Investigadors de la UPV i la Clínica Universitat de Navarra desenvolupen un model matemàtic per a alleujar el dolor crònic
Els investigadors del Departament d’Enginyeria Electrònica de la Universitat Politècnica de València (UPV) Enrique Berjano i Juan José Pérez Martínez, juntament amb el doctor de la Clínica Universitat de Navarra Juan Pérez-Cajaraville, i amb la col·laboració de l’enginyer biomèdic de l’empresa Neurotherm España Víctor Muñoz, han desenvolupat un nou model matemàtic que combina la pràctica clínica habitual amb la bioenginyeria mèdica, amb la finalitat d’alleujar el dolor crònic.
L’estudi descriu el comportament elèctric i tèrmic de l’ablació bipolar polsada, un procediment emprat actualment per al tractament de la citada malaltia. Segons apunta Enrique Berjano, investigador del Departament d’Enginyeria Electrònica de la UPV, el model ha permès l’estudi comparatiu entre l’ablació polsada i la contínua, ambdues emprades per anestesiòlegs i radiòlegs en el tractament del dolor crònic “sovint sense la consciència real del que està passant en el teixit neuronal a nivell elèctric o tèrmic. El model desenvolupat podria permetre predir l’efecte sobre el teixit que s’està tractant”.
Per a Juan José Pérez Martínez, investigador també del Departament d’Enginyeria Electrònica de la UPV, el nou model “permet estudiar amb detall cadascun d’aquests dos efectes de forma ràpida, econòmica i segura per al pacient”.
Premi Rafael Hervada a la Investigació Biomèdica 2012-2013
Per a implementar el model matemàtic, el procés és el següent: primer es duen a terme simplificacions de la situació física real, després de les quals s’apliquen equacions que descriuen els fenòmens elèctrics i tèrmics en els teixits neuronals implicats abans de, finalment, realitzar les simulacions per computador amb la finalitat d’observar l’efecte d’aquelles variables que el metge pot modificar (tipus d’elèctrode, separació entre aquests, etc.).
Juan Pérez-Cajaraville, doctor de la Clínica Universitat de Navarra, destaca que “el gran èxit d’aquest projecte es basa a poder combinar la pràctica clínica habitual amb la bioenginyeria mèdica. Aquest model permetrà un ús més segur i fiable de la radiofreqüència aplicada al camp del tractament del dolor crònic. És prompte per a veure realment si els resultats clínics milloraran el que s’ha publicat, però no hi ha dubte que entendre el que fem ha de portar-nos un major èxit terapèutic”.
El treball desenvolupat per Enrique Berjano, Juan José Pérez Martínez i Juan J. Pérez-Cajaraville, amb la col·laboració de Víctor Muñoz, va ser guardonat amb el Premi Rafael Hervada a la Investigació Biomèdica 2012-2013.♦
