàtiques de salut no es deriven de pràctiques i comportaments de risc vinculats al món de l’oci sinó que les seves problemàtiques es poden relacionar amb les seves condicions d’ocupació, la seva situació d’atur o inactivtat o les dificultats per conciliar la vida laboral i familiar. Així doncs, en contra del que afirma l’estereotip sobre salut i joves (que vincula eles problemàtiques de salut exclusivament als comportaments de risc en l’àmbit de l’oci), es constata que és el món laboral/familiar (l’assumpció d’excessives responsabilitats o la impossibilitat d’assumir-les) allò que més condiciona la salut de les persones joves.♦

Notes de peu de plana:

1. “Not in Education, Employment or Training”.

2. Ingressos del treball, prestació per desocupació, beques, altres transferències o altres ingressos.

3. Els deu indicadors són: satisfacció vital; sentir-se deprimit, angoixat o amb ansietat; prendre medicaments; tenir malalties derivades de l’activitat principal; haver tingut un accident de trànsit; fumar tabac; fumar haixix; prendre altres drogues; tenir relacions sexuals sense protecció; emborratxar-se. La tipologia s’ha elaborat a partir d’una anàlisi de conglomerats, tècnica que ha  permès analitzar conjuntament deu indicadors sobre l’estat i els hàbits de salut de les persones joves.

 ———————————-