Tesi: Pere Gil (1550-1622), autor de “La història moral de Cathalunya”, fita de la historiografia catalana moderna / UdG
El jesuïta reusenc Pere Gil, autor notable, que va viure a cavall dels segles XVI i XVII, va tenir un paper de primer ordre en la direcció espiritual de la diòcesi de Barcelona. Una tesi de Rodolfo Galdeano presentada a la Facultat de Lletres la Universitat de Girona ha elaborat l’edició crítica d’una de les seves obres cabdals: “La història moral de Cathalunya”.
Rodolfo Galdeano ha defensat una tesi doctoral què comprèn l’edició crítica de La història moral de Cathalunya, un estudi introductori que aporta coneixement sobre l’autor, Pere Gil, i el seu temps i un d’específic de l’obra a partir de la seva anàlisi, la comparació amb una altra obra coetània i una descripció detallada dels capítols que la componen. El treball ha estat dirigit pels catedràtics de la UdG Xavier Torres i Joaquim Garriga, historiador i historiador de l’art, respectivament, ambdós experts en l’època de Pere Gil.
La primera part, dedicada a confegir una biografia fonamental de Pere Gil, aborda les etapes inicials de la seva formació i recrea l’ambient espiritual i intel·lectual de la Barcelona dels nous ordes religiosos sorgits arran de la reforma tridentina; en aquest context, s’ocupa de l’activitat de Pere Gil al costat del bisbe Joan Dimes Loris, el qual, en paraules de Galdeano, “du a terme un pontificat que suposarà un viratge decisiu en el programa de confessionalització i de renovació teològica i pastoral de la diòcesi, en la qual, Pere Gil, hi té un paper destacat”.
“Plantegem la biografia del jesuïta reusenc a partir de l’espiritualitat de la Companyia de Jesús a fi de situar el personatge en un àmbit més ampli: el de la Barcelona confessional, immersa de ple en un procés de recristianització”, explica Galdeano. L’investigador remarca que l’interès de la biografia de Pere Gil rau en la descripció de l’espiritualitat de la Companyia de Jesús, amb la intenció de situar el personatge en el context més ampli possible: el de la Barcelona de la contrareforma. “Hem volgut emfasitzar la importància de l’ambient lul·lista de la Universitat de Barcelona i el de les classes dirigents de la ciutat, que estaven molt lligades a la Companyia de Jesús i a la seva nova espiritualitat reformada,” perquè com s’afirma a la tesi, aquesta espiritualitat és la que explica les bases epistemològiques de la Història natural, moral, eclesiàstica i de sants de Cathalunya.
Galdeano ha dedicat la segona part de la tesi doctoral a l’estudi específic del llibre segon de la Història catalana, que ha abordat des d’una perspectiva comparada. A partir de l’anàlisi del model d’història tripartida –natural, moral i eclesiàstica– característica de la concepció contrareformista de la història i a la qual pertany l’obra de Gil, i prenent com a model la Historia natural y moral de la Indias, publicada a Sevilla el 1590, l’investigador compara l’obra de Pere Gil amb la Naturalis et moralis historia regno Sardiniae, del jesuïta Giovanni Arca, “a fi de comprovar fins a quin punt l’obra del reusenc coincideix amb el gènere d’història natural i moral”. A continuació, se situen la resta dels llibres en relació al pla general de l’obra i es reconstrueix el temari del llibre tercer, la Història eclesiàstica de Cathalunya (el llibre primer, la Geografia o Història natural de Catalunya, fou publicat per Josep Iglésies, Pere Gil, S.I. (1551-1622) i la seva Geografia de Catalunya, IEC, Barcelona, 1949, 2002). Més endavant es detalla el contingut dels capítols de la Història Cathalana moral i finalment se’n fa un estudi específic, “perquè presta atenció als anys immediatament posteriors a la «reconquesta», els més incerts de la història del principat i dels quals, Jerónimo Zurita no es va ocupar en els seus Anales de la Corona de Aragón, que va editar a Saragossa el 1562”. Un apartat de la tesi que es clou amb la contextualització del text de Pere Gil en la historiografia catalana del període, la qual cosa el fa aparèixer com un continuador de l’Epítome de la Genealogia dels comtes de Barcelona que encapçalava l’edició de les actes de la Cort general de 1585 i representa la validació de la tradició llegendària.
La tercera i última part de la tesi correspon a l’edició del text de La història moral de Cathalunya, de Pere Gil, cosa que Galdeano fa respectant fidelment l’ortografia original i seguint els criteris usuals d’edició, acompanyant-la d’un amplíssim i consistent aparell de notes.♦
