L’IEAD-UPV i AZTI-Tecnalia desenvolupen un procés per a obtenir fibres dietètiques a partir de subproductes cítrics / UPV
Investigadors de l’Institut d’Enginyeria d’Aliments per al Desenvolupament de la Universitat Politècnica de València (IEAD-UPV) i AZTI-Tecnalia han desenvolupat, en l’àmbit de laboratori, un procés per a obtenir fibres dietètiques a partir de subproductes cítrics i incorporar-les posteriorment a nous aliments funcionals.
Segons apunten els científics, la qualitat de la fibra dietètica de taronja és major que la d’algunes fonts de fibres alternatives, com els cereals. A més, conté compostos bioactius amb propietats antioxidants (flavonoides, polifenols, carotenoides i vitamina C) inexistents en altres fonts de fibra i que poden tenir efectes beneficiosos sobre la salut.
“Per tot això”, explica Clara Talens, investigadora de la Unitat d’Investigació Alimentària d’AZTI-Tecnalia, “creiem que es tracta d’un ingredient amb valor potencial per a l’obtenció de nous productes més saludables”.
En AZTI-Tecnalia s’ha treballat prèviament en l’obtenció de fibres dietètiques de taronja a partir dels subproductes de la indústria del suc, i s’han desenvolupat, en el marc del projecte europeu Namaste, diversos prototips de productes enriquits amb fibres de taronja, com barretes de cereals i aperitius recoberts de xocolata.
El procés d’assecament amb què estan treballant els investigadors de l’IEAD-UPV i AZTI-Tecnalia permet incrementar la capacitat de retenció d’aigua de la fibra de taronja, i millorar així les seues propietats de cara a la utilització en la formulació d’aliments.
“S’ha utilitzat, com a tècnica d’assecament, aire calent en combinació amb microones, perquè el procés siga més eficient i la fibra retinga més aigua. Això obri la porta a la creació d’aliments amb major poder saciant i un baix contingut en greix”, apunta Clara Talens.
Beneficiós per a la indústria del suc
La indústria del suc aprofita aproximadament el 50% de les fruites, mentre que l’altra meitat es converteix en subproductes. Tal com apunta Pedro J. Fito, investigador de l’IEAD-UPV, “avui, aquests subproductes s’utilitzen quasi exclusivament per a alimentació animal o fertilitzants, ja que altres rutes alternatives de valorització es veuen limitades pels elevats costos d’assecament, un handicap que amb les tècniques que nosaltres estem utilitzant pot evitar-se, i obrir així la possibilitat de l’ús d’aquests subproductes per a la indústria alimentària”.
Els resultats d’aquest treball s’han presentat en el marc del Congrés Iberoamericà d’Enginyeria d’Aliments (CIBEA9), celebrat a la Ciutat Politècnica de la Innovació, parc científic de la UPV.♦
