La visió institucional de la Universitat de Lleida
Comencem a LO CAMPUS DIARI un recorregut sobre les diferents visions i estratègies en Recerca de les diferents Universitats de parla catalana. De cada universitat publicarem la visió institucional i també altres visions, moltes vegades contraposades, que diversos sectors també teoritzen o porten sectorialment a la pràctica en els seus Centres.
A continuació publiquem el primer article d’opinió sobre Recerca Universitària de la Universitat de Lleida escrit conjuntament pel Vicerector de Política Científica i Tecnològica, Albert Sorribas i pel Vicerector de Recerca, Jaume Puy.
La recerca a la Universitat de Lleida: motor d’innovació
Què tenen en comú una aspirina, un llibre sobre la nostra història, un sistema de regadiu eficient i una pròtesi de genoll? Què vincula a Darwin amb Einstein, Fabra o Trueta? Quina relació hi ha entre les regles d’ús dels pronoms febles, el protocol de tractament d’una infecció o l’AVE? Què fa possible construir un cotxe eficient o dissenyar un sistema de control d’una explotació ramadera?
Totes aquestes coses estan lligades, d’una manera o altra, a una activitat de recerca científica que, després de molts esforços, permet avançar el coneixement i obtenir noves solucions a problemes de rellevància social i científica. En molts cops, han calgut anys de feina i una pacient tasca d’ajuntar petits resultats per poder arribar a disposar de coneixements suficients per tal de poder desenvolupar aplicacions pràctiques. En qualsevol cas, l’activitat de recerca científica es caracteritza per la tenacitat i la perseverança, per l’anàlisi detallat de les dades, fenòmens i resultats experimentals, un bon coneixement previ sobre el que altres han fet abans que nosaltres i per la incorporació de noves idees al paradigma establert. Per tot això, cal disposar dels recursos humans i materials necessaris per tal de fer la feina.
Avui dia, la recerca, sobretot en les branques d’activitat més tècniques, requereix cada vegada més d’un esforç col·laboratiu entre diferents grups que, d’una manera complementària, contribueixin a completar els diferents aspectes que són necessaris per assolir resultants rellevants. Així, cal establir bons contactes entre grups i dissenyar una estratègia adient per arribar a ser competitius en un entorn cada cop més exigent. En molts casos, aquest esforç s’ha d’ampliar, necessàriament, a l’àmbit internacional.
La col·laboració internacional és el pal de paller del nou programa europeu Horitzó 2020 que fixa els grans reptes que la Unió Europea defineix com a prioritaris en els propers anys. En aquest programa, la recerca i la seva aplicació en aconseguir resultats d’innovació aplicables a l’activitat de les empreses són trets distintius que han d’estar presents en el diferents projectes que puguin desenvolupar les diferents entitats de recerca.
En aquest context, on estem situats a la Universitat de Lleida? La Universitat de Lleida va aprovar el passat desembre el seu Pla de Recerca per als propers anys, en un esforç per a definir quin paper vol jugar en el context català i europeu. El Pla valora tant la tradició de recerca en cada camp específic, on estem situats en molt bona posició en diferents àmbits, com els nous requisits que sorgeixen de la necessària col·laboració internacional en grans projectes. Dins dels compromisos que la Universitat de Lleida es planteja per al futur a mig termini, destaca la ferma voluntat per esdevenir un referent en la capacitat d’aportar solucions a grans reptes socials i científics. Amb això, la nostra universitat és conscient de la necessitat de participar en els grans reptes dels nostres dies aportant nous coneixements que permetin millorar la nostra societat en tots els aspectes.
Per tal de ser competitius, però, cal disposar d’estructures de recerca competitives i reconegudes per la comunitat científica, les institucions i el teixit empresarial. Per aconseguir-ho, la Universitat de Lleida vol impulsar quatre centres de recerca que liderin la recerca en els àmbit estratègics definits per la UdL: Agroalimentació, Biomedicina, Tecnologia i Sostenibilitat, i Desenvolupament Social i Territorial. En els dos primers àmbits, Lleida compta ja amb centres reconeguts de la xarxa CERCA de la Generalitat de Catalunya: Agrotècnio (Institut de Recerca en Agrotecnologia) i CTFC (Centre Tecnològic Forestal de Catalunya) per la part agroalimentària i IRBLleida (Institut de Recerca Biomèdica de Lleida) per la part biomèdica. En l’àmbit tecnològic, el nou centre INSPIRES (Institut Politècnic d’Innovació i Recerca en Sostenibilitat) va iniciar l’activitat l’any passat. Actualment, s’està en fase de definir el quart institut en desenvolupament social i territorial que ha de completar l’estructura bàsica de la recerca a l’entorn de la nostra Universitat.
