Dia Internacional de les Dones: “Igualtat per a les dones: progres per a tot@s”

Declaració institucional del 8 de març de 2014, de l’Institut Català de les Dones. Generalitat de Catalunya

 L’Institut Català de les Dones celebra aquest any el seu 25è aniversari i una efemèride com aquesta és una oportunitat per aturar-se, mirar enrere i felicitar-nos per la feina feta, sense caure en la temptació de falsos triomfalismes, però defugint la glossa d’una derrota. Perquè no tot està per fer però tot és possible, i en aquest camí l’Institut Català de les Dones ha comptat amb la complicitat, l’experiència i la saviesa de moltes dones del país.

 La participació de totes i tots és un element fonamental per avançar en la construcció d’un nou contracte social, un nou marc per a la relació entre unes i altres que faci possible la integració del saber fer de les dones en tots els àmbits de la nostra societat. Es tracta, en definitiva, d’avançar cap a una societat on junts puguem gaudir de veritables espais de llibertat.

 Sabem que només amb la tasca i el treball quotidià de totes les dones, cadascuna des del seu espai propi, serà possible assolir el conjunt de transformacions culturals que ens han de dur a la construcció d’un país on la diversitat sigui indicador de riquesa.

 Durant tots aquests anys, l’Institut Català de les Dones s’ha proposat, fermament, esdevenir un espai capaç de fer visibles les iniciatives sorgides de les dones i del moviment de dones, amb la finalitat de socialitzar els sabers i les pràctiques femenines, i poder dissenyar, així, polítiques públiques universals que no discriminin ningú.

 La poetessa Emily Dickinson deia: “Ignorem la nostra veritable estatura fins que ens aixequem”.

 Avui, que com a institució donem compte públicament d’aquests 25 anys d’història per assolir la igualtat efectiva entre dones i homes; avui que ens hem posat dempeus, ens adonem de com n’és d’important el treball de civilització que realitzem les dones en el marc de totes les institucions catalanes. I és necessari aixecar-nos i reconèixer-nos, les unes a les altres, per autoritzar-nos en la nostra tasca diària.

 “Tot canvi en una època històrica es pot mesurar pel progrés de les dones cap a la llibertat”, asseveració del filòsof François Fourier que assenyala la importància del coneixement i de la transmissió de la història com a elements decisius en la vertebració de la memòria d’un país i, per aquesta raó, que les dones esdevinguem subjectes històrics significa, també, que els nostres noms i les nostres gestes s’incorporin a la narrativa històrica del passat, del present i del futur.

 Des de l’Institut Català de les Dones, en aquesta data tan assenyalada, volem situar les dones en la història del nostre país, perquè hem estat cabdals però a vegades silenciades, perquè aquests 25 anys de polítiques de dones a Catalunya coincideixen amb la commemoració del tricentenari del 1714 i perquè estem convençudes que l’impacte de les commemoracions històriques, de la història i de l’experiència d’un poble conflueix en la construcció i consolidació de l’imaginari col·lectiu.

 Les dones enfrontem aquest 2014 amb il·lusió creativa perquè, malgrat que la conjuntura econòmica és complicada i ens representa un repte social important com a país, estem avesades a sostenir la vida en circumstàncies adverses. I és aquesta destresa apresa en la gestió dels espais quotidians el que les dones volem incorporar a la política. Una destresa menystinguda tal i com evidencien les estadístiques: la temporalitat laboral de les dones, l’augment de la taxa de desocupació femenina, la desigualtat salarial, la manca de mesures que garanteixin la conciliació de la vida amb el treball remunerat… la llista és llarga. Però les dones sabem que el reconeixement social d’aquesta destresa, apresa de les nostres avantpassades, és el llegat que avui necessitem per traçar les línies d’una nova societat d’homes i dones lliures, una societat on la violència masclista sigui impensable.

 Des de l’Institut Català de les Dones fa 25 anys que treballem amb i per les dones del país, i és ben cert que en aquest repte comptem amb el suport, la cooperació i la complicitat de les administracions locals, capdavanteres en la lluita pels drets de les dones; comptem també amb l’expertesa i la tenacitat de les entitats de dones, i sabem també com n’és d’important la traça de totes les dones que, sense complexos, ocupen posicions de responsabilitat i exerceixen l’atreviment de contravenir els principis de la correcció política amb l’objectiu de fer valer la seva veu en els espais de pressa de decisió.

