La UB dóna suport acadèmic a universitaris amb malalties de llarga durada

 Ajudar universitaris amb malalties de llarga durada a continuar els estudis: aquest és l’objectiu del projecte Studia, que desenvolupa la Universitat de Barcelona des de fa tres anys. Durant aquest temps, s’ha donat suport acadèmic a quasi una trentena d’estudiants que, per circumstàncies clíniques, han hagut d’interrompre la seva vida acadèmica i fer llargues estades hospitalàries. El projecte, únic a l’Estat espanyol, està codirigit per Lola Josa, professora del Departament de Filologia Hispànica de la UB, i per Francesc Casas, oncòleg de l’Hospital Clínic. S’adreça a alumnes universitaris ingressats a l’Hospital Clínic i a l’Institut Català d’Oncologia (ICO), però la idea és anar ampliant cada cop més el ventall d’institucions i d’ajuts, mantenint sempre com a motor la UB.

 Aquest programa d’integració es va engegar el curs 2010-2011, fruit d’un conveni amb l’Hospital Clínic, i el curs 2012-2013 es va ampliar amb la incorporació de l’ICO. Els destinataris són generalment alumnes de la UB, però el projecte també s’ha obert a estudiants d’altres universitats de Catalunya i de la resta d’Espanya que vénen aquí a rebre tractament. «Estem treballant sobretot amb malalts de càncer. Abans no estan del tot recuperats, poden passar dos o tres anys; en aquest temps, han perdut el fil dels estudis i se’ls fa una muntanya reprendre-ho tot». El que facilita el projecte Studia és una continuïtat. «També es vol trencar el tabú que amb el càncer s’acaba tot», explica Lola Josa.

 «Els estudis són la porta per a la seva existència, per tirar-la endavant»

 Els estudiants que reben suport pertanyen a gairebé totes les disciplines: hi ha des d’arquitectes, passant per físics o químics, fins a enginyers, i també estudiants de Conservatori. «Gairebé tots són molt bons estudiants, i amb la malaltia queden tan reduïts vivencialment, que els estudis són la porta per a la seva existència, per tirar-la endavant», assegura Josa. I continua: «En aquestes edats, els estudis són la cosa més important per a una persona que decideix ser universitària. Aconseguir que aquesta decisió es pugui mantenir, malgrat l’adversitat d’una malaltia, és el que fa que aquesta experiència sigui tan meravellosa».

 El programa incorpora tipus diferents d’activitats i d’ajuts acadèmics i de suport intel·lectual perquè els malalts puguin dur la seva vida d’estudiants amb la màxima normalitat. Entre les accions previstes, s’imparteixen seminaris i classes de reforç; es fa la intermediació entre l’estudiant i el professorat; es tutoritzen i supervisen exàmens i proves, i es fan gestions acadèmiques.

 Estudiants voluntaris per ajudar altres joves malalts

 Quan es dóna la situació d’un alumne que necessita el projecte Studia, s’activa tot l’engranatge de manera molt immediata. «Els supervisors de planta d’Oncologia —tant de l’Institut Català d’Oncologia com del Clínic— informen si hi ha estudiants universitaris ingressats», detalla Josa. «I quan ens diuen que sí —continua—, anem a parlar amb ells, amb els familiars i, segons les necessitats, comencem a treballar». Precisament, Lola Josa actua com a tutora dels malalts ingressats i serveix de pont de comunicació entre aquests alumnes i la Universitat: a l’hora de modificar matrícules, de posar-los en contacte amb els professors i els caps d’estudis de les facultats, quan han de fer exàmens o se’ls ha de comunicar les notes. «La resposta dels professors és sempre d’una generositat magnífica. Són persones disposades a fer i ajudar els seus estudiants en el que calgui», assegura Josa.

 En el projecte també hi col·laboren estudiants voluntaris de la UB de diversos ensenyaments de tercer cicle. Les seves tasques són diverses, com ara ser els transmissors de llibres i apunts, o supervisar els estudiants quan s’examinen, ja sigui a casa o a l’hospital. A més, com que són alumnes de tercer cicle i ja estan fent recerca, poden, fins i tot, organitzar i impartir activitats de reforç intel·lectual i seminaris específics que demanin els mateixos malalts. L’equip de voluntaris està integrat per un nucli estable de sis persones que formen part del projecte des del començament. Ells mateixos es posen en contacte amb estudiants de tercer cicle d’altres disciplines perquè ajudin l’alumne ingressat en el seu àmbit de coneixement concret. «Mai hem tingut cap problema de trobar algú disponible per fer-ho», explica l’estudiant Gaston Gilabert, que actua com a coordinador acadèmic i de voluntaris del projecte.

 Una necessitat social

 Per a aquest investigador en formació del Departament de Filologia Hispànica, el projecte Studia ofereix un servei que «la societat demanava». I argumenta: «És absurd que, al segle XXI, amb les tecnologies que tenim, un estudiant matriculat en una facultat no pugui seguir estudiant només perquè no pot anar físicament a la universitat. I tot això, per raons alienes a la seva voluntat, és clar». Fins ara, han estat casos que, tradicionalment, «el sistema universitari havia oblidat». Davant d’aquesta situació, considera que la universitat pública ha d’assumir aquesta responsabilitat: «Crec que sobretot una universitat pública ha de tenir també aquesta funció. És a dir, que en lloc de quedar-se tancada dins dels seus murs, ha de poder arribar fins als estudiants que tenen aquesta necessitat, perquè l’aprenentatge ajuda les persones». I anima que altres universitats espanyoles i d’arreu del món engeguin projectes similars. «Als pacients se’ls transmet il·lusió per continuar i suportar millor la malaltia», assegura.

 «Et sents una veritable família»

 El projecte Studia es reivindica a si mateix com un projecte de vida: «La majoria de malalts se’n surten i poden prosseguir els estudis. Fins i tot hi ha casos d’estudiants que s’han arribat a graduar: en concret, quatre o cinc estudiants a qui es va declarar la malaltia quan els quedaven un o dos anys per graduar-se ho han pogut fer gràcies al projecte Studia», explica Josa. «Parlem, a més, de carreres difícils, com ara Enginyeria», afirma orgullosa.

 L’emoció es transmet en el seu testimoni quan fa balanç de l’experiència d’aquests primers tres anys: «Cada curs acadèmic que acaba és com viure i duplicar la pròpia vida perquè tot un equip de persones aconseguim que no quedin frustrades les expectatives de gent molt jove a qui els toca viure, com fora de temps, una situació existencial límit». La resposta dels voluntaris és sempre molt positiva. «Tots donen les gràcies per poder col·laborar en el projecte Studia, tots», assegura Josa. «Et sents una veritable família: el malalt, els professors, els col·laboradors… És com una família que està fent que tot un projecte de vida tiri endavant. Res és més important. Ajudar els altres és el més grandiós que pots fer, el millor que es pot viure. D’això, no en tinc cap dubte», conclou.

 El projecte Studia de la UB està impulsat des del Vicerectorat d’Estudiants i Política Lingüística, amb la col·laboració del Servei d’Atenció a l’Estudiant.♦

Fotografia:  La professora de Filologia Hispànica Lola Josa que codirigeix el projecte Studia.