Els centres de recerca, com s’ha indicat abans, han de donar visibilitat a la recerca que es fa a la nostra universitat. Necessitem, però, fer un pas més. Per això, el Pla de Recerca proposa una especialització al voltant de reptes que siguin rellevants tant des del punt de vista social com del científic. Aquests reptes, en la línia que proposa el nou programa europeu Horitzó 2020, han d’adreçar grans qüestions que forçosament requereixen el treball conjunt de diferents especialistes. Per assolir-ho, el treball en xarxa és fonamental.
Quins són els avantatges de treballar en xarxa? Actualment el coneixement i els mètodes necessaris per arribar a innovacions rellevants no es troben en una especialitat concreta. Qui hauria dit fa uns anys que per avançar en el tractament del càncer serien fonamentals les matemàtiques i la computació per ordinador? Qui hauria pensat que l’agricultura necessitaria del tractament d’imatges o de la intel·ligència artificial? La innovació requereix introduir nous coneixements en un àmbit concret de manera que coses que abans no es podien fer o es feien d’una determinada manera es puguin fer de manera més eficient i pràctica.
El treball en xarxa té grans avantatges. Les interaccions entre els grups i centres poden variar per adaptar-se a cada nou repte sense que necessàriament hagi de canviar el que cada grup fa. En aquest sentit, una bona xarxa de centres i grups és una eina molt potent. El Pla de Recerca de la UdL aposta per aquesta opció, conscient que a més és una manera d’integrar a tots els grups de recerca en un objectiu comú.
Amb tot això, la Universitat de Lleida vol jugar un paper de lideratge que permeti avenços socials i de coneixement amb una clara vocació d’interacció amb el teixit productiu. Més enllà de la feina de recerca bàsica, absolutament necessària, com s’ha dit abans, cal que la universitat i les empreses trobin l’espai comú on puguin fructificar les idees permetent una innovació efectiva dels processos productius. En aquest sentit, la Fundació Universitat de Lleida ofereix una finestreta única de relació entre el mon universitari i les empreses, facilitant els contactes entre ambdues bandes.
I d’on traurem els diners per a tot això? La recerca és una activitat que necessita inversió i estabilitat en l’entorn de treball. Aquesta inversió cal anar a buscar-la, ja sigui en convocatòries oficials de ministeris o altres entitats, ja sigui via mecenatge o per convenis i acords amb empreses. El nou programa europeu Horitzó 2020 obra la porta a participar en grans projectes on es treballarà conjuntament amb diferents grups de la Unió Europea. Tot i que no serà fàcil, la Universitat de Lleida aposta per participar activament en aquest programa i posarà els mitjans necessaris per a que els grups que tinguin idees i projectes concrets puguin participar-hi. La participació de Centres/grups de recerca d’altres països i d’empreses és un requisit important en aquest programa. Per tant, caldrà també buscar els millors socis disposats a participar en aquestes oportunitats.
Amb això tenim ja tots els ingredients sobre la taula: objectius, idees, investigadors, empreses, projectes, etc. Ara, com en tota bona recepta, cal aconseguir que tot plegat lligui. Tenim grans grups i fem recerca de molta qualitat. De fet, en molts àmbits la recerca que ara es pot fer a la Universitat de Lleida competeix amb èxit a nivell internacional. El Pla de Recerca reconeix aquest potencial i posa les eines per a fer un pas endavant. Esperem que els resultats futurs permetin dir que la tria va ser adient.♦
Albert Sorribas. Vicerector de Política Científica i Tecnològica de la UdL.
Jaume Puy. Vicerector de Recerca de la UdL.
—————————————————————————————————————
