L’Agència Espacial Europea llença amb èxit el telescopi Gaia / UB
El satèl·lit Gaia s’ha enlairat aquest dijous des de la Guayana Francesa. El llançament ha començat a l’hora prevista, a les 10:12, hora catalana. La missió, que ha comptat amb diversos científics i enginyers catalans, farà un mapa en tres dimensions de la Via Làctia i podrà analitzar 1.000 milions d’estrelles de la nostra galàxia, un 1% del total, a més de milers d’objectes interestel·lars. La gestió de les dades es farà a través de sis equips a tot el món, un dels quals està format pel Barcelona Supercomputing Center-Mare Nostrum i el Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya (CESCA). També hi participen la Universitat de Barcelona i l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya.♦
Prop de 300 persones han seguit en directe el llançament de Gaia des de la Universitat de Barcelona
Aquest matí, a les a les 10.12 a. m. (hora peninsular), ha tingut lloc, amb èxit, el llançament del satèl·lit Gaia de l’Agència Espacial Europea (ESA) des de la base espacial de Kourou (Guaiana Francesa). L’esdeveniment l’han seguit en directe des de la UB prop de 300 persones, entre estudiants, professors i investigadors que ha participat en la missió. Durant l’acte, els investigadors han explicat els principals reptes de Gaia i les diferents fases del llançament, així com la participació espanyola en aquest projecte.
La major part de l’equip d’investigadors de la UB, membres de l’Institut de Ciències del Cosmos (ICC-UB) i l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) que han participat en la missió Gaia han seguit l’enlairament des de la Universitat, d’altres s’han desplaçat fins a Darmstadt (Alemanya), on hi ha el Centre Europeu d’Operacions Espacials de l’ESA, i alguns també l’han seguit des del Centre d’Astronomia Espacial Europeu (ESAC), a Villanueva de la Cañada (Madrid), on es feia un altre acte coincidint amb el llançament.
En el llançament, un coet Soyuz-Fregat ha portat el satèl·lit, de més de 2.000 quilos de pes, a una òrbita baixa terrestre. Un cop despresos els diversos elements del coet, Gaia ha obert el para-sol, un dels moments clau de la operació. Ara, el satèl·lit farà gairebé una revolució completa a la Terra abans de dirigir-se cap a la destinació final, el punt L2 de Lagrange, situat a 1,5 milions de quilòmetres en direcció contrària al Sol.
Gaia trigarà a l’entorn de trenta dies per arribar a L2. Aleshores es disposarà d’un parell de mesos per calibrar i verificar els complexos instruments de mesura. A partir de llavors, començaran les observacions rutinàries, que duraran cinc anys.
Durant aquest temps, el satèl·lit Gaia recollirà dades de mil milions d’estrelles per construir el mapa en 3D de la Via Làctia més complet que s’hagi fet mai. La missió té com a objectiu mesurar les distàncies, posicions, moviments i característiques físiques de mil milions d’estrelles de la nostra galàxia amb una precisió sense precedents. El propòsit científic del projecte és desvelar la història de la formació i l’evolució de la Via Làctia.♦
