|
En l’anàlisi de les restes han participat investigadores del Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia i del Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Les excavacions a la cova de Can Sadurní (Begues, Baix Llobregat) han tret a la llum quatre esquelets humans de fa uns 6.400 anys, inhumats segons un model funerari desconegut fins ara a la Península Ibèrica. Hi ha molt poques coves amb necròpolis pertanyents al període de la trobada, el Neolític Mitjà Inicial, com és el cas de Begues, què a més té la particularitat que els cossos es conserven pràcticament íntegres. Va ser precisament en una troballa anterior a la mateixa cova de cossos inhumats (encara que aquell cop no tan ben conservats)), pertanyents a la mateixa capa sepulcral, que es va localitzar, entre l’aixovar funerari, restes de la cervesa més antiga d’Europa. Les excavacions a Can Sadurní són a càrrec del Col·lectiu per a la investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia de Garraf-Ordal (CIPAG) en col·laboració amb el Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la UB.
En el cas de les restes que ara s’han descobert, una lleugera caiguda de pedres des de l’exterior, quan els cossos dels quatre individus encara estaven molt sencers o iniciaven el procés de descomposició, va protegir la integritat dels cadàvers i la posició en què havien estat inhumats. Les restes pertanyen a un adult masculí d’uns 50 anys; un subadult força malmès; i dos infants, d’entre tres i quatre anys, i cinc i sis anys respectivament. L’individu masculí d’uns 50 anys està acompanyat d’un aixovar funerari que es composava d’un vas ovoïdal amb dues nanses i de porcions seleccionades de dues cabres i un vedell. Sota del braç esquerre del cadàver, a l’alçada del colze, s’ha trobat un penjoll d’ós polit amb una perforació per sostenir-lo.
Els cossos es trobaven alineats i en posició fetal. Els individus reposen sobre el costat dret, en posició replegada i la columna vertebral doblegada, d’esquenes a la paret nord de la cova. Els membres inferiors estan molt flexionats, amb els genolls davant del tòrax i les cames plegades contra les cuixes. Els braços també estan flexionats i ocupen l’espai que hi ha entre les cames i el cap. La forta posició replegada dels individus indica que els cadàvers devien ser lligats amb cordes i es van embolcallar amb una mortalla que els constrenyia.
Els quatre cossos no van ser enterrats, sinó tan sols dipositats seguint el contorn de la paret nord de la cova, longitudinalment i en arc de cercle, i deixant a l’entorn d’un metre de distància entre cada un d’ells. Es calcula que aquesta pràctica funerària va durar uns dos-cents anys. Per sobre dels cossos inhumats s’anaven dipositant més sediments; i posteriorment, es prosseguia amb el dipòsit de més inhumacions sobre aquests nous sediments. Un nou episodi de despreniment de blocs, aquest cop força important, va desplaçar i escampar les restes dels darrers cossos que s’hi havien dipositat. Entre aquestes inhumacions posteriors, i pitjor conservades, es va localitzar l’any 1999 i dipositat com aixovar, al costat d’un peu i una mà en connexió, el fragment d’una gerra en el qual es van identificar oxalats i fotòlits d’ordi. Els investigadors van determinar que eren les restes de fermentació de cervesa més antigues d’Europa.
Durant la recent campanya, també ha estat trobada una estructura de combustió, que, per les seves característiques, sembla ser producte d’un sol episodi, concret i tancat en el temps, probablement unes hores, però suficientment potent com per crear una capa de cendra. Malgrat que es creu anterior a l’episodi funerari estudiat, en altres campanyes ja s’havien identificat, en el mateix lloc, d’altres estructures de combustió que sí eren contemporànies a les inhumacions. Això fa pensar en l’existència d’una relació entre aquestes estructures de combustió i els rituals d’inhumació. En concret, en la possibilitat que es tractessin de focs de vetlla dels inhumats que s’encenien el dia del seu dipòsit a l’interior de la cavitat.
El treball d’investigació a la cova de Can Sadurní s’emmarca en el Projecte d’Investigació “La Prehistòria al sud-est del Llobregat, de la costa a les muntanyes de Garraf-Ordal” del CIPAG (Col·lectiu per a la investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia de Garraf-Ordal), que actua a l’empar de la Universitat de Barcelona, els coordinadors del qual són Josep Maria Fullola, catedràtic de prehistòria de la UB, i Manuel Edo, arqueòleg, prehistoriador i president de CIPAG. La direcció de les excavacions arqueològiques, des de fa 35 anys, corre a càrrec d’en Manuel Edo i d’en Ferran Antolín. En la tasca d’investigació hi intervenen especialistes i laboratoris de vàries universitats catalanes (Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques de la Universitat de Barcelona, Laboratoris d’Arqueozoologia, Arqueobotànica i d’Antropologia de la Universitat Autónoma de Barcelona, Universitat de Lleida, CSIC…).
La campanya d’excavacions de 2013 ha estat possible d’efectuar gràcies a una campanya de micro-mecenatge duta a terme per l’equip de CIPAG, del patrocini de Cerveses Artesanes Homebrew, del Centre d’Estudis Beguetans i de l’Ajuntament de Begues. «Això ha permès pal·liar la manca d’arribada de les subvencions concedides per realitzar les campanyes d’excavació per part de l’administració de la Generalitat de Catalunya», assenyalen els investigadors que duen a terme les excavacions.
La Universitat Autònoma de Barcelona ha participat en la troballa, amb l’estudi dels esquelets de les persones inhumades i de la fauna que els acompanya. Les anàlisis arqueozoològiques han estat realitzades per les investigadores Maria Saña i Vanessa Navarrete, del Laboratori d’Arqueozoologia del Departament de Prehistòria de la UAB. Les anàlisis de les restes humanes han estat dutes a terme per les investigadores Concepció Castellana i Mei Bardera, juntament amb M. Eulàlia Subirà, de la Unitat d’Antropologia del Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia a la Facultat de Biociències de la UAB.♦
Fotografia: Un dels esquelets de Can Sadurní. (Arxiu: CIPAG Autor: Jorge Champí Farfán)
|
