Experts urgeixen que les universitats decideixin sobre preus, oferta acadèmica i estudiants

 El grup d’opinió i reflexió en economia política EuropeG ha urgit aquest dilluns una reforma “profunda” de la universitat, que passi per dotar-la de més autonomia en àmbits com la definició dels preus públics de les titulacions, la seva oferta acadèmica i la selecció dels seus estudiants, per millorar la competitivitat de l’economia espanyola.

 Així ho exposen a l’informe ‘La reforma de la universitat. Un impuls a la competitivitat de l’economia espanyola’, que han presentat aquest dilluns el professor Martí Parellada i la coordinadora del treball Gemma Garcia al Parc Científic de la Universitat de Barcelona (UB), i que també han elaborat l’exconseller d’Economia de la Generalitat Antoni Castells, i els professors Manuel Castells, Josep Oliver i Emilio Ontiveros.

 L’estudi compara la situació amb la d’altres universitats europees i nord-americanes de referència i conclou que tenen més autonomia que els centres espanyols.

 Per aquesta raó, els seus autors veuen necessària una reforma que també els permeti més marge de gestió del pressupost i del patrimoni, de la política de contractació de personal i de les seves condicions laborals, i que tinguin capacitat per fixar el preu públic d’una determinada titulació.

 La modificació també passa, segons els experts, per canviar el model actual de governança amb l’eliminació del Consell Social i de les eleccions per escollir el rector, i per establir el Consell de Govern com a únic òrgan en el qual hi hagi representants de la societat que designin el responsable del centre i aprovin els comptes i els objectius estratègics.

 “El sistema de governança espanyol té clares insuficiències perquè prioritza la política de consens dels grups acadèmics i administratius”, ha lamentat Parellada, qui ha afegit que aquest model limita la flexibilitat a l’hora de prendre decisions.

 Ha destacat la importància de garantir l’autonomia dels centres amb mecanismes de condicions per “evitar la influència partidista” en la designació dels representants del Consell de Govern, i s’ha mostrat partidari que aquests siguin proposats per la mateixa comunitat universitària i no pel Govern.

RETALLADES

 Parellada ha defensat el cessament de les retallades en el sector i més inversió al sistema universitari en la mesura del possible, pel que ha fet una crida que la despesa pública no continuï disminuint, ja que això pot afectar “la situació actual i futura de la universitat”.

 Així, ha apostat per potenciar els ingressos privats, però mantenint el finançament públic i garantint l'”equitat” a l’accés a la universitat, a través d’una política de beques potent que equilibri l’augment de preu de les matrícules.

 Finalment, l’informe aborda la transferència de coneixements al teixit industrial, el que ha de passar per millorar la política d’incentius en els centres, ja que ara aquesta línia està molt associada a la carrera acadèmica i no s’ha modificat des de la normativa del 1983, quan es van establir ingressos afegits per a professors que transfereixin coneixement i complements salarials -sexennis– per a aquestes activitats.

 Els experts han subratllat que la universitat és “bàsica per a la competitivitat de l’economia”, i han recordat que a l’últim curs s’han graduat 222.000 persones a tot l’Estat; el sistema universitari ha rebut el 30% de la despesa en I+D+i de l’economia espanyola; ha ocupat el 48% dels investigadors espanyols; ha desenvolupat el 17% de les sol·licituds de patents internacionals, i ha realitzat el 69% del total de publicacions científiques espanyoles.♦