 El potencial de les dones representa avui una de les majors riqueses del nostre país, la seva força i el seu talent són eines indispensables per caminar cap a un model de societat més equitativa i respectuosa; les dones hem estat, som i serem presents en la construcció d’un nou horitzó de llibertats.♦

 Barcelona, 8 de març de 2014

——————————————————————————–

Origen del Dia Internacional de les Dones

 El 8 de març s’ha convertit en un símbol per a les dones dels cinc continents. La celebració no es basa en un únic fet ni tampoc ha tingut sempre el mateix sentit. La història canvia, és dinàmica, i el sentit dels símbols i significats també.

 Antecedents

 Des de l’inici de la revolució industrial, àmplies capes de la població femenina dels sectors populars es van incorporar al treball assalariat. Aquesta incorporació no les eximí, però, de continuar sent responsables del treball de cura de les persones del grup familiar ni de les activitats domèstiques.

 Les precàries i difícils condicions de treball industrial van provocar, des de mitjans del segle XIX, l’aparició de moviments de dones que reivindicaven millors condicions laborals, com ara la reducció de la jornada laboral, la limitació de l’edat de treball de les criatures, la prohibició de l’horari nocturn per a les dones, la compensació econòmica per accidents laborals i les mesures per prevenir-los.

 D’aquesta experiència, Catalunya no en va quedar al marge. N’és un exemple la vaga que 3.500 treballadores del sector tèxtil d’Igualada van fer l’any 1881, en demanda de millors condicions de treball.

 Els fets de Nova York

 En l’origen de la commemoració del 8 de març com a Dia Internacional de la Dona, tradicionalment s’han destacat diversos fets puntuals: la vaga de les obreres tèxtils nord-americanes de 1857, l’incendi de la fàbrica Cotton o el de la Triangle Shirtwaist Company, de Nova York, el dia 25 de març de 1911 (indústria tèxtil on treballaven cinc-centes persones, en la seva gran majoria dones immigrants joves).

 En aquest darrer incident van morir 142 obreres que l’any anterior havien mantingut una important vaga per demanar millors condicions laborals.

 El dret a vot

 Ja que les dones contribuïen amb el seu treball -tant el remunerat com el domèstic- al creixement de l’economia dels seus respectius països, volien tenir el dret a participar en l’àmbit públic. Aquesta participació se centrà, durant unes dècades, en la reivindicació del dret de vot per a les dones, l’altre gran eix que conflueix en la celebració d’aquest dia.

 La primera declaració programàtica reivindicant el dret de vot, la van fer les dones nord-americanes, el 1848, reunides a Seneca Falls. Anys després, les sufragistes angleses van fer de la reivindicació del dret de vot per a les dones l’eix central de les mobilitzacions. Les seves accions i les seves idees van traspassar fronteres i van tenir repercussions en altres països.

 La primera celebració

 A partir de 1908, les socialistes nord-americanes van celebrar el Dia de la Dona, el darrer diumenge de febrer, per reivindicar el dret de vot. El 1910, en el marc de la II Conferència Internacional de Dones Socialistes, Clara Zetkin llençava la proposta d’establir el Dia Internacional de la Dona, amb l’objectiu principal de promoure el sufragi universal femení, la pau i la llibertat.

 Seguint aquesta iniciativa, l’any següent, més d’un milió de dones europees i nord-americanes sortiren al carrer. Les primeres ho van celebrar el 19 de març i les segones ho van continuar fent el darrer diumenge de febrer.

 El 8 de març

 Amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial, la pau es convertí en el leitmotiv de les celebracions del Dia Internacional de la Dona. I el 8 de març (segons el nostre calendari) de 1917 les dones russes, que feia anys que també ho celebraven, van sortir al carrer en demanda d’aliments i pel retorn dels combatents. Aquest va ser l’inici del moviment que acabaria amb la dimissió del tsar i la proclamació de la República. A partir d’aquest moment, el Dia Internacional de la Dona quedà fixat en la data del 8 de març.

 Reivindicació de millors condicions de treball i de vida, i de drets polítics i manifestacions en favor de la pau, són alguns dels temes que es troben en l’origen de la celebració del dia 8 de març com a Dia Internacional de la Dona.

 Amb el ressorgiment del feminisme, a finals dels anys seixanta i setanta, tornà a implantar-se la celebració d’aquesta data, que van acabar de corroborar les Nacions Unides, el 1977, en declarar el 8 de març com a Dia Internacional de la Dona.

 Aquest any 2014, el Dia Internacional de la Dona té com a temàtica proposada per les Nacions Unides: “Igualtat per a les dones: progres per a tot@s”.♦