Prop de 300 participants a la II Jornada d’Investigadors Predoctorals Interdisciplinària / UB
A qui li pot interessar la meva recerca? I això per a què serveix? Què hi ha després del doctorat? Aquestes són algunes de les preguntes que es fan els investigadors en formació o doctorands. Per intentar respondre-les, aquest dijous, 6 de febrer, tindrà lloc la II Jornada d’Investigadors Predoctorals Interdisciplinària (JIPI), una iniciativa concebuda i organitzada per investigadors en formació de diverses facultats de la Universitat de Barcelona (UB) i altres centres de recerca. Els objectius principals de la trobada són donar a conèixer a les empreses i a altres investigadors la recerca que estan duent a terme, estimular l’intercanvi d’idees i promoure l’accés a l’empresa i la interdisciplinarietat en la investigació.
En aquesta segona edició hi participaran prop de 300 joves investigadors, dels quals una cinquantena explicaran la seva recerca de disciplines que van des de la Química i la Física, fins a la Psicologia o la Literatura en forma de flash talks. També hi assistiran prop de 10 empreses i es faran dues sessions amb professionals que fan recerca en el sector privat o bé són emprenedors que han muntat la seva pròpia empresa.
«Els investigadors en formació tenen altes capacitats adquirides pel sol fet de fer recerca, independentment del camp, i poden aportar valor afegit a les empreses», expliquen els organitzadors de la trobada, molts d’ells en la fase final de la tesi doctoral. D’altra banda, aquest col•lectiu és conscient que el nombre de places al sector públic per a investigadors sèniors és molt petit en comparació amb el nombre d’investigadors en formació, que a Catalunya actualment és de prop de 4.000. En aquest sentit, la visió dels doctorands està canviant i cada vegada més veuen l’empresa o l’emprenedoria com una sortida. Però segons els organitzadors de la jornada, existeix un «buit de coneixement entre el que poden oferir aquests investigadors en formació a les empreses i el que les empreses requereixen». La jornada, doncs, vol apropar l’empresa als investigadors en formació.
JIPI 2014 té el suport del campus d’excel•lència internacional Barcelona Knowledge Campus i les seves escoles de doctorat, a més de totes les institucions presents al campus: la UB, la UPC i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), el Centre de Recerca Matemàtica (CRM) i l’Associació Catalana d’Entitats de Recerca (ACER). També hi col•laboren les societats catalanes de Matemàtiques, Biologia, Química i Física, filials de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).
Sessions d’emprenedoria i treball en xarxa
Durant la trobada tindrà lloc una sessió d’emprenedoria, en la qual participaran Marc Almendros, de Signadyne; Xavier Guardiola, de les empreses Simpple i Ilustrum, i Miguel Vidal, de TechIDEAS. La sessió estarà moderada per Xavier Ferràs, director del Centre d’Innovació Empresarial d’ACC1Ó i Degà de la Facultat d’Empresa i Comunicació de la Universitat de Vic. En una altra sessió sobre consultoria i nous models de negoci, moderada pel professor de la UB Josep Perelló, hi intervindran Joan Antoni Cabrer, de McKinsey and Company, i Daniele Quercia, de Yahoo Labs.
També es farà una sessió de speed networking, en la qual tots els investigadors explicaran la seva recerca, els uns als altres, en exposicions de cinc minuts cadascuna, amb la finalitat d’explorar possibles vies de col•laboració futura.
Els doctorats, tema de debat a Europa
L’apropament dels doctorands a l’empresa és un tema que també s’està impulsant des d’Europa. En un document publicat recentment per la Lliga d’Universitats de Recerca Europees (LERU), en el qual ha participat l’Escola de Doctorat de la UB, es presenten diferents iniciatives d’èxit que s’han dut a terme en centres europeus. La LERU formula una sèrie de recomanacions adreçades tant a universitats com a polítics, inversors i empresaris.
Tal com reconeix el document, hi ha tres elements clau que han portat les universitats a introduir canvis en l’educació doctoral. El primer és el fet que molts dels doctorands, amb capacitats d’alt nivell, busquen feina fora del món acadèmic; en segon lloc, que el model d’investigador solitari ja no és vàlid, i finalment, que la forta dependència d’un únic director de tesi per guiar el desenvolupament de l’estudiant no és prou sòlida.
El document, que inclou una sèrie de bones pràctiques en la formació doctoral de diferents universitats europees (per exemple, Oxford, Cambridge o la Universitat Pierre i Marie Curie de París), també es fa ressò de tres exemples de bones pràctiques que s’han dut a terme a la UB. D’una banda, esmenta la formació en Bioètica de l’Observatori de Bioètica i Dret (OBD), amb seu al Parc Científic Barcelona (PCB-UB), per donar a conèixer a doctorands i postdoctorands les implicacions ètiques, legals i socials de la biotecnologia i la biomedicina. Un altre dels exemples recollits és l’Institut d’Emprenedoria de la Fundació Bosch i Gimpera, que té un programa per donar suport a la creació d’spin-off tecnològiques. Finalment, en l’apartat d’iniciatives intersectorials, es presenten les activitats de la Fundació Solidaritat UB, amb una llarga trajectòria en l’assessorament i la consultoria d’institucions públiques i de govern en relació amb la defensa dels drets humans i l’acció social.♦
